Resultats de la cerca
Es mostren 7270 resultats
Senyús
Despoblat
Despoblat (1.134 m alt.) del municipi de Cabó (Alt Urgell), a la vall de Senyús, drenada pel barranc de Senyús, que desguassa per la dreta al riu de Cabó, aigua amunt del cap de municipi.
L’església de Sant Iscle, antiga sufragània de la de Cabó, és romànica, amb absis sobrealçat i portal amb arquivolta a ponent
Sant Isidre de la Quar
Ermita
Ermita del municipi de la Quar (Berguedà), prop del cim de la serra de Sant Isidre, que separa les valls de la Portella, al N, i les de la Riba i Sant Maurici, al S.
Sant Julià de Cerdanyola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a la vall de la riera de Cerdanyola, afluent, per la dreta, del Llobregat.
Situació i presentació El municipi de Sant Julià de Cerdanyola fou creat el 28 de juny de 1993, per un decret que n’ordenava la segregació del municipi de Guardiola de Berguedà Recuperà així l’estatus de municipi independent que tenia fins el 1942, quan fou unit al de Brocà —tot i que la unió es realitzà prèviament el 1936— i constituïren el nou municipi de Guardiola de Berga més tard, Guardiola de Berguedà, que prengué el nom del poble…
castell del Quer
© Xevi Varela
Castell
Antic castell del municipi de Cava (Alt Urgell), al roquer del poble del Querforadat, damunt la riba esquerra del riu del Quer.
En resten només fragments de murs Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s’intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Querforadat, títol que seguiren usant els seus successors
Aristot i Toloriu
Antic nom que rebé l’actual municipi del Pont de Bar (Alt Urgell).
Copenhaguen
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’estat de Dinamarca, vora l’Øresund i estesa entre les illes Sjælland i Amager.
Copenhaguen té l’estatus d’ amt independent i fa les funcions de capital de l’ amt de Copenhaguen L’engrandiment de la ciutat ha absorbit els municipis propers Els darrers anys disminueix la població en el nucli de la ciutat i augmenta l’àrea metropolitana 522 km 2 El nucli antic és al voltant del castell construït pel bisbe Absalon a l’illa de Slotsholm, on hi ha el palau de Christiansborg, la Borsa edifici barroc de 1620-40, incendiat l’abril del 2024 i la Biblioteca Nacional El centre dels afers és entre la mar i els llacs de Saukt Sörgens Peblinge i Sortedams, amb àrees molt poblades que…
Can Marçal
© CIC-Moià
Caseria
Colònia industrial
Caseria i colònia industrial tèxtil del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada a la dreta del Llobregat, uns 2 km aigua avall del poble.
Fundada per la família Torra 1890, posteriorment passà a la família Pons i, des de l’any 1929, als Viladomiu La fàbrica, parallela al riu i als habitatges plurifamiliars, és situada en un nivell inferior a la resta del conjunt urbanístic Al peu de la carretera cresqué el barri de Cal Marçal nom de l’antiga masia sobre els terrenys de la qual es construí la fàbrica on, després de la guerra civil de 1936-39, es construí l’església parroquial i nous habitatges
Campmajor
Despoblat
Despoblat del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), situat a 1.132 m alt., al vessant meridional del roc de la Guàrdia, unit, a la primera meitat del segle XIX, al terme i a la parròquia de Bellestar.
la Seu d’Urgell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Urgell.
Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’…
Pinyes
© Arxiu de Consorci Paleontologia i Entorn de Coll de Nargó
Masia
Masia del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
Prop seu hi ha un jaciment d’ous de dinosaure, excavat des de l’any 2005 per un equip de l’ Institut Català de Paleontologia amb la collaboració de l’entitat Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell L’existència de fòssils ja havia estat documentada anteriorment a la zona Posteriors excavacions i anàlisis confirmaren, el 2010, que es tracta d’un dels jaciments més importants d’Europa per l’abundància d’ous de dinosaure La troballa donà lloc, el 2005, a l’obertura de la sala Límit K-T, museu dedicat als dinosaures al mateix nucli de Coll de Nargó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 719
- 720
- 721
- 722
- 723
- 724
- 725
- 726
- 727