Resultats de la cerca
Es mostren 2629 resultats
Salgar
Santuari
Convent
Santuari i antic convent carmelità de la parròquia de Montsonís, del municipi de Foradada (Noguera), en una gran balma oberta a l’estret de Salgar, congost pel qual corre el Segre entre les muntanyes de Montsonís i d’Antona (Artesa de Segre).
Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi Confiat als carmelitans 1404, hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del segle XII el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari Els edificis foren malmesos durant la guerra civil de 1936-39 Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou cedit modernament el santuari
Salaverd
Història
Antiga quadra del municipi d’Os de Balaguer (Noguera), fins el 1964 del de Tragó de Noguera.
Rigolisa
Llogaret
Llogaret del municipi de Puigcerdà, Baixa Cerdanya.
La seva població és formada per alguns ravals el més important dels quals és el que hi ha a l’altra banda del pont de Sant Martí, al camí de la Solana i per cases disperses L’església parroquial Sant Jaume ha estat substituïda per una capella moderna de la mateixa advocació El lloc és esmentat ja al s X
vall de Ridolaina
Vall
Vall de la Baixa Cerdanya que davalla del Cadí, del coll de Tancalaporta, drenada pel torrent de Ridolaina, límit amb el terme de Bellver de Cerdanya.
vall de Ribes
Paisatge de la vall de Ribes
© Fototeca.cat
Vall de l’alt Ripollès, que constitueix la seva meitat occidental, entre el Conflent, al N, i el baix Ripollès, al S, i entre la vall de Camprodon, a l’E, i la Baixa Cerdanya, a l’W.
Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada al Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent esquists silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser A la meitat de la vall el riu de Núria i el Freser s’engorgen prop de l’aiguabarreig, i aigua avall la vall del Freser rep el Rigard i s’eixampla Apareix una faixa de Permotriàsic i alguns períodes secundaris que indiquen la proximitat de l’Eocè prepirinenc, visible per una gran falla E-W amb encavalcament Ací les serres de…
la Ribera
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Ribera) del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme d’Anyà.
Ribelles
Vista del poble de Ribelles
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Vilanova de l’Aguda (Noguera), situat a la vall del Llobregós, 1 km a la dreta del riu, prop del límit amb el terme de Sanaüja (Segarra), vora el castell de Ribelles (centre de la baronia de Ribelles).
L’església parroquial Santa Maria és romànica Al segle XIX formà el municipi de la Baronia de Ribelles, amb els llocs de Guardiola, Alzina de Ribelles i Vilalta
pantà de Rialb
Embassament
Pantà al sector del Segre Mitjà, que afecta les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera, entre els municipis de Ponts i Oliana.
És alimentat principalment pel Segre i els seus afluents Rialb i Ribera Salada La presa, de 101 m d’alçada i situada al municipi de la Baronia de Rialb, fou començada a construir el 1992 El pantà es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat l’any 2000 En la seva construcció hom invertí uns 40 000 milions de ptes i té una capacitat de 402 hectòmetres cúbics Els seus principals destinataris són els canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en fase de projecte, a més de proveir d’aigua uns 80 nuclis de població El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’EbreLa superficie…
baronia de Rialb
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els termes de Rialb Sobirà
( el Puig de Rialb
) i de Rialb Jussà
( la Torre de Rialb
), a la Noguera i abans a la vegueria d’Agramunt, que al segle XVI pertanyia als Alentorn, senyors de Seró, de qui, per successius enllaços matrimonials, passà als Rocabertí, senyors de Tagamanent, i als Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà, els quals a la primera meitat del segle XVIII la vendrien a Josep Mercader i de Sabater.
Els Mercader després comtes de Bell-lloc la posseïren fins al segle XIX, que es transformà en municipi amb el nom de la Baronia de Rialb, al qual foren agregats Gualter i Bellfort
mas Revetllat
Masia
Masia del municipi d’Isòvol (Baixa Cerdanya), antiga parròquia d’Alf
.