Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Banys de Sant Vicenç
Balneari
Caseria
Balneari i caseria (810 m alt.) del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), dins el poble de Castellnou de Carcolze, a la dreta del Segre, el qual el separa del municipi d’Arsèguel.
L’establiment, en explotació, fou construït al s XIX a l’indret d’un antic hospital Les aigües de Sant Vicenç són sulfurades càlciques i indicades per a les dermatosis herpètiques, leucorrees, endometritis i cloranèmies
monestir de Pinsent
Sant Vicenç de Pinsent
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir ( Sant Vicenç de Pinsent
) del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), al SE del terme, sota una balma dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera
.
De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual depenia…
Castellnou de Carcolze
Poble
Poble (1.380 m alt.) del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), al Baridà, al fons de la vall i a la dreta del torrent de Castellnou, afluent, per la dreta, del Segre.
La seva parròquia Sant Gervasi succeeix la de Carcolze, llogaret del seu terme actual, igual com els banys de Sant Vicenç, vora el Segre, i el mas de Sant Vicenç, al camí de Bescaran
Artedó
Artedó, al municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat a 1 166 m d’altitud, al vessant septentrional de la serra de Cadí, a la falda del puig de Sanatge.
Les cases són esglaonades pel pendent de pedra, algunes tenen balconades de fusta L’església parroquial, en un costat del poble, és dedicada a sant Vicenç és de fàbrica moderna, de forma rectangular i amb una torre campanar de planta quadrada Al fossar hi ha l’església vella de Sant Vicenç, que ha sofert força refeccions La festa major se celebra al juny El villare Artedone és documentat el 902 Segons Coromines, el nom prové del basc arte-dun , que significa ‘ple de roures verds’ Al s XIX donà nom a l’antic municipi de Cerc i en va ésser el cap
Banyeres
Despoblat
Despoblat del terme municipal de la Vansa i Fòrnols (Alt Urgell), situat a 1341 m d’altitud a la dreta del riu de Bona, a l’extrem occidental de la serra del Cadí.
La seva església de Sant Joan i Sant Vicenç de Banyeres, romànica, depenia de la parròquia d’Adraén
els Prats
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NW del terme, situada a 1 490 m alt., a la capçalera del Rialb, dit en aquest sector riu de Puials, al fons d’una petita vall entre els contraforts meridionals de la serra de Boumort (roca de Senyús, 1 894 m alt.) i l’alineació formada per les serres de Carreu i de Sant Joan (a través de la qual s’obre pas el riu pel forat dels Prats).
Hi ha l’església, sufragània, de la Mare de la Providència, arranjada modernament Dalt un pla proper hi ha les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç del Grau Va pertànyer a l’antic municipi de Montanissell fins el 1969
Sendes
Nucli
Nucli (1.243 m alt.) del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), de l’antic terme de la vall de Castellbò, al N de Castellbò.
De la seva antiga església parroquial de Sant Vicenç es conservava un retaule dedicat a aquest sant, gòtic s XIV-XV, que fou traslladat el 1972 a la casa del comú de Montferrer Es conserva al Museu Diocesà d’Urgell
baronia de Bellera
Localitat
Jurisdicció feudal pertanyent, ja al s XII, a la família del mateix nom i que comprenia la vall de Bellera, la vall d’Àssua, Rialb de Noguera i altres localitats de l’alt Pallars.
Al començament del s XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna A mitjan s XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del s XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana vers el 1716, als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra