Resultats de la cerca

És una de les constellacions que foren descrites per primera vegada per Lacaille en la seva obra Coelum australe stelliferum Conté 24 estels visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les quatre primeres magnituds per tant, és una constellació poc aparent L’astre principal, α -Mensae , té una magnitud de 5,14 i pertany al tipus espectral G6 és situat a una distància de 28 anys llum i té unes dimensions una mica més petites que les del Sol Al N d’aquesta constellació hi ha una petita part de la galàxia anomenada Gran Núvol de Magalhães , bé que la…

És una constellació pobra, puix que dels 30 estels visibles a ull nu que conté, els més brillants són set astres de quarta magnitud L’astre principal, α Volantis , té una magnitud de 4,18, pertany al tipus espectral A5 i és situat a una distància de la Terra de 69 anys llum

L’estel α Octantis pertany al tipus espectral F4, és a una distància de 148 anys llum i té una magnitud aparent de 5,4 En l’Octant, però, contràriament als convenis establerts, l’astre més brillant és catalogat com a β Octantis i té una magnitud aparent de 4,34 La regió del firmament ocupada per l’Octant conté també el pol sud celeste Malgrat això, la constellació de l’Octant no és utilitzada en l’orientació nocturna dels navegants, perquè els 56 estels visibles a ull nu que conté són poc brillants La constellació que hom utilitza com a referència per a…

L’estel principal, α Ηψδρι, té una magnitud visual de 3,02 i és situat a una distància de 42 anys llum

Conté 32 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Doradus , és de tercera magnitud, és del tipus espectral A0 i és situat a una distància de 300 anys llum La constellació de l’Orada conté també el Gran Núvol de Magalhães núvols de Magalhães i una nebulosa brillant catalogada com a NGC 2070, el diàmetre de la qual és de 120 anys llum

En depenia el mas de Soriguera A l’antiga església parroquial Sant Miquel, dependent de la parròquia d’Estoll, hi havia un important frontal d’influència francogòtica fi del s XIII, Museu d’Art de Catalunya que té una organització narrativa ja molt més lliure que no les d’obres encara romàniques hom ha anomenat el seu autor Mestre de Soriguerola , i hom ha considerat que podia ésser l’autor d’altres taules de Toses Ripollès i d’altres llocs del Ripollès

L’edifici És una església d’origen romànic que ha sofert moltes reformes en època gòtica i al segle XVII, fins al punt que l’estructura original ha quedat totalment emmascarada i només en queda la nau, en la qual s’ha substituït l’antiga volta per una de fusta Al mur nord es conserva una finestra romànica, de doble esqueixada i acabada en arc de mig punt adovellat La resta de finestrals han estat retocats o obturats Probablement, es va edificar al segle XI, fet que li confereix un gran interès La porta d’entrada, al mur nord, constitueix l’…

Situació i presentació A l’antic terme de Bellver de Cerdanya, d’una extensió de 64,3 km 2 , li foren incorporats al gener del 1962 els municipis propers d’Éller 9,8 km 2 i Talltendre 22,9 km 2 , amb els agregats respectius de Cortàs i Ordèn, i al febrer del 1973 el de Riu de Pendís 12 km 2 , amb l’antic poble de Canals, per la qual cosa l’extensió total del municipi va arribar a ser de 109 km 2 , el més gran de la Baixa Cerdanya Tanmateix, a l’agost del 1997 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de l’antic terme de Riu de…

Situació i presentació Els antics municipis de Vulpellac, Fonteta i Peratallada s’uniren l’any 1976 per a formar un sol municipi, amb capitalitat a Vulpellac El terme municipal confronta al N amb Ullastret i Palau-sator, a l’E amb Torrent i Palafrugell, al SE amb Mont-ras, al S amb Vall-llobrega, Palamós i Calonge, al SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i a l’W amb la Bisbal d’Empordà El municipi de Vulpellac comprèn, a part del cap municipal, algunes masies disperses, el veïnat de la Bordeta i el del Pla, la urbanització del Puig de Sant…

Situació i presentació Limita amb l’Escala al N, amb Bellcaire d’Empordà i Ullà a l’W, amb Gualta i Fontanilles al SW i amb Pals al S Tota la franja llevantina limita amb la mar Ofereix un paisatge notablement variat per tal com es divideix en dues grans unitats geològiques el massís cretaci del Montgrí i la plana alluvial solcada pel tram final del Ter Comprèn la vila de Torroella, al peu de la muntanya de Santa Caterina i apartada de la mar, el barri mariner i turístic de l’Estartit, davant les illes Medes, el…