Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Algol
Astronomia
Estel doble, format per dos estels separats uns 10 milions de quilòmetres, a la constel·lació del Perseu.
Es tracta realment d’un sistema triple, ja que Algol A i Algol B orbiten ensems al voltant d’un tercer estel És el prototip dels estels binaris eclipsants de període comprès entre 2 i 3 dies Algol A estel blau de la seqüència principal, de classe B 8 i 3,7 masses solars és el més brillant del sistema i produeix gairebé tota la llum que hom rep Algol B estel vermell, de classe G i 0,8 masses solars gira al voltant d’Algol A en 2,87 dies Els eclipsis que l’un produeix en l’altre són el motiu de la variació de magnitud entre els valors 2,2 i 3,5 El sistema és a una…
Vinyoles
Masia
Mas del municipi de Cava (Alt Urgell), al N del terme, a la dreta de la vall del riu de Cadí, abans d’arribar a l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles
.
Fou construït aprofitant les restes d’una antiga casa forta o d’una torre de guaita medieval, edificada al voltant del segle XIII i posteriorment reformada
Elara
Astronomia
Petit satèl·lit de Júpiter, descobert el 1905 per C.D. Perrine.
Té un diàmetre d’uns 80 km, un període de revolució al voltant de Júpiter d’uns 260 dies, i l’òrbita té un semieix major de 1 174×10 4 km
Costoja
Priorat
Antic priorat de l’Hospital ( Santa Maria de Costoja
), a la vall de Castellbò (Alt Urgell), prop del poble de Vilamitjana, dins l’actual municipi de Montferrer i Castellbò; el 1220 era centre de la comanda de Costoja
, de la qual depenia també l’hospital de Sant Joan de Berga.
Passà a dependre dels comanadors de Susterris Al seu voltant es formà una petita caseria, que, com el priorat, que havia esdevingut santuari, era abandonada i arruïnada a mitjan s XIX
els Lírids
Astronomia
Eixam de meteorits el punt radiant dels quals és a la constel·lació de la Lira.
Té lloc anualment la segona quinzena d'abril, amb el pic d'activitat al voltant del 22 d’abril El cos progenitor dels Lírids d'Abril és el cometa C/1861 G1 Thatcher
els Gemínids
Astronomia
Important eixam de meteors amb un punt radiant a la constel·lació dels Bessons.
És ric en aeròlits Té lloc anualment des de finals de novembre fins a mitjan desembre, amb el pic d’activitat al voltant del 14 de desembre El cos progenitor dels Gemínids és l’asteroide 3200 Phaethon
els Oriònids
Astronomia
Eixam de meteors amb radiant a la part nord de la constel·lació d’Orió.
Té lloc anualment des de principis d'octubre fins a principis de novembre, amb el pic d'activitat al voltant del 21 d'octubre, quan la Terra passa prop de l’òrbita del cometa Halley, els residus del qual són l’origen de l’eixam
Sant Jaume
Ermita
Ermita del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situada muntanya amunt al N de Montargull, totalment isolada en uns camps.
Romànica, té un absis semicircular, del segle XII, sense arcuacions, una finestra de mig punt a ponent i una altra a migdia, on també s’obre el portal, refet L’esglesiola és sobrealçada i al seu costat de tramuntana té adossada la casa de l’ermità Antigament, al voltant de l’ermita es feia una fira de resines i altres productes del país
Proció
Astronomia
Estel α de la constel·lació del Ca Menor.
És un estel de la seqüència principal, té una magnitud aparent de 0,53, pertany al tipus espectral F5 i és situat a una distància de la Terra d’11 anys llum i, per tant, és un dels estels més pròxims al sistema solar Al voltant de Proció gira un estel nan blanc amb un període de 40 anys i una magnitud aparent de 10,8
Eros
Astronomia
Asteroide número 433 del catàleg, descobert per Witt des de Berlín el 1898.
La seva òrbita té una excentricitat de 0,22 i el seu període de revolució és de 643 dies És el primer asteroide que hom conegué amb una òrbita parcialment interior a la de Mart objectes Amor La seva distància mínima a la Terra és de 22 milions de km, i per això hom l’aprofita per a mesurar la parallaxi solar La seva brillantor presenta variacions periòdiques, amb un període de 5h 16 min que correspon al seu període de rotació al voltant del seu eix menor Té una forma allargada, amb unes dimensions de 36 × 12 km