Resultats de la cerca
Es mostren 2077 resultats
Togo
Dona dirigint-se al mercat
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat de l’Àfrica occidental que constitueix una franja estreta que baixa perpendicularment al golf de Guinea, entre Benín a l’E, Ghana a l’W i Burkina Faso al N; la capital és Lomé.
La geografia física Deixant de banda algunes microregions situades enmig de les muntanyes, hom pot distingir-hi sis regions geogràfiques una faixa costanera baixa i sorrenca, d’uns 2 km d’amplada, que correspon al Quaternari una zona de terra argilosa que forma una plana lleugerament ondulada d’altitud variable entre 60 i 200 m i que correspon al Terciari un altiplà cristallí que s’estén des del vessant del riu Mono fins a la zona de les muntanyes les muntanyes, que ocupen quasi una quarta part de la superfície total i travessen el país en direcció SW-NE, amb una altitud mitjana de 600 m, i…
República de Sud-àfrica
Estat
Estat de l’extrem meridional d’Àfrica, que limita al NW amb Namíbia, al N amb Botswana i Zimbàbue i a l’E amb Moçambic i Eswatini, i és banyat a l’E i al S per l’oceà Índic i a l’W per l’Atlàntic, inclou dins el seu territori l’estat independent de Lesotho; la capital administrativa és Pretòria, residència del govern, la capital judicial és Bloemfontein, i la capital legislativa, Ciutat del Cap.
La geografia física El relleu El relleu presenta una gran simplicitat En el Terciari, diversos moviments tectònics transformaren l’antic sòcol precambrià, recobert de sediments, bàsicament de gresos i basalts, en una cubeta voltada de blocs aixecats en altiplans i fins i tot en massissos muntanyosos La part central, deprimida, correspon al desert de Kalahari les altes terres que l’envolten tenen altituds oscillants entre 1500 i 3000 m, i comprenen els altiplans del Transvaal, del Witwatersrand, de l’alt Veld i del Lesotho, els altiplans del Karroo, a la província del cap de Bona Esperança, i…
Sud-àfrica
Regió
Terme geogràfic referit a la part meridional del continent africà, que generalment comprèn els territoris de Botswana, Lesotho, Namíbia, Eswatini, la República de Sud-àfrica i Zimbàbue.
Springs
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, al Transvaal, República de Sud-àfrica.
És situada a l’est de Johannesburg, de la qual pot considerar-se satèllit Mines d’or i indústries mecàniques i alimentàries
Soweto
Barri
Entitat urbana que pertany a la ciutat de Johannesburg, República de Sud-àfrica.
Sorgí com un gran suburbi de treballadors negres d’ètnies diverses que s’establiren, sense cap mena de planificació, al SW de Johannesburg entre els anys vint i trenta del segle XX El 1948 s’instaurà una autoritat local El 1963 li fou donat el nom, acrònim de South Western Townships El 1976 hi tingué lloc una rebellió de grans proporcions contra l’ apartheid motivada inicialment per l’obligatorietat de l’afrikaans en l’ensenyament Els més de 260 morts i 1500 ferits li donaren ressò mundial Al llarg dels anys següents esdevingué un focus de la lluita antiapartheid Superat el règim…
torre de Solsona
Història
Fortificació que constitueix l’avançada del castell de Castellciutat, al N de la vila, al terme de la Seu d’Urgell (Alt Urgell).
aeroport de la Seu d’Urgell
Vista aèria de l’aeroport de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat dins els termes de Montferrer i Castellbò i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a 5 km de la Seu d’Urgell.
Fou començat a construir per la família Betriu l’any 1976 i, bé que de titularitat privada, fou declarat d’interès general La construcció acabà el 1980 però no entrà en servei fins el 1982, coincidint amb les fortes inundacions que deixaren negada la vall del Segre, i fou clau per a evitar que aquest territori quedés totalment aïllat La concessió dels vols fou atorgada a la companyia Aviaco, que explotà la línia regular Barcelona-la Seu-Barcelona amb l’aval del govern català i del govern andorrà per les possibles pèrdues econòmiques A causa del dèficit d’explotació que accentuà l’entrada en…
forat de la Seu
Final del canal de la Quera o estret de les Cabanotes, on el Segre s’obre a la ribera de la Seu, després de travessar l’estreta vall del Baridà, entre els termes d’Estamariu i Alàs i Cerc (Alt Urgell).