Resultats de la cerca
Es mostren 7963 resultats
Santa Creu de Castellbò
Poble
Poble (1293 m alt.) del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), fins el 1970 del de Castellbò, al NW de la vila.
De la seva església parroquial depenia la d’Albet Formà part de l’antic terme de la Vall de Castellbò
Santa Catarina
Divisió administrativa
Estat de la regió meridional del Brasil.
La capital és Florianópolis Limita al N amb l’estat de Paranà, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Rio Grande do Sul i a l’W amb l’Argentina La regió marítima és una plana baixa, inundable, amb algunes llacunes La Serra do Mar forma la divisòria entre aquesta regió marítima i la de l’interior Aquesta última forma part de l’escut paleozoic brasiler, és lleugerament inclinada cap a l’W i pel seu extrem corre el riu Uruguai, del qual són tributaris tots els rius d’aquesta regió, mentre que els rius de la regió marítima desemboquen a l’Atlàntic El clima és tropical a la regió marítima…
Salvador
![](/sites/default/files/media/FOTO/93092.jpg)
Barri del Pelourinho, a Salvador de Bahía
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’estat de Bahia, Brasil.
Situada a la badia de Todos los Santos, és formada per dos nuclis parallels la ciutat baixa i la ciutat alta, separades per un desnivell de 60 metres comunicades actualment per diversos funiculars, ascensors i rampes La ciutat baixa aplega les activitats portuàries i comercials exportació de tabac, cacau, cafè, cuirs, etc la ciutat alta, l’antic nucli urbà entorn de la catedral, és el centre administratiu Cap al S hi ha barris de luxe, i tot de construccions modernes van omplint les platges atlàntiques Rio Vermelho, Amaralina, Armação Té indústries tèxtils, del cuir i del tabac i refineries…
la Salsa
![](/sites/default/files/media/FOTO/A077534.jpg)
Sant Sadurní de la Salsa
© Fototeca.cat
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Bassella (Alt Urgell), situat a la dreta de la ribera Salada.
Formava una parròquia i era centrat per l’església parroquial Sant Sadurní i pel castell de la Salsa , esmentat l’any 1025 Al s XIX formà el municipi de la Salsa i Ogern , juntament amb les parròquies d’Ogern i de Saranyana
Salòria
Coma
Coma del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell).
És drenada pel torrent de Salòria , que neix entre el coll de Conflent prop del qual hi ha el refugi de Salòria i el pic de Salòria o d’Alius 2 789 m alt, al límit amb la vall Ferrera Pallars Sobirà, afluent, per la dreta, del riu d’Aós, a Aós
Sallent d’Organyà
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant meridional de la serra de Sant Joan, a 1 003 m d’altitud, a l’W de Coll de Nargó i comunicat mitjançant una pista forestal.
S'alça damunt la riba esquerra del riu de Sallent i comprèn un ampli sector disseminat L’església parroquial és dedicada a sant Salvador D’origen possiblement romànic, avui és desfigurada per diversos cossos adossats L’absis és rectangular i entre aquest i la nau hi ha un cos més elevat, que sobresurt també en planta i que és cobert exteriorment a doble vessant, seguint el mateix eix de les teulades de la nau i de l’absis, tot amb lloses de llicorella La festa major s’escau l’últim diumenge de maig Vora Sallent, al pla de l’Estany, hi ha un salt d’aigua gairebé vertical i força alt, que pot…
Sallent de Castellbò
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC0058199_FOTOTECA44888.jpg)
Vista del poble i ruïnes del castell de Castellbó
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), des del 1970 del de Castellbò.
És situat a 1529 m alt, a la capçalera de la riera del mas d’en Roqueta afluent, per la dreta, del riu Aravell
Ribeirão Prêto
Ciutat
Ciutat del NE de l’estat de São Paulo, Brasil.
Situada a la vora esquerra del Pardo, afluent del Grande, és important per la fertilitat de les seves terres cafè, canya de sucre, cotó i cereals i per la seva indústria siderúrgica, conserves, tèxtil, destilleries i pells adobades
la Ribalera
Vall
Vall del Pallars Sobirà, al límit amb l’Alt Urgell, drenada pel Romadriu o riu de Santa Magdalena, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel S la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d’Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.).
Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera , que comprenia els…
pantà de Rialb
Embassament
Pantà al sector del Segre Mitjà, que afecta les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera, entre els municipis de Ponts i Oliana.
És alimentat principalment pel Segre i els seus afluents Rialb i Ribera Salada La presa, de 101 m d’alçada i situada al municipi de la Baronia de Rialb, fou començada a construir el 1992 El pantà es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat l’any 2000 En la seva construcció hom invertí uns 40 000 milions de ptes i té una capacitat de 402 hectòmetres cúbics Els seus principals destinataris són els canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en fase de projecte, a més de proveir d’aigua uns 80 nuclis de població El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’EbreLa superficie…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina