Resultats de la cerca

L’església parroquial, que depèn de la de Civís, és dedicada a santa Eulàlia Romànica, és d’una sola nau amb capelles afegides i un absis semicircular Fins el 1936 conservà una imatge romànica de la Mare de Déu La festa major s’escau el cap de setmana més proper al 9 de setembre i es fa festa també per Santa Eulàlia 10 de desembre El topònim, preromà, conté el mot basc uri , que significa ‘poble’ L’església és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i el lloc pertangué fins a la fi de l’Antic Règim al bisbe d’Urgell Fins el 1970 formà part de l’antic municipi…

L’església parroquial és dedicada a sant Joan d’una sola nau, té un campanar de torre quadrat en planta i vuitavat al pis superior adossat al mur de tramuntana, vora l’absis N'era sufragània l’església d’Asnurri La festa major s’escau el 27 de maig i també se celebra la festivitat de la Mare de Déu d’Agost La vall de Sant Joan Fumat , que davalla del ras de Conques i aflueix a la Valira, per la dreta, prop de la Farga de Moles, comprèn una gran part de l’antic municipi d’Ars Ars, Ministrells, Sant Joan Fumat, Ferrera dels Llops i una part del de Civís Asnurri el mateix poble de Civís es troba…

S'alça damunt la riba esquerra del riu de Sallent i comprèn un ampli sector disseminat L’església parroquial és dedicada a sant Salvador D’origen possiblement romànic, avui és desfigurada per diversos cossos adossats L’absis és rectangular i entre aquest i la nau hi ha un cos més elevat, que sobresurt també en planta i que és cobert exteriorment a doble vessant, seguint el mateix eix de les teulades de la nau i de l’absis, tot amb lloses de llicorella La festa major s’escau l’últim diumenge de maig Vora Sallent, al pla de l’Estany, hi ha un salt d’aigua gairebé vertical i força alt, que pot…

El poblament de Valldarques sembla que ha estat sempre molt disseminat El nucli principal -l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament- s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques La festa major s’escau el primer diumenge de setembre, i també és festa per Sant Romà 18 de novembre L’església parroquial de Sant Romà, un dels monuments arquitectònics més sobresortints de la vall, és romànica D’una nau i absis semicircular, el més remarcable és el campanar de torre, adossat a la paret de tramuntana De gran efecte plàstic…

Les cases, amb teulats a doble vessant de llicorella, s’esglaonen pel pendís L’església parroquial és dedicada a sant Romà és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839 És un edifici rectangular, amb l’altar a ponent Al costat de la façana, amb portal rectangular, a llevant, es dreça el campanar de torre, potser del segle XVII L’església ha estat reconstruïda en època més recent conserva, però, fragments d’un mur més antic, que es prolonga més enllà de la façana i, també, una capella quadrada amb finestra de biaix interior Vora el poble hi ha les ruïnes de la capella…

Vora la pista d’Organyà passa un camí que duu a Coll de Nargó altres camins que hi conflueixen menen a Cabó i a Sallent L’església parroquial de Sant Joan és sota mateix de la cinglera, dominant la població, a ponent Voltada del cementiri, l’església és romànica, d’una nau coberta amb volta apuntada sostinguda per dos arcs torals l’absis, semicircular, és ornamentat exteriorment amb arcuacions llombardes La festa major s’escau el segon diumenge d’octubre i per Sant Joan es fa un aplec El lloc de Montanissell vila de Montangocello és esmentat el 988, any en què pervingué al bisbe…

Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, confrontant amb el Solsonès pel sector de llevant Allargassat a la riba esquerra del Segre, limita a ponent amb Peramola, al N amb Coll de Nargó, a llevant amb Odèn Solsonès i al S amb les terres de Bassella El municipi comprèn, a més de la vila, les caseries de les Anoves i del Castell d’Oliana, els barris de la Colònia i de Sant Sebastià i la urbanització del Clot de la Guineu El municipi s’estén des del grau d’Oliana, a tramuntana, fins vora el turó de lo Pauet, de la serra d’Oliana El grau d’Oliana és format pel congost…

Situació i presentació El municipi de Montferrer i Castellbò és el resultat de l’annexió a l’antic terme d’Aravell d’altres tres antics termes municipals El 1970 hom annexà a Aravell l’antic municipi de Castellbò La nova entitat municipal, amb capital a Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellbò A aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del Cantó i Guils del Cantó El terme municipal de Montferrer i Castellbò afronta per tot el sector nord-oriental amb el municipi d’Anserall A llevant ho fa amb el municipi de la Seu d’Urgell, al S i…