Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Aubenç
Masia
Masia del terme de Peramola (Alt Urgell) situada prop dels termes de Montanissell i Gavarra a uns 1 460 m d’altitud al vessant septentrional de la serra d’Aubenç prop del seu cim, el Coscollet (1.610 m alt.); els contraforts d’aquesta serra formen, juntament amb els de la serra de Turp, a l’esquerra del Segre, l’estret d’Aubenç, actualment cobert pel pantà d’Oliana.
Aquesta zona és, en part, coberta de bosc selva d’Aubenç i, en part, de pasturatges aprofitats pel bestiar transhumant
Vila-rubla
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), dins l’antic terme de Guils del Cantó, a l’esquerra del riu de Solans, enfront de Biscarbó.
La seva església depèn d’aquesta parròquia El lloc és esmentat el 839 Formà part del vescomtat de Castellbò
Fórnols de Cadí
Poble
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), enlairat a 1.285 m d’altitud, damunt el vessant dret de la vall de la Vansa.
Les cases tenen teulades amb doble vessant, balconades de fusta a la façana i eixides amb arcs als darreres Són agrupades entorn de l’església parroquial de Sant Climent Aquesta església, reconstruïda en època moderna conserva encara un dels murs romànics, té un campanar de torre sobre un angle de la façana aquesta té un portal adovellat i un ull de bou a sobre S'hi conserva una còpia moderna d’una imatge romànica i un fragment d’un retaule gòtic dedicat a sant Climent Al poble hi ha la capella del Roser, barroca, i no gaire lluny, restes de l’antic castell de…
Colldarnat
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), a 1 243 m d’altitud al vessant meridional del Montsec de Tost, prop del coll d’Arnat, a la capçalera del torrent de l’Espluga, al camí vell de la vall de la Vansa a la Seu d’Urgell, per on ara passa la pista cap a Montan de Tost.
Hi ha la capella de Sant Antoni de Colldarnat No gaire lluny d’aquesta hi ha una altra capella, Sant Fruitós de l’Espluga, d’origen romànic
Sant Quiri

Vista aèria del conjunt de Sant Quirí
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), a l’W del terme, al cim de la muntanya de Sant Quiri
, que domina la confluència de les valls de Castellàs i de la Guàrdia, a ponent, i d’aquesta amb la de Pallerols, a llevant.
Al vessant meridional hi ha el llogaret de Malgrat de Noves
Santa Llúcia d’Arcavell
Capella
Capella en ruïnes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), al S del poble d’Arcavell, des d’on s’accedeix pel camí antic de la Seu.
D’origen romànic, consta d’una nau amb la volta esfondrada i absis semicircular Sembla que procedeix d’aquesta capella un retaule gòtic, dedicat a santa Llúcia, que fou pintat pel Mestre d’Estamariu i que es conserva al Museo del Prado
Mare de Déu del Carme
Ermita
Ermita del municipi d’Arsèguel (Alt Urgell), vora la carretera que porta al poble, abans d’arribar-hi.
La devoció és arrelada per ser la patrona dels traginers de sal De fet, seguint les ermites d’aquesta advocació, es pot refer el camí d’aquests traginers des de la Cerdanya, passant per la falda de la serra de Cadí, fins a Cardona
l’Urgell Mitjà
Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera
.
Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet o Alt Urgell estricte, i de l’altra, al plad’Urgell o Urgell, o Baix Urgell tradicional, i també al Segrià i a la Noguera estrictes El nom de Mig Segre pròpiament, Segre Mitjà ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, centrada a Ponts
torre de la Vila
Castell
Antic castell del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a l’E de l’església de Sant Romà, a la vall de Valldarques.
En resten diversos vestigis, principalment una torre circular, construïda amb aparell petit, característic del segle XI Hi ha una obertura elevada amb arc de mig punt i els muntants avançats en lloc de l’ampit hi ha un forat A la part baixa hom ha obert un esvoranc Aquesta torre era voltada d’un recinte d’aparença més tardana El lloc d’Arques és esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i juntament amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu
Sant Cristòfol de Vinyoles

Vista general de l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Cava (Alt Urgell), al N del terme, a la dreta de la vall del riu de Cadí i prop un torrent que hi desguassa, al lloc avui dit Vinyoles per la masia que hi ha.
L’església, romànica, té la nau capçada per un absis semicircular la façana de ponent, amb el portal de tres arquivoltes, una finestra de doble biaix i campanar de paret al capdamunt, sembla una reforma de la fi del segle XI o primeria del XIII La volta de la nau és en part esfondrada L’església és a prop del castell i del mas de Vinyoles Una primera menció documental és del 1085 Segurament aquesta església devia ser la del castell de Sant Cristòfol o de Vinyoles, del qual resten pocs vestigis al cim d’un tossal Als segles XIII i XIV el castell era dels Santmartí, tot i que el domini…