Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Dodecasqué
Història
Antiga regió de la Baixa Núbia que s’estenia des d’‘Aswān fins a Hierasykaminos.
Resta de la dominació egípcia a Núbia, formava una mena de tap entre l’estat meroític i l’Egipte dels Ptolemeus, els quals la conservaren sempre en llur poder, tret d’algun cas especial Els romans, que incorporaren Egipte a l’Imperi el 30 dC, s’hi mantingueren fins el 297, any que Dioclecià renuncià el Dodecasqué a causa dels atacs dels blemis, poble nubi Del 407 al 425 blemis i nobates, també nubis, es repartiren el domini de la regió
comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de Suàbia.
El comtat de Sigmaringen fou comprat als Àustria 1534 pel comte Carles I de Hohenzollern i el 1575, amb la denominació de Hohenzollern-Sigmaringen i amb el comtat de Veringen, passà al seu fill Carles II El fill d’aquest, el comte Joan I, fou príncep del Sacre Imperi 1623 Els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Carles Antoni I de Hohenzollern-Sigmaringen en renuncià la sobirania a favor del rei de Prússia, que l’incorporà a la corona 1849
Vernon
Ciutat
Ciutat del departament d’Eure, a la Normandia, França, a la riba esquerra del Sena.
Centre turístic, té, a més, indústries metallúrgiques, elèctriques i farmacèutiques Hi ha també un centre d’investigacions balístiques i aerodinàmiques El 1366 hi fou signat un acord entre Carles V de França i Carles II de Navarra, a conseqüència de la derrota del navarrès a Cocherel 1364 Carles II renuncià la Xampanya, Brie i Bretanya, i rebé una part de Normandia i Montpeller Malgrat les destrosses de la Segona Guerra Mundial, conserva l’església de Notre Dame s XIV-XV i la torre dels Arxius, del s XII, restaurada
Tlatelolco
Ciutat
Ciutat asteca, nascuda arran d’una fragmentació de la capital, Tenochtitlán, al N d’aquesta.
Abans de l’arribada dels castellans, tingué importància pel seu mercat fins a l’època colonial Després de la conquesta, els franciscans fundaren a Tlatelolco el collegi de la Santa Cruz, destinat als fills dels cacics indis hi aprenien gramàtica llatina, retòrica, filosofia i medicina entre els que hi estudiaren, una colla d’humanistes nahues aconseguiren de fer més entenedora llur cultura a Europa, mitjançant una bona quantitat d’obres escrites en castellà, llatí o nàhuatl des del punt de vista d’una millor evangelització dels indis, els resultats no foren tan positius, a causa de la curta…
el País de Salt
Comarca del Llenguadoc, situada entre el Donasà al S, la Fenolleda a l’E, el Rasès al NE, i el País de Foix al NE i W.
Com el Donasà, era inclòs en el comtat de Rasès i pertanyia als dominis dels comtes de Carcassona Pèire de Marca atribueix el pas del País de Salt al domini dels comtes de Cerdanya a un tractat signat el 981 entre Roger I de Carcassona i Oliba I de Cerdanya-Besalú Oliba Cabreta Uns altres historiadors han suposat que s’hi incorporà juntament amb la Fenolleda, al s IX Sigui com vulgui, Oliba Cabreta el deixà al seu fill, Bernat I de Besalú, i als seus successors, fins a restar incorporat al patrimoni dels comtes de Barcelona al s XII El 1258 fou un dels territoris que Jaume I de Catalunya-…
comtat de Gavaldà
Història
Territori situat entre l’Alvèrnia i el Llenguadoc, al límit oriental de Guiena.
Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu casament amb Gerberga, comtessa de Provença, Gilbert I…
Holstein
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de la Baixa Saxònia, concedit com a comtat (1110) a Adolf de Schaumburg, esdevingut Adolf I de Holstein (mort el 1130).
Els comtes de Holstein lluitaren contra els saxons, els vendes i els eslaus, colonitzaren Slesvig i entraren, per aquest fet, en conflicte amb els darrers La família, amb les seves diferents línies, governà el comtat gairebé quatre segles El representant més destacat fou Gerard III de Holstein-Rendsburg dit el Gran mort el 1340 El 1326 aquest obtingué del rei Valdemar IV de Dinamarca els ducats de Slesvig i Jutlàndia, que eren feus danesos En morir sense fills Adolf VIII de Holstein el 1459, el comtat de Holstein i el ducat de Slesvig passaren —en detriment de la línia de Schaumburg-Pinneberg…
comtat de Roergue
Història
Regió històrica occitana situada entre el Tarn i l’Olt.
Habitada pels rutens, fou incorporada a la província d’Aquitània per l’emperador romà Valent I Després d’una breu ocupació dels visigots, se n’empararen 523 els reis francs d’Austràsia Quan el rei Carles I creà 781 el regne d’Aquitània per al seu fill Lluís I l’investí també de la Roergue, que fou infeudada com a comtat —amb capital Rodés— a Gilabert o Gilbert I possiblement oncle del comte Guillem I de Tolosa Fou succeït per Fugald o Fulcoald I —probable fill seu—, mort vers el 849, que fou missus a Septimània El succeïren els seus fills Frèdol I mort el 852 i Ramon I mort el 863, aquest…
jutjat d’Arborea
Història
Un dels quatre jutjats en què es dividia Sardenya al segle XI; suprimit al començament del segle XV.
En decaure els altres tres jutjats sards extingits al segle XII, el d’Arborea n'ocupà molts districtes El primer jutge privatiu d’Arborea documentat és Marià I de Zori 1060-70 L’any 1070 Orzoccorre I traslladà la capital de Tarra a Oristany Barisó I es casà 1157, en segones núpcies, amb Agalbursa de Cervera, la qual introduí en la successió dels jutges d’Arborea el seu nebot, Hug I d’Arborea, i entronitzà així en el jutjat la casa catalana de Cervera Pel compromís d’Oristany 1192 foren reconeguts jutges, amb igualtat de drets, Hug I i Pere I, fill del primer matrimoni de Barisó Pere II, fill…
Xampanya
Regió del NE de França, limitada al N per les Ardenes, a l’E per la Lorena i el Franc Comtat, al S per la Borgonya, el Nivernès i l’Orleanès i a l’W per l’Illa de França i la Picardia.
La geografia És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne D’W a E s’hi distingeixen tres subregions l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal la Xampanya anomenada pobra , país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat pins i millorat amb adobs conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació de bestiar de llana i la Xampanya humida, al S del…