Resultats de la cerca

Formava una parròquia i era centrat per l’església parroquial Sant Sadurní i pel castell de la Salsa , esmentat l’any 1025 Al s XIX formà el municipi de la Salsa i Ogern , juntament amb les parròquies d’Ogern i de Saranyana

És drenada pel torrent de Salòria , que neix entre el coll de Conflent prop del qual hi ha el refugi de Salòria i el pic de Salòria o d’Alius 2 789 m alt, al límit amb la vall Ferrera Pallars Sobirà, afluent, per la dreta, del riu d’Aós, a Aós

S'alça damunt la riba esquerra del riu de Sallent i comprèn un ampli sector disseminat L’església parroquial és dedicada a sant Salvador D’origen possiblement romànic, avui és desfigurada per diversos cossos adossats L’absis és rectangular i entre aquest i la nau hi ha un cos més elevat, que sobresurt també en planta i que és cobert exteriorment a doble vessant, seguint el mateix eix de les teulades de la nau i de l’absis, tot amb lloses de llicorella La festa major s’escau l’últim diumenge de maig Vora Sallent, al pla de l’Estany, hi ha un salt d’aigua gairebé vertical i força alt, que pot…

És situat a 1529 m alt, a la capçalera de la riera del mas d’en Roqueta afluent, per la dreta, del riu Aravell

Neix a l’extrem oriental de la puna argentina i manté una direcció general NW-SE desemboca, per la dreta, al Paraná, aigües avall de Santa Fe Es forma per la confluència de dos rius, Toro i Guachipes, que s’uneixen prop de Coronel Moldes Porta el nom de Pasaje o Juramento fins que arriba a la zona de salines de la plana

Recull les aigües dels rius Bermejo, Zanjón i San Juan, entre altres, a la zona andina de les províncies de San Juan, Mendoza i San Luis De curs incert, a causa de l’escassetat de precipitacions de la seva conca, es perd a l’entorn de la llacuna Urra Lauquén

A l’E hi ha el desert de sal Salina del Rincón

La geografia Cap de comarca, Móra d’Ebre És constituïda per la part més deprimida de la cubeta tectònica de Móra, enfonsada dins la part meridional de la Serralada Prelitoral Catalana El riu Ebre recorre transversalment la cubeta que resta closa entre els congosts de l’Ase i de Barrufemes, però hom inclou també a la Ribera el fragment extern que, al llarg del riu, va de la seva entrada a Catalunya fins al pas de l’Ase Hom entén també que pertany a la comarca la…

Situació i presentació El municipi de Riba-roja ocupa una extensió de 99,14 km 2 i és situat al NW de la comarca, a banda i banda de l’Ebre, des de poc després de la seva confluència amb el Segre fins al pantà de Flix Limita amb els termes d’Almatret N i Maials NE, del Segrià, amb Flix E i Ascó al SE, per un petit sector, amb els municipis de la Terra Alta de la Fatarella, Vilalba dels Arcs ambdós al S i la Pobla de Massaluca SW, i amb Faió W, del Matarranya El municipi comprèn les valls de diversos bar-rancs que aporten les seves aigües a l’Ebre, que dins el terme dibuixa un parell de…

Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera , que comprenia els…