Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Gata
Municipi
Municipi de la Marina Alta en una vall transversal del muntanyam subbètic del Marquesat, travessat d’W a E pel riu de Gorgos o de Xaló, que obre un difícil pas entre el rocam cretaci que constitueix les principals altituds (tossal Pla, penyes Blanques, Serrelles i Soldetes).
Una bona part del terme 902 ha és inculta L’agricultura 1132 ha és gairebé tota de secà la meitat o més dels conreus és dedicada a la vinya per a raïm de taula o per a panses La indústria de la llata de margalló cabassos, capells, estores, etc, que aprofitava la palma de Segària i del puig de Benitatxell i en la qual s’ocupaven gairebé tots els veïns a la fi del segle XVIII, ha perdurat fins fa poc temps de l’espart hom feia cordam A partir del 1930 hom importà primeres matèries i introduí…
Pedreguer
Municipi
Municipi de la Marina Alta, als contraforts del Sistema Prebètic extern valencià, al contacte entre els relleus plegats predominantment cretacis calcaris i l’endinsada quaternària del baix Girona, de sòls profunds i fèrtils.
El terme s’aboca a la vall del Girona i és accidentat en la meitat meridional per tossalets retallats, com el de les Foies 308 m alt, la Muntanyeta Gran 375 m, el Castell de la Solana 510 m i la penya del Gos Flac 266 m al SW és accidentat pel Castellet d’Aixa 608 m La resta és gairebé horitzontal Diversos barrancs travessen el terme i van a parar al de l’Alberca Als confins septentrionals, les partides de la Marjal i l’Aigualós recorden la presència no antiga d’aiguamolls Al sòl conreat hi ha unes 1200 ha de secà ametllers, garrofers i vinya De les 535 ha de regadiu, 114 ha utilitzen l’aigua…
la Marina Alta
Comarca litoral del País Valencià, a la regió de Xàtiva, més coneguda amb el nom del Marquesat i també amb el nom de la Marina Septentrional, en oposició a la Marina Meridional o Marina Baixa.
La geografia Cap de comarca, Dénia, centre històric del Marquesat , nucli de la comarca Hom hi distingeix, a més, les valls de Pego, continuades vers l’interior per les d’Alcalà, d’Ebo, de Gallinera i de Laguar a l’altra banda, el riu Gorgos travessa les antigues valls de Pop i de Xaló A la costa hom pot individualitzar el pla de Dénia, la Retoria i la vall de Xàbia En conjunt la comarca ocupa el vessant septentrional litoral del gran promontori de la Nau, esperó que s’allarga vers les Illes entre els golfs de València i d’Elx dels vells cartògrafs Els terrenys i accidents són nombrosos, a…
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…