Resultats de la cerca

La primera capella fou bastida el 1615 Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, que aleshores s’ampliava És famosa la font de Sant Gil , que brolla prop de la capella

És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…

En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum , prop d’un modern forn de calç L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell No hi ha constància de la seva comunitat a partir del s XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles

Situació i presentació El terme de Sant Esteve de la Sarga, d’una extensió de 92,87 km 2 , és situat als vessants septentrionals del Montsec d’Ares, a l’extrem SW de la Conca de Tremp El municipi és limítrof per ponent, pel curs de la Noguera Ribagorçana, amb la comarca de la Ribagorça, i al S per la carena del Montsec d’Ares 1678 m amb el municipi d’Àger Noguera A llevant, per l’Obaga de Peguera, confronta amb el municipi de Guàrdia de Noguera i a tramuntana amb les terres de Fígols de la Conca Tremp pel Pas del Llop, el serrat Molar i la serra de la Vall També a tramuntana limita amb el…

El 1097 fou cedida pel comte Bernat III de Besalú al monestir de Ripoll, del qual depengué sempre Esdevingué sufragània de la parròquia de Viladonja i modernament de la de Matamala L’edifici, romànic s XII, és veí de l’antiga casa de la Riba

Té adossada una església romànica de la fi del s XII, que es conserva molt deturpada per afegits posteriors

L’església de Sant Jaume depèn de la parròquia de Llimiana Al segle XIX formà un municipi amb Sant Martí de Barcedana