Resultats de la cerca

De la seva antiga església parroquial de Sant Vicenç es conservava un retaule dedicat a aquest sant, gòtic s XIV-XV, que fou traslladat el 1972 a la casa del comú de Montferrer Es conserva al Museu Diocesà d’Urgell

El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…

Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, estès a la dreta del Segre El terme confronta a llevant amb el municipi d’Oliana, al S amb Bassella, a ponent amb la Baronia de Rialb Noguera i a tramuntana amb el municipi de Coll de Nargó Des del punt de vista físic, el Segre separa els termes de Peramola i Oliana, i el seu curs constitueix la fèrtil ribera de Peramola, que en part restarà inundada per la cua del pantà de Rialb També el sector més septentrional del curs del riu fou negat pel pantà d’Oliana, la qual cosa feu que desaparegués el congost, o forat, dels…

Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, confrontant amb el Solsonès pel sector de llevant Allargassat a la riba esquerra del Segre, limita a ponent amb Peramola, al N amb Coll de Nargó, a llevant amb Odèn Solsonès i al S amb les terres de Bassella El municipi comprèn, a més de la vila, les caseries de les Anoves i del Castell d’Oliana, els barris de la Colònia i de Sant Sebastià i la urbanització del Clot de la Guineu El municipi s’estén des del grau d’Oliana, a tramuntana, fins vora el turó de lo Pauet, de la serra d’Oliana El grau d’Oliana és format pel congost…

Situació i presentació El municipi de Montferrer i Castellbò és el resultat de l’annexió a l’antic terme d’Aravell d’altres tres antics termes municipals El 1970 hom annexà a Aravell l’antic municipi de Castellbò La nova entitat municipal, amb capital a Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellbò A aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del Cantó i Guils del Cantó El terme municipal de Montferrer i Castellbò afronta per tot el sector nord-oriental amb el municipi d’Anserall A llevant ho fa amb el municipi de la Seu d’Urgell, al S i…