Resultats de la cerca
Es mostren 300 resultats
la Garona
La Garona a Lés
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Gascunya i de Guiena (Occitània), que neix a Catalunya i es forma per l’aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d’Eth Joeu, a la Vall d’Aran (525 km de longitud i 55 500 km2 de conca).
La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de…
Sansor
El poblet de Sansor, a la plana vora del Segre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Prats i Sansor (Baixa Cerdanya), situat a la plana estesa a l’esquerra del Segre, a l’E del coll de Saig.
La seva església depèn de la parròquia d’Isòvol
l’Artiga de Lin
Font d’Eth Gressilhon, a Artiga de Lin
© Fototeca.cat
Santuari
Despoblat
Antic llogaret, despoblat i santuari de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin
situats a l’esquerra del Joèu, dins el terme de les Bordes (Vall d’Aran).
El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac la capçalera de la vall pertany al de Viella En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero que baixa del port de la Picada i d’Era Ribereta que baixa de…
la Molina
El telecadira de la Tosa d’Alp, a la Molina
© Fototeca.cat
Esport general
Estació d’hivern del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya), situada a la capçalera del riu Alp (dit ací riera de la Molina).
És la quarta més important dels Països Catalans, després de les de Font-romeu Alta Cerdanya, els Angles Capcir i Baqueira-Beret Vall d’Aran, per la capacitat d’allotjament uns 4000 allotjaments a peu de pista i per la facilitat de comunicacions ferrocarril, i autopista i autovia de Barcelona a Berga, túnel del Cadí i carretera direcció Puigcerdà Es convertí en lloc d’esquí i d’estiueig a partir de la construcció del xalet del Centre Excursionista de Catalunya 1925, i el 1943 hi fou installat el primer remuntador comercial El 1954, expandí l'àrea…
cometa de Montoliu
Circ de Montoliu, a la Vall d’Aràn
© Fototeca.cat
Vall del municipi de Salardú (Vall d’Aran), tributària de l’Unhòla per l’esquerra, la qual es forma al vessant meridional del port d’Urets (2 512 m alt.), obert entre el tuc de Mauberme i el tuc d’Er Òme
(2 703 m alt.), a la línia de crestes que separa la conca de la Garona de les de Coserans i de l Noguera Pallaresa.
A la capçalera, a 2 360 m d’altitud, hi ha l' estany de Montoliu
Bastanist
Vista del santuari de Bastanit a Montellà i Martinet, a la Baixa Cerdanya
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari romànic ( la Mare de Déu de Bastanist
), al vessant nord del Cadí (1 250 m alt.), al Baridà, al municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya).
Fins el 1344 depenia de la parròquia del Quer Foradat, i després, de la d’Estana
Talló
L’església de Santa Maria, a Talló
© Fototeca.cat
Poble
Poble (juntament amb Vilella; 1 060 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al S de la vila, al pla de Talló
, àmplia plana quaternària de l’esquerra del Segre.
L’església parroquial de Santa Maria, romànica s XII, ha estat restaurada modernament té un porxo amb tres arcades i un campanar quadrat L’església és esmentada ja el 839 el seu territori és anomenat pagus al s XI hi residia una canònica, a la qual el comte Ramon Guifré de Cerdanya féu una important donació el 1098 Es mantingué fins al s XIV i probablement era de tipus augustinià Hi residia l’ardiaca de Cerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d’Urgell Fou després la parròquia del poble i modernament sufragània de la parròquia de Bellver S'hi venera la Mare de Déu de Talló ,…
Meranges
Meranges, a la capçalera de la Vall Tova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Ocupa l’alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l’Esquella i de Puigpedrós, que a vegades reben el nom de serra de Campcardós i que limita el terme pel N, separant-lo de la vall de Campcardós, que és afluent del riu d’Aravó o de Querol Alta Cerdanya Puigpedrós, o puig de Campcardós, amb els seus 2914 m, no sols és el cim més alt del terme sinó també de tota la Cerdanya, i és a més el punt de trobada…
Bellver de Cerdanya
Vista de Bellver de Cerdanya, a la vall del Segre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació A l’antic terme de Bellver de Cerdanya, d’una extensió de 64,3 km 2 , li foren incorporats al gener del 1962 els municipis propers d’Éller 9,8 km 2 i Talltendre 22,9 km 2 , amb els agregats respectius de Cortàs i Ordèn, i al febrer del 1973 el de Riu de Pendís 12 km 2 , amb l’antic poble de Canals, per la qual cosa l’extensió total del municipi va arribar a ser de 109 km 2 , el més gran de la Baixa Cerdanya Tanmateix, a l’agost del 1997 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de l’antic terme de Riu de…
Víllec
Vista parcial de la façana frontal exterior de l’esglèsia de Sant Martí de Villec, a la Cerdanya
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.080 m alt.) del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), dins l’antic terme de Víllec i Estana
, al vessant N del Cadí, a la vall de Bastanist.
L’església parroquial Sant Martí és romànica El lloc és esmentat ja el 961 Hom ha proposat com a emplaçament del castell , o roca , de Víllec , que al s XIII pertanyia als Pinós, la clusa calcària de Bramasacs, sobre els Castellots de Víllec