Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Esdreló
Història
Antiga regió i plana del nord de Palestina, anomenada també de Jezrahel o de Megiddo, dues de les seves viles més importants.
En l’antiguitat fou sovint camp de batalla
la Bèlgica
Província
Província de l’imperi Romà, al nord de la Gàl·lia, conquerida per Juli Cèsar (57-54 aC), que l’organitzà com una de les seves tres regions de la Gàl·lia Transalpina.
La seva capital s’establí a Durocortorum Remorum Reims S'estenia entre el Sena i el Saona, d’una part, i el Rin fins a Suïssa, de l’altra, i era ocupada per les tribus belgues, bé que, dins els seus límits, s’hi agregaren altres poblacions sèquans, lugons, helvecis, etc Quan August dividí administrativament la Gàllia, la Bèlgica passà a ésser-ne una de les quatre províncies la Gàllia Bèlgica Constantí la dividí en dues províncies, una amb l’antiga capital l’actual Reims, i una altra amb capital a Augusta Treverorum Trèveris
Betzatà
Judaisme
Piscina situada, en temps de Jesús, prop del portal de les Ovelles, a Jerusalem.
Els jueus atribuïen a les seves aigües virtuts terapèutiques
Walensee
Llac
Llac dels Alps Suïssos, a la vall del Seez, entre els cantons de Glarus i de Sankt Gallen.
Té 24 km 2 i una profunditat màxima de 150 m És unit per canal amb el llac de Zuric A les seves ribes hi ha les localitats de Walenstadt i Weesen
Sèvres
Ciutat
Ciutat del departament d’Alts del Sena, a l’Illa de França, França, al SW de París i prop del riu.
Seu de l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures i del Centre Internacional d’Estudis Pedagògics És famosa per les seves ceràmiques i porcellanes El 1920 hi fou signat el tractat de Sèvres
Luchon
Localitat
Nom donat molt sovint a la localitat de Banheras de Luchon, Gascunya, al departament d’Alta Garona, França, a la vall de Luchon del Pirineu Central.
Situada als contraforts del massís de la Maladeta, és un centre balneari conegut des dels temps romans per les seves aigües sulfuroses Actualment constitueix, juntament amb l’estació de Superbanheras, un important centre d’esports d’hivern
golf de Venècia
Golf
Gran golf format per l’extrem septentrional de la mar Adriàtica, des de la costa de la península d’Ístria fins al delta del Po.
Les seves costes, al sector italià, són baixes i amb nombroses llacunes i marjals, a causa dels alluvions de l’Isonzo, Tagliamento, Piave, Brenta i Adige i Po Hi ha els ports de Venècia i Trieste, aquest al golf homònim
Champmol
Antiga cartoixa, fundada prop de Dijon (Borgonya) per Felip l’Ardit de Borgonya (1383) i destruïda en gran part el 1793.
És importantíssima la decoració escultòrica de Claus Sluter unes altres obres seves, d’entre les quals sobresurt la tomba del mateix Felip l’Ardit, i de la seva escola procedents de Champmol són al Musée des Beaux-Arts de Dijon
Al-Azhar
Mesquita del Caire, el nom de la qual significa ‘la brillant’.
Fundada pel general fatimita Ǧawhar 969, esdevingué, inicialment, un centre de propaganda ismaïlita i més tard d’irradiació de l’islam en general, sobretot després de la destrucció de Bagdad pels mongols 1258 El 1961 foren ampliades les seves activitats i es convertí en una moderna universitat
Cnossos
El palau de Cnossos, Creta
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Antiga ciutat de Creta, prop de l’actual Càndia (o Hērákleion).
És el jaciment d’època minoica més gran excavat a Creta fins avui Tot i que Cnossos fou habitat des de l’època neolítica VI-V millennis aC, la fama li ve sobretot dels seus palaus d’època minoica, que han servit de base a la cronologia minoica, establerta pel seu excavador sir Arthur Evans El primer palau fou bastit cap al 2000 aC, i les seves despulles mostren influències d’Egipte i Llevant Cap al 1750 aC sembla que un terratrèmol arruïnà el palau, que no fou reconstruït fins mig segle després Aquest segon palau és el que es correspon amb la ciutat excavada —que aleshores podia tenir uns 100…