Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de la Fatarella, de 56,52 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita amb els termes de Riba-roja d’Ebre N, Flix en un punt, al NE, marcat pel cim de les Roques d’en Benet o Montserrat, de 546 m, Ascó E i Móra d’Ebre SE, al sector de les Camposines, tots de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Terra Alta de Corbera d’Ebre S i Vilalba dels Arcs SW i W El sector principal és el septentrional i és accidentat pels vessants N i W de les muntanyes de…

Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les…

La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a …

Situació i presentació El terme de Vilalba dels Arcs, de 67,25 km 2 d’extensió, es troba al sector septentrional de la comarca Limita a l’E amb el terme de la Fatarella, al SE amb Gandesa, al SW amb Batea, al NW amb la Pobla de Massaluca i al N amb el municipi de Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre S'estén entre la vall de Voravall, riu que vessa les seves aigües al pantà de Riba-roja i que forma en bona part el límit occidental del municipi, i una sèrie d’elevacions a llevant i que formen part de les muntanyes de la Fatarella, entre…

Situació i presentació S'estén pel pla de Ponent, a la plana regada pel canal d’Urgell Limita amb els municipis de Barbens N, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana i Vilanova de Bellpuig W, pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell, Belianes S i Anglesola, Preixana i Vilagrassa E, amb els quals forma una unitat estructural El territori és lleugerament ondulat i inclinat vers ponent seguint el suau pendent de tot el pla vers el Segre El sòl és terciari, de roques sedimentàries argiloses i margoses, al descobert als costers dels turons i als talls de marges Diverses…

Ocupa una bona part de la riba dreta de la vall baixa del Millars, és a dir, la part més característica de la plana , raiguer o piemont plistocènic, entre els darrers turons d’Onda i Betxí i les terres més baixes del litoral holocènic de Borriana el terme és, doncs, un pla inclinat cap a llevant, i les aigües són drenades cap a la mar directament en sentit NW-SE pel Millars i els barrancs de l’Hospital, de Ràtils, de l’Espaser i de Cantallops pel sector meridional passa el riu de Sonella o riu Sec de Betxí, procedent de les…

Situació i presentació Es troba al curs final de la vall del Riu Corb, en contacte amb el Pla d’Urgell Té una forma sensiblement poligonal amb una llenca rectangular que s’endinsa dins el terme de Bellpuig Limita al N amb els termes de Vilanova de Bellpuig Pla d’Urgell i Bellpuig, a l’E amb Sant Martí de Riucorb i per un punt amb Preixana, al S amb Maldà i al SW i l’W amb Arbeca Garrigues El territori davalla suaument de S a N vers les terres planes de l’Urgell amb altures que oscillen des dels 373 m als 220 m Només unes partides de la part meridional tenen…

Situació i presentació El municipi de Batea, de 128,73 km 2 , és el més extens de la comarca i es troba al seu extrem més occidental Limita al N amb la Pobla de Massaluca, al NE i l’E amb Vilalba dels Arcs i Gandesa, al SE amb Bot i al S amb el terme de Caseres Ja dins la comarca del Matarranya, pertanyent administrativament a l’Aragó, limita a l’W amb el municipi de Maella i al NW amb Favara de Matarranya i Nonasp El límit històric entre les terres tarragonines i aragoneses és el riu d’Algars, que en direcció S-N forma, en bona part, el límit de ponent…

Situació i presentació El municipi de Montferrer i Castellbò és el resultat de l’annexió a l’antic terme d’Aravell d’altres tres antics termes municipals El 1970 hom annexà a Aravell l’antic municipi de Castellbò La nova entitat municipal, amb capital a Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellbò A aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del Cantó i Guils del Cantó El terme municipal de Montferrer i Castellbò afronta per tot el sector nord-oriental amb el municipi d’Anserall A llevant ho fa amb el municipi de la…