Resultats de la cerca

Seu, a l’antiguitat, del santuari d’Asclepi, florí al seu entorn una famosa escola de medicina presidida per Hipòcrates

Bastit entre roques, és constituït per dues cambres naturals, obertes per dalt, comunicades per galeries al davant hi ha les ruïnes d’un altre temple Les galeries són adornades amb relleus l’una mostra dues llargues processons de divinitats, i l’altra presenta el rei Tudhaliaš IV abraçat pel déu de la tempesta Bastit durant el darrer període hitita segle XIII aC, consagrà el culte oficial, molt influït per la religió dels hurrites Prop del santuari hi ha el jaciment arqueològic més important del regne frigi, conegut per ciutat de Mides Midas Shehri, que comprèn les restes d’una acròpolis…

Els seus habitants es traslladaren al castell de Càller el 1327 Es conserven restes de l’església parroquial prop del santuari del Bonaire

Hom hi ha trobat materials egipcis, un ò stracon del segle XVII aC el document més antic que hom conserva sobre l’alfabet lineal del semític del NW, un santuari bamah cananeu ~1500 aC i el breu “calendari de Gezer” ~950 aC, que tracta de les feines del camp

Rebé les influències dels grecs de Marsella i dels ligurs, i es dividia en dos barris, separats per un mur transversal l’alt de tipus residencial, amb cases hellenístiques i el baix de classes modestes Destruït pels romans el 123 aC, hi resten ruïnes d’un santuari, on hom ha trobat escultures d’influència clàssica però que conserven la primitiva expressió feroç de les estàtues de menhir de què procedeixen Hom el començà a excavar el 1946

És situat en el vessant d’un esperó rocós en el qual s’habilità una terrassa artificial, on es construí un pòrtic sostingut per pilars amb decoració pintada i amb cranis humans encaixats a la cara externa A l’interior del pòrtic hi havia almenys quatre estàtues de guerrers asseguts de grandària natural, que segurament representaven els caps de les aristocràcies locals Fou destruït violentament al principi del s II aC

D’una gran importància religiosa en el context mesopotàmic, perquè era la seu del déu Enlil, els reis sumeris s’hi feien coronar Era ja extensa vers el 2700 aC, i durant el regnat d’Ur-Nammu 2113-2096 aC, de la dinastia III d’Ur, hi fou bastit el gran santuari d’Enlil, en ús fins a l’època neobabilònica segle VI aC Decaigué a partir del segle III dC Les excavacions, de 1889-1900 i des del 1948, han lliurat el temple d’Enlil l’ E-kur , diversos temples de la deessa Inanna i zigurats Hom hi ha trobat també un gran nombre de tauletes, moltes de les quals en sumeri

Documentada arqueològicament des del Neolític, continuà habitada durant el Calcolític 3400-3100 aC En temps de la dinastia XII 1991-1786 aC pertanyia, sembla, a l’àrea d’influència egípcia El 1482 aC Tuthmosis III la destruí Durant la resta del segle XV quedà deshabitada, però en l’època d’Al-Amārna 1379-1362 aC és citada de nou, com a ciutat estat Fortificada per Salomó 961-932 aC, fou conquerida poc després pel faraó Šešonq I ~930 aC, i el 608 aC Nekao II vencé prop d’ella Josies, rei de Judà En època romana era coneguda com a legio Les excavacions han revelat vint estrats i una sèrie d’…

La capital és Limín Forma part de la Macedònia i, administrativament, pertany al nomós de Kabala De forma circular i constituïda per roques cristallines recobertes de formacions paleozoiques, s’eleva, en la part central, fins als 1028 m Conreus d’oliveres i vinyes De l’antiga riquesa minera resten només a l’actualitat explotacions de zinc a la costa SW Habitada pels tracis, fou conquerida pels perses, però, tot seguit, s’alià amb Atenes Possessió macedònia, fou ocupada pels romans 196 aC i gaudí d’una notable prosperitat Possessió bizantina a partir del segle IV, passà a poder dels turcs el…

És documentada des del període d’Al-’Ubaid 4300-3500 aC En la fase d’Uruk 3500-3100 aC, cultura a què dona nom, apareix ja una arquitectura monumental El primer rei plenament històric fou Gilgameš Amb Lugalzaggisi ~2371-2347 aC, fundador de la dinastia III d’Uruk , aquesta ciutat estat exercí l’hegemonia sobre Sumer Derrotat, però, per Sargon I d’Accad, Uruk i les altres viles sumèries entraren a formar part d’aquest regne Durant el període guti 2240-2120 aC, Sumer gaudí d’una gran autonomia, com ho demostra l’existència de la dinastia IV d’Uruk i la de Lagaš Utu-Ḫegal 2120-2114 aC posà fi a…