Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Santpere
Masia
Mas del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), al NE del poble de Canelles de Segre.
Hi ha l’església de Sant Pere prop Canelles, que actualment es troba sense culte, però ben conservada romànica, té una sola nau capçada per un absis semicircular, vora el qual, a la nau, s’obren sengles nínxols que possiblement en origen sobresortien del gruix dels murs
Santa Maria
Capella
Capella del municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell), sobre el poble de Josa de Cadí, al fossar, situat als vessants inferiors de Cadinell.
Havia estat l’antiga església parroquial de Josa de Cadí Romànica, consta d’una nau amb un absis llis, sense arcuacions L’execució de l’aparell, especialment en la finestra absidal, assenyala clarament una datació del segle XII i conserva encara fortes influències formals i tècniques de l’arquitectura del segle anterior
Sant Jaume
Ermita
Ermita del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situada muntanya amunt al N de Montargull, totalment isolada en uns camps.
Romànica, té un absis semicircular, del segle XII, sense arcuacions, una finestra de mig punt a ponent i una altra a migdia, on també s’obre el portal, refet L’esglesiola és sobrealçada i al seu costat de tramuntana té adossada la casa de l’ermità Antigament, al voltant de l’ermita es feia una fira de resines i altres productes del país
Sant Ponç d’Alinyà
Ermita
Ermita del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), a mig camí de Perles i Alinyà, prop del cim d’un tossal (1 178 m) que domina, per la dreta, el riu de Perles.
Segons Madoz, l’ermita és construïda al lloc on hi hagué un antic castell, homònim La capella, rectangular, ha estat allargada per ponent Hi ha un tapís, potser del segle XVI, on es representa un bisbe i dos màrtirs La tradició hi vol veure, sense gaire fonament, tres ermitans germans que havien viscut a Sant Ponç, a Santa Pelaia i a Santa Fe d’Organyà
el Boscal

Vista exterior de l’esglèsia de la Mare de Déu del Boscal
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Boscal
, al municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 469 m d’altitud, al coll del Boscal
, per on passa el camí d’Ansovell a Lletó pel cim de la serra del Boscal
, contrafort de la serra de Cadí que es desprèn de la Torre de Cadí.
S'hi celebren dos aplecs el primer dissabte de maig i el primer diumenge de setembre L’església consta d’una nau més curta que originàriament, ja que la part propera al frontispici roman sense coberta en aquest frontispici s’obre un portal de mig punt adovellat Darrere l’altar s’alça un campanar de torre rectangular i també altres edificis que hi són adossats Una altra porta, d’accés al clos, construïda amb grans dovelles ben tallades, suggereix una data dels darrers anys de l’edat mitjana o, millor, dels primers de la moderna
Cerc
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), prop del límit amb l’enclavament de Bell-lloc, de la Seu d’Urgell, al sector NW del terme, a 872 m alt., i situat a la dreta del riu de Cerc , afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant nord-occidental del cap de la Fesa.
L’església, dedicada a sant Just i sant Pastor, és romànica, d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, sense arcuacions Hom fa la festa major al juny La villa Cerco és documentada el 863 i tenia 40 h el 2001 El topònim prové del llatí quercus llatí vulgar cercu Formà municipi independent fins el 1970, en què fou annexat al d’Alàs, i rebé el nom oficial d'Alàs i Cerc L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Artedó antic cap, la Bastida d’Hortons, el Ges, Lletó i Vilanova de Banat, l’antic mas de Banat, l’antic mas i terme de Sant Miquel i el santuari de Sagàs
Sant Joan de l’Erm
Santuari
Antic santuari i hostatgeria del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), dins l’antic terme de Castellbò, al vessant esquerre de la vall del Romadriu.
Es trobava en un alt port de muntanya 1 700 m alt al peu de l’antic camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà Molts altres camins confluïren en aquest lloc, que era sempre molt concorregut i famós en tota la comarca Els orígens són desconeguts Existia el 1208 i es trobava sota la protecció dels vescomtes de Castellbò és tradició que aquell any Arnau de Castellbò hi portà el Sant Greal que es guardava a Besiers Estava a cura d’un beneficiat i donats L’església es reedificà al s XVII, i tenia una gran casa i hostals entorn seu que formaven com un petit carrer L’antic santuari fou…
monestir de Pinsent

Sant Vicenç de Pinsent
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir ( Sant Vicenç de Pinsent
) del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), al SE del terme, sota una balma dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera
.
De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual depenia…
l’Urgellet
Nom amb el qual també és conegut tradicionalment l'Alt Urgell, sense la part occidental del Baridà ni el sector meridional al S del grau d’Oliana (les riberes d’Oliana i de Bassella).
Estamariu

Vista general del poble d’Estamariu amb la serra del Cadí al fons (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part nord-oriental de la comarca El terme d’Estamariu s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor 1682 m i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran Des d’aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d’Estamariu El límit s’inverteix en…