Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Tödi
Muntanya
Muntanya dels Alps suïssos, al sector centreoriental, als Alps de Glarner (3 623 m).
Al vessant septentrional neix el Linth, tributari del Walersee
Tundža
Riu
Riu de la península balcànica, afluent del Marica per l’esquerra (329 km).
Neix als Balcans centrals, al vessant meridional del Bòtev Bulgària, corre en direcció E i després S, entra en territori turc i desguassa al Marica a Edirne
Rába
Riu
Riu de l’Europa central (398 km).
Neix al vessant meridional dels Alps de Fischbach, a la regió d’Estíria Àustria Després de Graz, entra a Hongria i desemboca al Danubi per la dreta, passada la ciutat de Györ És navegable a l’últim tram
Alatau
Nom genèric d’unes serralades del Tian Shan occidental, a l’Àsia central.
L’ Alatau de Jungària 400 km de llargària, compost d’una sèrie de cadenes paralleles que arriben fins als 4464 m, presenta unes plataformes planes syrty a diverses altures amb vegetació alpina i subalpina, mentre que a les parts més baixes la vegetació és estepària L’ Alatau Kirgiz 175 km de llargària, situat en una àrea àrida, presenta vegetació estepària i bosc esclarissat utilitzat com a pastures, fins als 2500 m, i a partir del límit de la neu 3500 m hi ha catifes alpines Al seu tram central es troba amb el Talas Alatau El Kungej Alatau 280 km de llargària forma el límit nord de la…
Baixa Navarra
Història
Territori històric del País Basc, al vessant nord dels Pirineus.
Actualment, juntament amb els territoris de Lapurdi i Zuberoa i el país de Bearn, forma el departament francès dels Pirineus Atlàntics És una regió agrícola i ramadera, amb prats i boscs A causa de la manca d’indústria, hi ha un fort corrent emigratori devers Bordeus i París Es divideix en tres cantons Iholdi, Sant Joan de Peu de Port Saint-Jean-Pied-de-Port i Baigorri La capital és Sant Joan de Peu de Port, al peu del mont Arradoi, al país de Garazi Altres poblacions són Baigorri i Donapaleu Saint Palais, antiga seu del parlament de Navarra, al país d’Amikuge La llengua del país és el basc,…
Roquepertuse
Santuari
Santuari de la segona edat del ferro del terme municipal de Vélaux (Provença).
És situat en el vessant d’un esperó rocós en el qual s’habilità una terrassa artificial, on es construí un pòrtic sostingut per pilars amb decoració pintada i amb cranis humans encaixats a la cara externa A l’interior del pòrtic hi havia almenys quatre estàtues de guerrers asseguts de grandària natural, que segurament representaven els caps de les aristocràcies locals Fou destruït violentament al principi del s II aC
Vltava
El riu Vltava al seu pas per la ciutat de Praga
© B. Llebaria
Riu
Riu de Bohèmia, afluent de l’Elba per l’esquerra (435 km).
Neix a la Selva de Bohèmia, al vessant N del mont Lusen, a la frontera bavaresa, i desguassa a l’Elba a Mělnik En el seu curs hom ha construït diversos pantans i centrals hidroelèctriques, la més important de les quals és la d’Orlik, la més gran de Txèquia Riu que dóna caràcter a la ciutat de Praga, s’ha fet cèlebre, entre d’altres coses, pel poema simfònic homònim de B Smetana, que forma part del cicle Má vlast
Paflagònia
Història
Regió històrica de l’Àsia Menor, a les riberes de la mar Negra.
Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim La localitat més important és l’actual Kastamonu Els grecs hi fundaren s VII establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris El s VI la regió caigué a les mans dels lidis 546 aC i, més tard, dels perses Alexandre el Gran se n'emparà 334 aC, però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi s III
Prealps
Conjunt de relleus muntanyosos a la perifèria dels Alps Centrals.
D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal considerar que formen…
Pamir

Vista de la regió muntanyosa del Pamir
© Nniud / Fotolia.com
Regió muntanyosa al SE de l’Àsia Central.
Hom la considera limitada al N per la serralada Zaalajsk Septentrional, a l’E per les de Sarykol’ Oriental, al S pel llac Zorkul’, el riu Pamir i el vessant superior del riu P'andž i a l’W pel tall meridional de la vall del P'andž En la seva major part pertany al Tadjikistan Els extrems oriental i meridional pertanyen a la Xina i a l’Afganistan Els pics més alts són Kongur 7579 m, Mūz Tāg Attā 7555 i Kommunizma 7495 El clima és muntanyós, cru, continental la superfície congelada actualment és de 8400 km 2 Els rius pertanyen essencialment a la conca de l’Amudarja el més gran és…