Resultats de la cerca

Documentada des del III millenni aC, hom sap molt poca cosa de la seva història fins al segle XVI aC, que fou conquerida per Tuthmosis I, i des d’aleshores fins al regnat de Ramsès II restà en poder dels egipcis Uns cinquanta anys més tard ~1191 aC fou repoblada per gent de Sidó, la seva gran rival durant tota la resta de la història de Fenícia Del segle X al VI aC exercí l’hegemonia sobre les altres ciutats fenícies El sobirà principal fou Hiram I Altres reis importants són Ithobaal 887-856 aC, que casà la seva filla Jezabel amb Acab d’Israel, i Pigmalió ~821-774 aC, durant el regnat del…

Únicament cap al nord s’eixampla la vall del riu de Sonella en la partida de Xiclà De les 1 470 ha d’extensió total, 965 són ocupades pels garrofers la major part ja no conreades, 225 per les oliveres i 35 per l’horta de vora riu, on predomina el taronger Més de la meitat de la població activa treballa a les fàbriques i als serveis d’Onda només el 3% de la població activa es dedica a l’agricultura El poble 738 h agl 2006, talers 239 m alt té una part més antiga situada a la confluència del barranc de Castres amb el riu de Sonella, a la falda del turó coronat per les ruïnes del…

És drenat pel barranc de Castres, afluent del riu de Sonella al terme de Tales La major part de la superfície agrària és dedicada als conreus de secà 1 470 ha, principalment a garrofers molt abandonats, oliveres i vinya Hi ha 50 ha de regadiu, amb hortalisses i tarongers Tota la terra és treballada en règim d’explotació directa El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, i el 44% a la indústria, però a la localitzada a Onda, on es trasllada diàriament part de la població El poble , dit també Suera Baixa 592 h agl 2006, assuerans 316 m alt és a la dreta del barranc de…

A Tales rep, per l’esquerra, el barranc de Castres i, entre Onda i Betxí, per la dreta, la rambla, d’Artana Desemboca a mar, aigua avall de Borriana, vora el Grau

Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…