Resultats de la cerca

És el monument arquitectònic més remarcable de la vall de Sallent, romànic, amb tres absis semicirculars formant creuer Llisos, són construïts amb petit aparell acuradament tallat Al cantó nord-occidental de l’edifici hi ha les restes del campanar, de planta quadrada És documentada ja el 1036 sota l’advocació de sant Andreu

Havia estat l’antiga església parroquial de Josa de Cadí Romànica, consta d’una nau amb un absis llis, sense arcuacions L’execució de l’aparell, especialment en la finestra absidal, assenyala clarament una datació del segle XII i conserva encara fortes influències formals i tècniques de l’arquitectura del segle anterior

En resten diversos vestigis, principalment una torre circular, construïda amb aparell petit, característic del segle XI Hi ha una obertura elevada amb arc de mig punt i els muntants avançats en lloc de l’ampit hi ha un forat A la part baixa hom ha obert un esvoranc Aquesta torre era voltada d’un recinte d’aparença més tardana El lloc d’Arques és esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i juntament amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu

De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual depenia…

Situació i presentació Format el 1968 per l’annexió dels antics municipis del Pla de Sant Tirs, Tost, Arfa i la Parròquia d’Hortó El terme tradicional del Pla de Sant Tirs, força petit de 12,16 km 2 , era delimitat a l’W i al NW pel Segre, antiga divisòria amb Noves de Segre i la Parròquia d’Hortó A migdia i a llevant envoltava el terme l’antic municipi de Tost, i al NE confrontava amb Arfa El 1937 adoptà el nom del Pla de Cadí El terme tradicional de Tost, de 51,1 km 2 , d’extensió, era al SW de la Seu d’Urgell, al bell mig de la comarca S’estenia a l’esquerra del Segre i comprenia tota la…

La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…

Situació i presentació El municipi de Montferrer i Castellbò és el resultat de l’annexió a l’antic terme d’Aravell d’altres tres antics termes municipals El 1970 hom annexà a Aravell l’antic municipi de Castellbò La nova entitat municipal, amb capital a Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellbò A aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del Cantó i Guils del Cantó El terme municipal de Montferrer i Castellbò afronta per tot el sector nord-oriental amb el municipi d’Anserall A llevant ho fa amb el municipi de la Seu d’Urgell, al S i…