Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Santa Maria de Remolins
Església
Antiga església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al SE de Valldarques.
Romànica, del començament del segle XII, és en ruïnes Era capçada a llevant per tres absis formant creuer a ponent s’alça encara un bonic campanar de torre amb una finestra geminada a cada cara
comtat d’Urgell

Escut del comtat d’Urgell
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella creada pels reis francs, probablement basant-se en una delimitació anterior, i compresa dins la marca de Tolosa, després de la incorporació de la comarca de l’Alt Urgell a l’imperi carolingi (785-90).
El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…
dolmen de Colomera
Dolmen
Dolmen del municipi de Cabó (Alt Urgell), situat al SE del terme, a uns 700 m d’altitud, a la dreta del riu de Cabó.
monestir de Pinsent
Monestir
Antic monestir del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), es creu que situat al SE del terme, a la vall del Segre prop de l’hostal de la Quera.
És possible que el lloc de Pinsent ja fos venerat des d’antic, com indica el seu nom, que significa “muntanya santa” Durant molts anys s'ha confós aquest monestir amb el de Sant Andreu de la Quera, també conegut com a Quera Vella Avançada la dècada de 1990, però, es va arribar a la conclusió que existia un altre monestir dedicat a Sant Vicenç i que probablement podia estar en el terme on actualment es troben els Banys de Sant Vicenç
coll de la Mola
Pas (1 815 m) en el camí de Josa i Tuixén (Alt Urgell) a Gósol (Berguedà), al peu dels cingles de les Costasses, al S del Cadí.
Hi neix el riu de la Mola , el qual, en unir-se sota Tuixén amb el riu de Losa, forma el riu de la Vansa
Sant Pere de la Vansa

Aspecte de Sant Pere de la Vansa
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), al SE de Sorribes, un xic aigua amunt del Riu Fred, que aflueix al riu de la Vansa per l’esquerra.
L’església, dedicada a santPere, és d’origen romànic i reformada d’una nau coberta amb volta de canó, avui és capçada per un absis força aprofundit, modificat i sobrealçat a la façana de ponent hi ha el portal adovellat i, a sobre, una finestra de mig punt, amb una espadanya a la part superior Adossats hi ha els nínxols del cementiri
Vila-rubla
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), dins l’antic terme de Guils del Cantó, a l’esquerra del riu de Solans, enfront de Biscarbó.
El lloc és esmentat el 839 A prop del coll del Cantó, en els límits amb el Pallars, se sap que hi havia el castell de Vila-rubla, documentat en la donació d’Ermengol VII a Bernat Sanç, el 1159, del qual però, no es conserven restes La seva església, dedicada a Sant Sadurní, depèn de la parròquia de Biscarbó Formà part del vescomtat de Castellbò
Tuixén
Tuixén
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Josa i Tuixén, Alt Urgell (tuixentins), aturonat en un penyal especialment estratègic, a 1 206 m d’altitud, just a la confluència de les valls dels rius de Josa i de la Mola, a l’interfluvi.
Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular A l’interior de l’església es conserva una marededeu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies La imatge respon a la representació de la theotokos és una marededeu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat…
el Pla de Sant Tirs
Vista del Pla de Sant Tirs
© CIC-Moià
Poble
Poble i cap del municipi de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell).
Situat al sector pla del terme, a 702 m d’altitud vora el Segre, hi destaca la plaça Major, el carrer Major, l'església parroquial dedicada a sant Tirs edifici renovat el 1855 i que compta amb un campanar de torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis i la capella de Sant Sebastià Hi ha un raval dit la Ferreria El poble celebra la seva festa major el segon cap de setmana d’agost, i el 28 de gener se celebra la Festa Vella