Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
la Fatarella
La vila de la Fatarella amb el campanar de l’església parroquial de Sant Andreu al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, a la depressió morfològica de l’Ebre, accidentat al N i al NW per la serra de la Fatarella (550 m alt.), que separa la comarca de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El municipi de la Fatarella, de 56,52 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita amb els termes de Riba-roja d’Ebre N, Flix en un punt, al NE, marcat pel cim de les Roques d’en Benet o Montserrat, de 546 m, Ascó E i Móra d’Ebre SE, al sector de les Camposines, tots de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Terra Alta de Corbera d’Ebre S i Vilalba dels Arcs SW i W El sector principal és el septentrional i és accidentat pels vessants N i W de les muntanyes de…
la Seu d’Urgell
Vista de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric, en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Urgell.
Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les…
la Ribera d’Ebre
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Móra d’Ebre És constituïda per la part més deprimida de la cubeta tectònica de Móra, enfonsada dins la part meridional de la Serralada Prelitoral Catalana El riu Ebre recorre transversalment la cubeta que resta closa entre els congosts de l’Ase i de Barrufemes, però hom inclou també a la Ribera el fragment extern que, al llarg del riu, va de la seva entrada a Catalunya fins al pas de l’Ase Hom entén també que pertany a la comarca la…
Picassent
Ermita de la Mare de Déu de Vallivana (Picassent) amb la creu de terme en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al límit amb la Ribera Alta.
El seu terme, un dels més extensos de la comarca, té un caràcter mixt entre el pla la meitat oriental és plana i alluvial i el sector occidental, ondulat per turons suaus que arriben a 292 m alt al SW És drenat pel barranc Fondo, al S, i el barranc de Picassent , que neixen al sector occidental i moren al de regadiu de l’Horta pròxim a l’Albufera La quasi totalitat del terme llevat d’alguns turons coberts de matollar és conreat Dominat abans pel secà, aquest ha retrocedit darrerament per la construcció de pous que han ampliat…
monestir de Lluçà
Vista del santuari de Santa Maria de Lluçà
© C.I.C. - Moià
Monestir
Canònica augustiniana fundada a mitjan segle XII, a l’antiga església parroquial de Santa Maria de Lluçà (Osona).
L’edifici Mirant Santa Maria de Lluçà des de l’exterior, no ens imaginaríem mai els valuosos vestigis del passat que amaga Aquest monestir conserva l’església romànica, el claustre amb vint-i-dues columnes i capitells treballats, restes de la casa del prior i d’altres dependències La seva estructura s’organitza al voltant del pati del claustre A la banda nord, unida amb les galeries claustrals, hi ha l’església Segurament la cuina i el menjador o refectori estaven situats al costat sud Al sector oest, totalment reformat, hi ha la…
Torrent de l’Horta
L’església de Sant Lluís Beltran a Torrent de l’Horta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al SW de la ciutat de València, allargat des de la plana al·luvial de l’Horta fins als vessants meridionals de la serra de Parentxisa, al límit amb la Foia de Bunyol i amb la Ribera Alta.
Drena el terme el barranc de Torrent anomenat també rambla de Xiva o riu de Xest, que hi rep per la dreta el barranc de l’Horteta El sector forestal, a la zona muntanyosa de l’W, és cobert de matollar en la major part, amb importants pinedes al Vedat de Torrent, amb un total de 1 200 ha L’agricultura ocupa unes 2700 ha de secà i 3000 ha de regadiu el primer, en retrocés els darrers decennis, es localitza al sector occidental, en part abancalat, i es dedica a garrofers 900 ha, raïm de taula 760 ha, oliveres i ametllers 400 ha entre tots dos…
Garcia
L’església parroquial antiga de Garcia, destruïda el 1936 i actualment abandonada
Ajuntament de Garcia
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, estès a banda i banda del riu, a la seva confluència amb el riu de Siurana, al sector N de la cubeta de Móra.
Situació i presentació El municipi de Garcia, d’una extensió de 52,37 km 2 , limita a tramuntana amb Vinebre aigua amunt del pas de l’Ase i la Torre de l’Espanyol, al sector de llevant amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, tots tres del Priorat, a migdia amb Tivissa, Móra la Nova pel caminal de les Planes i Móra d’Ebre pel caminal de la Partició de Garcia, i a ponent amb Ascó Al N del terme, el territori és accidentat a l’esquerra del riu per la serra del Tormo 523 m al cim homònim, que forma la paret oriental, dita de Comes…
Vic
Pont romànic sobre el Mèder, a Vic
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, que centra la plana de Vic, a la confluència del Mèder i del Gurri.
Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la…
Viladrau
Viladrau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba en plena zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries Limita al N amb Sant Sadurní d’Osormort, a l’E amb Espinelves i Arbúcies Selva —ambdós, com Viladrau, es troben adscrits administrativament a la província de Girona—, al S amb el municipi de Montseny Vallès Oriental, a l’W amb els de Seva i Taradell i al NW amb Sant Julià de Vilatorta El terme s’estén pels vessants septentrionals de Matagalls 1694 m i del coll de Sant Marçal 1 107 m, on coincideixen els límits administratius de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès…
Montferrer i Castellbò
Montferrer de Segre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi de Montferrer i Castellbò és el resultat de l’annexió a l’antic terme d’Aravell d’altres tres antics termes municipals El 1970 hom annexà a Aravell l’antic municipi de Castellbò La nova entitat municipal, amb capital a Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellbò A aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del Cantó i Guils del Cantó El terme municipal de Montferrer i Castellbò afronta per tot el sector nord-oriental amb el municipi d’Anserall A llevant ho fa amb el municipi de la…