Resultats de la cerca

És separada, al nord, de les valls del riu Major i de la Guàrdia per les serres d’Ares 1 850 m alt i de Prada, que formen una cinglera d’uns 16 km de longitud, entre el prat d’Orient el punt més occidental de la vall i el Segre, i al sud, de les valls de Carreu, Rialb i Fontfreda per una alineació que uneix el cap del Boumort amb la muntanya de Santa Fe, damunt Organyà, i que té el punt culminant a la roca de Senyús 1 894 m És drenada per la riera , o riu , de Cabó , format al Cap de la Vall, sota el prat d’Orient, que té com a afluents principals, per la dreta, el…

És separada, al N, de la vall de la Vansa pels puigs Galliner 1634 m i de Ginestar 1730 m entre els quals hi ha el coll de Galliner, pas de la carretera forestal d’Organyà a l’Alzina d’Alinyà i per un llarg contrafort que deriva del pedró dels Quatre Batlles 2383 m, punt culminant de la serra de Port del Comte al S, la serra de Turp 1578 m, la tossa de Cambrils 1813 m entre les quals es troba el coll de Cambrils, pas de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, i la serra d’Odèn que deriva del mateix pedró dels Quatre Batlles separen aquesta vall de la vall de les…

És retallada dins un bloc enlairat damunt la ribera de la Seu És tancada, al N, per un gran fondal solcat, a més pels barrancs de capçalera d’Albet, de Solanell i de Senders que s’uneixen a la riera de Castellbò prop de la vila d’aquest nom juntament amb el barranc de Carmeniu i dominat pels puigs de Solanell 2 009 m i de Mongetes 2 091 m, punts culminants de la carena que, entre el coll de la Culla, a l’W, i el ras de Conques, a l’E, separa aquesta vall de la Ribalera a llevant, entre el ras de Conques i el roc de la Guàrdia 1 741 m, hom accedeix a la vall de Sant Joan per…

La seva fesomia és molt característica a causa, fonamentalment, de la doble cinglera que forma a banda i banda del riu En conjunt es tracta d’una vall ben delimitada al N per la carena, gairebé uniforme, del tossal de Prat Sobirà i de la muntanya del Bosc de Sallent a l’W per un seguit de carenes, difícilment destriables, que formen divisòria d’aigües amb la vall de Rialb al S i a l’E, finalment, pels contraforts de la serra d’Aubenç —molt moderats per aquesta banda—, estesos des del pla de Tolustre fins a la carena que fa partió d’aigües amb el barranc de les Masies…

La vall de Josa que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén n'és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca i del Collell en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del…

No en formava part la vila de Castellbò, que constituí un municipi a part fins abans del 1920, que passà a formar el de la Vila i la Vall de Castellbò o, simplement, Castellbò, agregat el 1970 al de Montferrer i de Segre, amb el qual formà el municipi de Montferrer i Castellbò