Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi, d’una extensió de 19,65 km 2 , és situat a la depressió que centra la comarca de l’Alt Penedès, i ocupa la part central de la plana, al sector de l’esquerra del riu de Foix Té una forma irregular i és envoltat al N pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l’E per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al s per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l’W per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d’en Rovira, el Carrer d’en Perepau, les Salines i la Serreta,…

D’origen romànic, consta d’una nau sobrealçada, amb porxo a ponent

Situació i presentació Amb una extensió territorial de 55,92 km 2 , Subirats és el municipi més extens de l’Alt Penedès És situat a llevant de la comarca Confronta al N amb Sant Sadurní d’Anoia i Gelida a l’E amb Cervelló i Vallirana, municipis del Baix Llobregat al SE amb Olesa de Bonesvalls al SW amb Avinyonet del Penedès, l’enclavament del Cortei del municipi de la Granada i Santa Fe del Penedès, i a l’W amb el Pla del Penedès i Terrassola i Lavit El terme comprèn, a part el poble de Sant Pau d’Ordal, cap de…

Situació i presentació El municipi de Terrassola i Lavit té una extensió de 23,92 km 2 El terme és format per la unió dels antics termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, que fou proposada el 1920 i acceptada el 1921 Limita al N amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera ambdós de la comarca d’Anoia, a l’E amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, al s amb el Pla del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles És situat al N de Vilafranca, al límit amb la comarca de l’Anoia Els dos nuclis principals Terrassola i Lavit, actual cap…

L’edifici El temple que ha arribat als nostres dies data, en conjunt, del final del segle XII i la primera meitat del XIII, però va ser notablement modificat i ampliat del segle XV al XVIII Les modificacions posteriors més destacables que van afectar l’estructura original del temple són el campanar, del segle XVI, que s’alça sobre la cúpula, la capella afegida a l’absidiola nord i l’obertura d’una portada renaixentista a l’oest, que potser substituïa una porta romànica secundària L’església consta d’una nau capçada…

Situació i presentació El municipi d’Olesa de Bonesvalls, o d’Oleseta, d’una extensió de 30,79 km 2 , és situat a la part sud-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf, on anteriorment havia pertangut, i el Baix Llobregat El terme és molt accidentat, ja que es troba emplaçat en ple massís de Garraf-Ordal les cotes més altes del terme corresponen a la part oriental, que confronta amb el municipi de Vallirana puig del Bosc Glaçat, de 501 m, i Puig Bernat, de 606 m i amb el de Begues Montau, de 653 m, ambdós del Baix Llobregat A la part occidental, el límit amb el municipi…

Situació i presentació D’una extensió de 23,12 km 2 , el municipi de Benissanet s’estén a la dreta de l’Ebre, per una franja irregular, estreta i allargada entre el riu, a llevant, i la serra de Cavalls, a ponent la serra de la Torre, contrafort nord-oriental de la serra de Cavalls, assoleix els 450 m a la Roca del Pebre A tramuntana el terme limita amb el de Móra d’Ebre, a llevant amb Tivissa, a migdia amb Ginestar, Miravet la divisòria passa, en part, pel camí de les Comes i el Pinell de Brai Terra Alta, al SW amb Gandesa i a ponent amb Corbera d’Ebre aquests dos darrers…

Situació i presentació El municipi de Montferrer i Castellbò és el resultat de l’annexió a l’antic terme d’Aravell d’altres tres antics termes municipals El 1970 hom annexà a Aravell l’antic municipi de Castellbò La nova entitat municipal, amb capital a Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellbò A aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del Cantó i Guils del Cantó El terme municipal de Montferrer i Castellbò afronta per tot el sector nord-oriental amb el municipi d’Anserall A llevant ho fa amb el municipi de la Seu d’Urgell, a l S i…

Situació i presentació El terme de Tivissa, d’una extensió de 209,37 km 2 , ocupa una àmplia superfície a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Priorat municipis dels Guiamets i Capçanes a tramuntana, el Baix Camp Colldejou, al NE, Pratdip i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant al sector de llevant i el Baix Ebre l’Ametlla de Mar i el Perelló a migdia A ponent, limita, de S a N, amb els municipis de Rasquera, Ginestar, Benissanet, Móra d’Ebre, Móra la Nova NW, i a tramuntana, a més dels municipis del Priorat ja citats, amb Garcia A més de la vila de Tivissa, el municipi comprèn…

Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, confrontant amb el Solsonès pel sector de llevant Allargassat a la riba esquerra del Segre, limita a ponent amb Peramola, al N amb Coll de Nargó, a llevant amb Odèn Solsonès i al S amb les terres de Bassella El municipi comprèn, a més de la vila, les caseries de les Anoves i del Castell d’Oliana, els barris de la Colònia i de Sant Sebastià i la urbanització del Clot de la Guineu El municipi s’estén des del grau d’Oliana, a tramuntana, fins vora el turó de lo Pauet, de la serra d’Oliana El grau d’Oliana és format pel congost…