Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Gavarra

Vista exterior parcial de l’esglèsia de Sant Serni de Gavarra (o Sant Sadurní)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al S del terme, aturonat a 1.123 m d’altitud, en un contrafort de la serra d’Aubenç.
A la part més alta, sobre el rocam, es dreça un casal d’aspecte medieval, construït amb petits carreus disposats en filades regulars Potser sigui alguna resta de l’antic castell de Gavarra A un nivell inferior hi ha l’església parroquial de Sant Sadurní, voltada de la caseria que antigament era closa resta el portal, ogival, d’entrada al poble Romànica, de l’església antiga només resta la nau i un bell campanar circular amb dues finestres geminades sembla que el darrer pis desaparegué el 1922 i aleshores fou construïda una espadanya al seu lloc L’absis fou enderrocat als segles XVII o XVIII,…
Turbiàs

Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Turbiàs
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.223 m alt.) del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), fins el 1970 del de Castellbò, al vessant oriental de coll de Pou.
Es té constància de l’existència d’un castell, del qual no es conserva cap resta De la seva antiga església parroquial, dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, depenien les Eres i Carmeniu
Nuncarga

El llogaret de Nuncarga
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Peramola (Alt Urgell), a l’esquerra del torrent Salat, al sector S del terme.
La seva església, dedicada a Sant Nicolau, visible encara l’any 1979, depèn de la parròquia de Tragó Part de l’horta a la riba del Segre resta afectada per les aigües del pantà de Rialb
el Pujal de Cabó
Poble
Poble del municipi de Cabó (Alt Urgell), a la vall baixa del riu de Cabó, a la dreta, prop del límit amb Organyà.
Es creu que hi havia una església dedicada a Sant Arderi, de la qual no s’ha trobat cap resta La festa major és el segon diumenge de setembre, i també és fa festa el 29 d’abril, festivitat de Sant Pere Màrtir Té una capella dedicada a la Mare de Déu de la Concepció
Sant Martí de la Plana
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situada dalt la carena de la muntanya del Bosc de Sallent, al sector central del terme, entre la vall de Valldarques i la vall de Sallent.
D’origen romànic, es troba en ruïnes En resta l’absis, ornamentat i amb arcuacions entre lesenes El campanar de torre, a ponent, té finestres geminades en dues parets i mostra unes insòlites obertures espitllerades En l’àmbit de la nau fou construïda una capella rectangular, que porta la data del 1856 en la llinda de la porta
monestir de Bescaran

Vista del campanar de Sant Martí de Bescaran (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Monestir
Petit monestir episcopal (Sant Martí de Bescaran), situat vora el poble de Bescaran (Alt Urgell), actualment dins el municipi d'Anserall, entremig de les terrasses de conreadís, al cementiri.
En resta un bell campanar romànic, de planta quadrada, construït als segles XI i XII Els tres pisos alts hi ha sis pisos en total tenen finestres geminades, separades per frisos d’arcuacions llombardes De fundació desconeguda, el 914 el monestir, ja abandonat, fou unit a Sant Serni de Tavèrnoles Pertangué al capítol de la Seu d’Urgell Sembla que, posteriorment, l’església serví de parròquia
l’Alzina d’Alinyà

Sant Bernabé de l’Alzina (Fígols d’Organyà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat a 1 365 m d’altitud, en un coster sota el serrat del Prat de l’Anca, a la dreta de la riera de l’Alzina, vora el camí d’Alinyà a la vall de la Vansa.
La carretera que hi duu passa la riera de l’Alzina per un pont de pedra d’un sol ull Hi ha l’església de Sant Bernabé, sufragània d’Alinyà, romànica i modificada L’absis, semicircular, és ornamentat exteriorment amb lesenes i arcuacions el presbiteri és cobert amb volta de canó i la resta de la nau amb volta de llunetes, posterior Hom fa la festa major per la Mare de Déu d’Agost
Aristot
Poble
Poble del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell) situat al cim d’un turó que domina la vall del Segre.
L’església parroquial, amb alguna resta romànica, és dedicada a sant Andreu El 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, és esmentada la parròquia d’Aristot Hi havia hagut un castell que fou fet enderrocar l’any 1209 pel vescomte Arnau de Castellbò, les restes del qual han quedat envoltades de construccions modernes Fou municipi independent fins el 1970, en què fou annexat a Toloriu amb el nom de Toloriu i Aristot i amb capital al Pont de Bar
Adrall
Adrall
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Urgellet, dins de l’antic terme de la Parròquia d’Hortó (Alt Urgell), a la plana del regadiu de la riba dreta del Segre, on la carretera de Sort a la Seu d’Urgell entronca amb la de Lleida a Puigcerdà (639 m alt.).
L’antic castell d’Adrall era, al principi, una possessió del bisbe d’Urgell Fou permutat a Roger Bernat de Foix segons el pariatge d’Andorra del 1278 En aquest mateix any es va decidir que l’església d’Urgell el passaria al vescomte de Castellbò, però en realitat per algun altre pacte desconegut va continuar en possessió dels canonges d’Urgell Actualment no n’hi ha cap resta visible, ni tan sols es recorda l’indret on s’alçava L'església parroquial, del 1005, està dedicada a Santa Maria d'Adrall, i es coneix l'existència de l’església de Sant Cosme i Sant Damià, de la qual no s'han conservat…
vall de Castellbò
Vall
Vall de l’Alt Urgell, drenada per la riera de Castellbò que neix damunt el llogaret de Seix i aflueix per la dreta a la riera d’Aravell, tributària del Segre.
És retallada dins un bloc enlairat damunt la ribera de la Seu És tancada, al N, per un gran fondal solcat, a més pels barrancs de capçalera d’Albet, de Solanell i de Senders que s’uneixen a la riera de Castellbò prop de la vila d’aquest nom juntament amb el barranc de Carmeniu i dominat pels puigs de Solanell 2 009 m i de Mongetes 2 091 m, punts culminants de la carena que, entre el coll de la Culla, a l’W, i el ras de Conques, a l’E, separa aquesta vall de la Ribalera a llevant, entre el ras de Conques i el roc de la Guàrdia 1 741 m, hom accedeix a la vall de Sant Joan per les comes de Burbe…