Resultats de la cerca

Les cases, esglaonades, s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Martí L’església sembla obra moderna té forma rectangular, amb una sola nau i capelles laterals El campanar quadrat, de torre, és adossat al SE A l’exterior, servint de font, hi ha un sarcòfag decorat amb unes creus de braços iguals inscrites dins cercles, obra molt rústega Per amunt del poble, però molt a prop de les cases, hi ha un antic colomer, de planta rectangular Vora el poble, entremig de les terrasses de conreadís, hi ha el cementiri i un bell campanar romànic, resta de l’antic monestir de Bescaran Un altre…

Situació i presentació Conegut històricament com Aguilar de Boixadors, limita al N amb Sant Mateu de Bages i Fonollosa, a l’E amb Rajadell, al SE amb Castellfollit del Boix, al S amb Rubió i els Prats de Rei, que a més l’abraça per l’W, per on també limita amb Sallavinera, aquests tres últims termes de la comarca de l’Anoia Els pendents de les serralades del terme tenen densos boscos de pins, algun roure i matollars És un territori sec i trencat, situat bàsicament entre l’extrem de les grans serres de Castelltallat i de Clarena i amb serres secundàries com la de la Vall, de Còdol-rodon, de la…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Manresa, a l’E i el S amb Sant Vicenç de Castellet, al S amb Marganell i a l’W amb Sant Salvador de Guardiola El terme municipal comprèn les terres planes de Dosrius, l’aspra proa interfluvial de Cirerencs, els verals muntanyosos del turó i dels plans de Castellgalí i les serres d’Altaió i Puig-agudell Tot aquest segon sector, alt i trencat, és a la dreta del Cardener, aigua avall de Manresa i s’estén fins a la vall de la riera de Castellet, que desguassa al Llobregat després del Confon La riera de Cornet —dita de Guardiola al principi del…

Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’…

Situació i presentació És una de les poques poblacions de la comarca que mantenen, tot i que amb algun canvi, la seva fisonomia tradicional El topònim Guardiola és un diminutiu de guàrdia, construcció militar per a la vigilància i la protecció d’un territori o nucli de poblament sorgida a l’alta edat mitjana en zones frontereres com aquesta Així, Guardiola és sinònim de castellet, castell petit o talaia El municipi limita al NW amb el terme de Rajadell, al NE amb Manresa, a l’E amb Castellgalí, al S amb Marganell i el Bruc Anoia i a l’W amb Castellfollit del Boix El territori, situat al SW de…

Situació i presentació Té una forma allargassada de NE a SW i confronta al N amb els termes de Llorac i Talavera aquest darrer, de la comarca de la Segarra, al NE amb Argençola, a l’E amb Sant Martí de Tousi, al SE amb Bellprat tots tres municipis, de l’Anoia, a l’W amb Savallà del Comtat i amb Conesa i al S amb les Piles La vila de Santa Coloma de Queralt és emplaçada en plena vall del Gaià, riu que travessa el nucli Aquesta vall és tancada a tramuntana pel cim de la Moscallona 791 m i per les serres de Montargull i de Montfred entre els 791 i els 834 m a ponent,…

La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…

Situació i presentació El municipi de Coll de Nargó, dit per la gent de la comarca Nargó, es troba majoritàriament a la dreta del Segre només una petita part del terme és a l’esquerra del riu, al límit amb la Noguera i el Pallars Jussà El terme tradicional tenia una extensió de 43,3 km 2 , fins que el 1969 li foren agregades les terres dels municipis de Montanisell 83,9 km 2 i Gavarra 24,21 km 2 El municipi limita al N amb els termes de Cabó i d’Organyà, a l’E amb les terres de Fígols i Alinyà i un bocí de terres del terme d’Odèn Solsonès, al S amb Oliana, Peramola i la Baronia de Rialb…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…