Resultats de la cerca
Es mostren 24432 resultats
badia de San Francisco
Badia
Gran badia de la costa del Pacífic, a la Califòrnia occidental, EUA.
És una vall fluvial submergida, parallela a la línia de la costa i connectada amb l’oceà Pacífic per l’estret de Golden Gate, travessat pel pont homònim Té una longitud de 97 km i una amplada de 5 a 22 km i constitueix un dels ports naturals més espectaculars del món Conté les illes Treasure, Yerba Buena, Angel i Alcatraz i, entorn, s’assenten grans nuclis urbans, com San Francisco, Oakland, Berkeley, Richmond, Alameda, San Leandro i Hayward, cinturó urbanitzat d’uns 45 km de llargada a la costa oriental El conjunt dels seus ports registra un tràfic només superat, a la costa nord-americana…
San Francisco
© Maria Galí i Cabana
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, la més important després de Los Angeles.
Situada al N d’una península estreta i allargada, davant el Pacífic, a l’W de la badia homònima Al NE i E els obstacles topogràfics han dificultat l’expansió de la ciutat, que ha obert carrers amb pendent fort per on circulen típics tramvies L’expansió urbana s’ha efectuat segons un eix NW-SE, a la riba occidental de la badia així, Daly City, South San Francisco, San Mateo, Redwood City, Palo Alto i Santa Clara formen una cadena de nuclis urbans, sense gairebé solució de continuïtat, d’uns 80 km entre San Francisco i San José A l’interior del nucli mateix l’artèria fonamental és la Market…
San Diego
(CC0)
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA.
Port de pesca i comercial a la costa del Pacífic, a la badia homònima, prop de la frontera mexicana Les construccions navals i aeronavals són les indústries principals S'hi troba l’observatori de Mount Palomar Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of California a San Diego, fundada el 1912 University of San Diego, el 1949 San Diego State University, el 1897, i United States International University, el 1952 Antiga capital de Califòrnia després de la independència mexicana, fou fundada el 1769 pel mallorquí fra Juníper Serra
San Bernardino
Ciutat
Ciutat del S de l’estat de Califòrnia, EUA, al peu de les muntanyes homònimes.
És la ciutat central de l’àrea metropolitana de San Bernardino-Riverside-Ontario, que en conjunt té una població d’1558182 h 1980 Al seu entorn s’estenen els conreus de tarongers, llimoners i vinyes, dels quals constitueix el centre comercial Té indústries aeroespacials, siderúrgiques i tallers ferroviaris Base militar aèria
San Antonio
Ciutat
Ciutat de l’estat de Texas, EUA, a la riba del riu homònim.
Situada a la ruta més transitada entre els EUA i Mèxic i a 240 km de la frontera amb aquest país, hom hi nota la influència hispànica, i bona part de la població és bilingüe Ciutat de funció militar, comercial i industrial, amb foneries, construccions mecàniques, indústria editorial, de la confecció i alimentària A la rodalia es conserven missions franciscanes com les de San José de Aguayo, la Purísima Concepción de Acuña, San Juan de Capistrano i San Francisco de Espada
Salt Lake City
Ciutat
Capital de l’estat d’Utah, EUA.
Centre comercial i cultural al vessant occidental de la serralada Wasatch i no lluny de la riba SE del Gran Llac Salat Nucli industrial refineria de petroli, indústries farineres i químiques Nus important de comunicacions Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Utah, fundada el 1850 i Westminster College of Salt Lake City, el 1875 Fundada com a capital dels mormons mormó el 1847 pel successor de Joseph Smith, Brigham Young, sostingué un llarg conflicte amb el govern federal dels EUA a causa, sobretot, de la pràctica illegal de la poligàmia, fins que hi fou…
Saltillo
Ciutat
Capital de l’estat de Coahuila, Mèxic.
Centre agrícola i comercial, la seva població s’ha duplicat en deu anys Indústries alimentària, siderúrgica, paperera, tèxtil i de maquinària agrícola Important nus de comunicacions Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad Autónoma de Coahuila, fundada el 1867, Universidad Autónoma del Noreste, el 1974 i Universidad Autónoma Agraria “Antonio Narro”, el 1923
la Salsa
© Fototeca.cat
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Bassella (Alt Urgell), situat a la dreta de la ribera Salada.
Formava una parròquia i era centrat per l’església parroquial Sant Sadurní i pel castell de la Salsa , esmentat l’any 1025 Al s XIX formà el municipi de la Salsa i Ogern , juntament amb les parròquies d’Ogern i de Saranyana
Salòria
Coma
Coma del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell).
És drenada pel torrent de Salòria , que neix entre el coll de Conflent prop del qual hi ha el refugi de Salòria i el pic de Salòria o d’Alius 2 789 m alt, al límit amb la vall Ferrera Pallars Sobirà, afluent, per la dreta, del riu d’Aós, a Aós
Sallent d’Organyà
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant meridional de la serra de Sant Joan, a 1 003 m d’altitud, a l’W de Coll de Nargó i comunicat mitjançant una pista forestal.
S'alça damunt la riba esquerra del riu de Sallent i comprèn un ampli sector disseminat L’església parroquial és dedicada a sant Salvador D’origen possiblement romànic, avui és desfigurada per diversos cossos adossats L’absis és rectangular i entre aquest i la nau hi ha un cos més elevat, que sobresurt també en planta i que és cobert exteriorment a doble vessant, seguint el mateix eix de les teulades de la nau i de l’absis, tot amb lloses de llicorella La festa major s’escau l’últim diumenge de maig Vora Sallent, al pla de l’Estany, hi ha un salt d’aigua gairebé vertical i força alt, que pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina