Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Tir
Ciutat antiga
Antiga ciutat fenícia, que correspon a l’actual Ṣūr, al Líban, a uns 87 km de Beirut, al S.
Documentada des del III millenni aC, hom sap molt poca cosa de la seva història fins al segle XVI aC, que fou conquerida per Tuthmosis I, i des d’aleshores fins al regnat de Ramsès II restà en poder dels egipcis Uns cinquanta anys més tard ~1191 aC fou repoblada per gent de Sidó, la seva gran rival durant tota la resta de la història de Fenícia Del segle X al VI aC exercí l’hegemonia sobre les altres ciutats fenícies El sobirà principal fou Hiram I Altres reis importants són Ithobaal 887-856 aC, que casà la seva filla Jezabel amb Acab d’Israel, i Pigmalió ~821-774 aC, durant el regnat del…
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…
Sidó
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Fenícia, que correspon a l’actual Ṣaydā, uns 40 km al S de Beirut, al Líban.
Documentada ja al III millenni aC, caigué en poder dels egipcis en el regnat de Tuthmosis III Fins a la darreria de la dinastia XVIII 1567-1320 aC fou la ciutat fenícia més important, a causa de la seva expansió comercial per Síria i per la conca mediterrània La talassocràcia cretenca posà terme al seu predomini vers la fi del s XIV aC Víctima més tard dels pobles de la mar, caigué en poder dels filisteus ~1191 aC, i perdé aleshores la seva hegemonia en benefici de Tir Durant el predomini dels assiris, els fou fidel en general, llevat d’una rebellió, sense èxit ~678 aC Durant el període…
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
golf de Roses

Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes…
canal d’Òtranto
Canal marí
Braç de mar, de 105 km de llarg i de 70 a 140 d’ample, que separa les costes italianes de les d’Albània i que comunica les mars Adriàtica i Jònica.