Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
corrent del Golf

Els tres segments del tram septentrional són indicats en colors diferents i limitats per les corbes isotermes. En el delta del corrent del Golf s’originen els altres corrents de l’Atlàntic Nord
© fototeca.cat
Corrent marí de l’hemisferi boreal, a l’Atlàntic occidental.
La raó última del seu enorme cabal el segon del món en importància és la tendència del sistema hidrològic del planeta a disminuir el desequilibri tèrmic entre les zones tropicals i les polars les pecualiaritats del corrent depenen de la geografia de la conca afectada i de la interacció amb la resta de corrents marins de la zona El corrent és compost de dos trams principals, un de meridional i un de septentrional El tram meridional és originat quan a les aigües càlides a una mitjana de més de 25°C i ràpides, que surten del Golf de Mèxic cap a l’Atlàntic accelerades pel canal de Florida, s’…
península d’Indoxina

Mapa de l’evoloció històrica d’Indoxina
© Fototeca.cat
Península
Península d’Àsia, la més oriental de les tres penínsules meridionals del continent.
Compresa la península de Malaca, perllongació unida per l’istme de Kra al S de la massa continental, envolten la Indoxina el golf de Bengala, a l’W, l’estret de Malaca i el golf de Tailàndia, al S, i la mar de la Xina Meridional al SE L’extensió total és de 2270964 km 2 , distribuïts entre Myanmar 678033 km 2 , Tailàndia 513115 i el territori de la Indoxina oriental integrat per Laos 236800, Cambodja 181035, el Vietnam 331653 i, a la península de Malaca, Malàisia 329747 i Singapur 581 La geografia Un tret característic del relleu de la Indoxina és l’existència d’un feix de muntanyes…
Wei
Història
El més septentrional dels tres regnes en què es dividí l’imperi xinès al sIII.
Durà del 220 al 265 i tingué Loyang per capital
Mont Athos
Territori autònom i monàstic grec, que ocupa la més oriental de les tres penínsules de la Calcídica.
Ocupa 335 km 2 , i hi ha el mont Athos , la muntanya que li dona nom Tota la península és habitada per monjos ortodoxos , i per això és anomenada també Hágion Óros Άγιον Όρος, ‘muntanya santa’, i els seus habitants i les seves tradicions, hagiorites Al segle IX hi aparegueren els primers monjos, vinguts de Palestina, de Síria i d’Egipte, els quals feien vida eremítica L’any 963, sant Atanasi de l’Athos fundà el principal monestir, la Gran Laura, i hi instaurà així la vida cenobítica Els monestirs augmentaren aviat fins al nombre de 20, subsistents encara avui A partir dels segles XII-XIII…
Marcoule
Central d’energia nuclear situada als municipis de Chuslan i Codolet (Gard), prop de Bagnols-sur-Cèze, a la vora del Roine.
Destinada a la producció de plutoni a partir de l’urani, disposa de tres reactors nuclears, tres generadors d’electricitat, una fàbrica química i un taller per a tractar el grafit Inagurada el 1958 fou el primer centre atòmic industrial de l’Estat francès
Galàcia
Història
Antiga regió del centre de l’Àsia Menor en poder dels celtes (anomenats gàlates pels grecs) des del començament del sIII aC.
Cridats per Nicomedes I de Bitínia, l’any 278 aC tres pobles celtes els tolistòags o tolistòbogs, els tectòsags i els trocmes passaren d’Europa a Àsia Durant tres anys saquejaren els territoris propers però, derrotats per Antíoc I de Síria, s’establiren a la Galàcia Des de llavors, la Galàcia gaudí d’una fase d’expansió 275-230 aC cap a l’occident de l’Àsia Menor, d’una altra d’estabilització 230-189 aC i, finalment, d’una de submissió a Pèrgam 189-133 aC, al Pont 133-85 aC i a Roma, la qual primerament hi establí un protectorat 85-25 aC i després la convertí en província de l’…
Le Tofane
Massís
Massís de les Dolomites, que domina la conca de Cortina d’Ampezzo.
Els tres cims que li donen el nom són Tofana de Roces 3225 m, Tofana di Mezzo 3243 m i Tofana di Fuori 3237 m
Galaad
Història
Antiga regió de Palestina, a l’E del Jordà i al N de l’Arnon (territoris de Rubèn, Gad i una part del de Manassès).
A l’època dels jutges fou ocupada pels ammonites, i durant el govern de Salomó 961-922 aC comprenia tres dels dotze districtes administratius en què era dividit el regne
la Bèlgica
Província
Província de l’imperi Romà, al nord de la Gàl·lia, conquerida per Juli Cèsar (57-54 aC), que l’organitzà com una de les seves tres regions de la Gàl·lia Transalpina.
La seva capital s’establí a Durocortorum Remorum Reims S'estenia entre el Sena i el Saona, d’una part, i el Rin fins a Suïssa, de l’altra, i era ocupada per les tribus belgues, bé que, dins els seus límits, s’hi agregaren altres poblacions sèquans, lugons, helvecis, etc Quan August dividí administrativament la Gàllia, la Bèlgica passà a ésser-ne una de les quatre províncies la Gàllia Bèlgica Constantí la dividí en dues províncies, una amb l’antiga capital l’actual Reims, i una altra amb capital a Augusta Treverorum Trèveris
mur d’Adrià

Vista del mur d'Adrià i de la fortalesa romana d'Housesteads (Northumberland)
Militar
Fortificació militar construïda al N de Britània sota les ordres de l’emperador Adrià (122-127).
S'estenia des de l’estuari del Tyne fins al golf de Solway, amb una longitud de 117 km i tres línies de defensa Tingué per finalitat de protegir la Britània romana de les incursions provinents d’Escòcia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina