Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Transbaikal
Territori situat entre el llac Baikal, a l’W (exclòs el sistema de serralades situades a la riba oriental del llac), el meridià del riu Ol’okma, a l’E, la frontera de la Federació Russa, al S, i els altiplans del Baikal septentrional i de Patom, al N.
En la seva major part representa una regió muntanyosa formada per serralades 1 400-1 600 m i depressions i valls que la fraccionen En aquest territori hi ha la República dels Buriats, l' oblast' de Čita i una part de la d’Irkutsk
muntanyes Pensacola
Conjunt de serralades i pics de l’Antàrtida.
el Colúmbia
Riu
Riu de l’Amèrica del Nord (1.953 km de recorregut; 222 m3/s de cabal).
Neix al llac Colúmbia, a les muntanyes Porcell, Colúmbia Britànica, Canadà En el seu curs, molt encaixat entre les diverses serralades de les Rocalloses, hom pot distingir una direcció general de nord-est a sud-est És de règim nivopluvial, alimentat per les glaceres de les Rocalloses i les pluges, molt intenses Les aigües són aprofitades per a l’obtenció d’energia elèctrica rescloses d’Abrow, Grand Coulee, John Day i Bonneville i per a la irrigació
Alatau
Nom genèric d’unes serralades del Tian Shan occidental, a l’Àsia central.
L’ Alatau de Jungària 400 km de llargària, compost d’una sèrie de cadenes paralleles que arriben fins als 4464 m, presenta unes plataformes planes syrty a diverses altures amb vegetació alpina i subalpina, mentre que a les parts més baixes la vegetació és estepària L’ Alatau Kirgiz 175 km de llargària, situat en una àrea àrida, presenta vegetació estepària i bosc esclarissat utilitzat com a pastures, fins als 2500 m, i a partir del límit de la neu 3500 m hi ha catifes alpines Al seu tram central es troba amb el Talas Alatau El Kungej Alatau 280 km de llargària forma el límit nord de la…
Iacútia
República Federal de la Federació Russa, al NE d’Àsia.
La capital és Jakutsk El territori és format per cadenes muntanyoses i altiplans a l’W l’altiplà de la Sibèria Central, a l’E els de Jansk, Ojmiakon i Jukagir, a la part central les serralades de Verkhojansk i Čersk, i al S els altiplans d’Aldan i d’Ol’okma-Čarsk El riu principal és el Lena El clima és continental extrem -43ºC de mitjana al gener i 19ºC al juliol La major part de la superfície és coberta de bosc La indústria bàsica és l’extractora diamants, or, estany, mica, carbó Hi ha cria d’animals de pell preciosa i adoberies Annexada a Rússia a la primera meitat del s XVII,…
Baltistan
Regió muntanyosa del Caixmir, entre les serralades de l’Himàlaia i els Karakoram, habitada pels balti.
Té un relleu mot abrupte per les profundes incisions fluvials de l’Indus la poca pluviositat 150 mm anuals li dona un aspecte desèrtic A la part més planera hi ha la capital, Skardū 2535 h
Hercegovina
Regió dels Balcans.
S'estén al S de Bòsnia, entre Montenegro, al S i al SE, i la Dalmàcia, a l’W, la qual la separa de l’Adriàtica, excepte en un estret corredor que dóna al canal Neretva, davant l’illa de Pelješac Regió molt muntanyosa, l’altitud augmenta d’W a E, on assoleix altituds de 2 000 m És formada per serralades, massissos calcaris i polja càrstics, i és drenada pel Neretva, la vall del qual constitueix la plana més important Regió pobra, la població hi és escassa, i viu sobretot de la ramaderia oví Les terres conreables cereals, tabac i vinya són escasses Té mines de lignit, d’alumini i…
Stanovoje
Conjunt de serralades de la Sibèria oriental, des del curs mitjà del riu Ol’okma fins al naixement de l’Učur.
Amb una llargada d’uns 700 km i una amplada d’uns 100 a 180 km, té una altitud que oscilla entre 1 500 i 2 000 m altitud màxima, 2 412 m Fa de divisòria de les conques dels rius de l’oceà Àrtic i del Pacífic És format per esquists cristallins i gneis, fendits per intrusions de granit Hi ha jaciments d’or, ferro, carbó i mica Hi neixen els afluents del Lena i de l’Amur
els Urals

Sector dels Urals
© Nadezhda Bolotina / Fotolia.com
Serralada
Sistema muntanyós que separa Europa i Àsia.
Constitueix com un cinyell estret el mot, d’origen turquès, significa ‘cinyell’ que s’estén entre les planures de Rússia i de la Sibèria Occidental, des de la mar de Kara, al N, fins a les estepes del Kazakhstan, al S, en una longitud d’uns 2000 km i amb una amplada de 40-60 km, que en algunes ocasions arriba als 100 km Els Urals són una antiga regió minera Contenen grans reserves de minerals ferro, coure, níquel, crom, alumini, platí, or, sals potàssiques, pedres precioses, asbest, etc Durant el Paleozoic inferior, i sobretot durant el Carbonífer mitjà, la regió sofrí dos processos de…
Dalmàcia
Regió dels Balcans que s’estén en direcció NW-SE per la costa de la mar Adriàtica.
Hom en situa el límit septentrional als Monts Velebit i l’illa de Pag i l’extrem s al golf de Kotor Terra endins, el limit el formen els Alps Dinàrics Diverses serralades paralleles a la costa s’aixequen més de 1 500 m Bukovica, Svilaja, Biokovo i Mosor A la costa, al davant de la qual hi ha nombroses illes, hom distingeix dues parts la nord-occidental, baixa, i la sud-oriental, molt retallada i amb penyasegats El clima és mediterrani, amb algunes diferenciacions regionals La població, formada per croats i bosnis, es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, llevat dels nuclis…