Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
els Vilars
Masia
Mas del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a l’W del terme, situat arran de la carretera de Coll de Nargó a Isona, en la cruïlla amb la pista que baixa a Valldarques.
Adossada al mas hi ha la petita capella romànica de Sant Miquel, d’una nau i absis llis, i de reduïdes dimensions hom considera que va ser la primitiva església de la vall
el Ges

El petit nucli de Ges enlairat a la serra del Cadí (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), a 1153 m d’altitud, damunt un contrafort septentrional de la serra de Cadí.
L’església de Sant Cebrià, que té la volta esfondrada, depenia de la parròquia de Santa Coloma de la Bastida d’Hortons Fou de la jurisdicció del capítol d’Urgell Va pertànyer al municipi de Cerc fins el 1970
els Prats
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NW del terme, situada a 1 490 m alt., a la capçalera del Rialb, dit en aquest sector riu de Puials, al fons d’una petita vall entre els contraforts meridionals de la serra de Boumort (roca de Senyús, 1 894 m alt.) i l’alineació formada per les serres de Carreu i de Sant Joan (a través de la qual s’obre pas el riu pel forat dels Prats).
Hi ha l’església, sufragània, de la Mare de la Providència, arranjada modernament Dalt un pla proper hi ha les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç del Grau Va pertànyer a l’antic municipi de Montanissell fins el 1969
Galleuda
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situada al sector septentrional del terme, al peu del serrat de Carrasquers (1 429 m alt.).
Al seu interior hi havia una capella dedicada a sant Marc El mas és un gran casal de pedra amb teulat de doble vessant, potser del segle XIX en una de les façanes laterals hi ha uns porxos, tapiats El lloc va pertànyer fins el 1969 a l’antic municipi de Gavarra
Santa Eulàlia de les Anoves
Església
Església del municipi d’Oliana (Alt Urgell), al sector N del terme, vora el fossar de la caseria de les Anoves.
És romànica, d’una nau, sobrealçada, capçada per un absis semicircular, en part alterat per una construcció posterior, adossada Sobre la paret de ponent s’eleva un campanar de paret de dos ulls El lloc és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Antigament va ser església parroquial i pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell
Perles
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat a la dreta del riu de Perles (afluent, per la dreta, del Segre, que neix als vessants occidentals de la serra de Port del Comte i que drena la vall d'Alinyà), aigua avall d’Alinyà.
L’església parroquial de Sant Romà de la qual depèn la de Canelles, situada a tramuntana del poble, és envoltada pel cementiri Romànica, la nau és coberta amb volta un xic peraltada i l’absis semicircular és llis Té capelles adossades posteriors El lloc pertangué als Cardona Modernament, va formar part de l’antic municipi d’Alinyà fins el 1972 Dins el terme de la parròquia de Perles es troba la capella de Santa Pelaia
Artedó

Artedó, al municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat a 1 166 m d’altitud, al vessant septentrional de la serra de Cadí, a la falda del puig de Sanatge.
Les cases són esglaonades pel pendent de pedra, algunes tenen balconades de fusta L’església parroquial, en un costat del poble, és dedicada a sant Vicenç és de fàbrica moderna, de forma rectangular i amb una torre campanar de planta quadrada Al fossar hi ha l’església vella de Sant Vicenç, que ha sofert força refeccions La festa major se celebra al juny El villare Artedone és documentat el 902 Segons Coromines, el nom prové del basc arte-dun , que significa ‘ple de roures verds’ Al s XIX donà nom a l’antic municipi de Cerc i en va ésser el cap
castell de Miralles
Castell
Antic castell del municipi de Cava (Alt Urgell), les escasses restes del qual es troben al cim de la serra de Cal Pubill, al lloc dit el Tossal.
És documentat l’any 1077 i es trobava dins les terres del Baridà Durant els primers anys va dependre dels comtes de Cerdanya, i per aquest motiu el seu destí estigué lligat al dels castells de Queralt i Sant Martí dels Castells Els tres castells eren la frontera defensiva del sector occidental del Baridà A mitjan segle XIII el castell de Miralles s’havia convertit en una talaia d’observació, en bona part com a conseqüència de la construcció del castell de Cava i la rehabilitació del castell del Querforadat Al final del mateix segle, el castell fou cedit a la família Pinós pel…
Carreu
Masia
Antiga quadra i mas del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a 1 060 m d’altitud, al vessant oriental de la serra del Tossal Negre, que separa les valls encaixades del Rialb i del seu afluent el torrent de Carreu
, el qual aflueix al seu col·lector després d’ajuntar-se amb els torrents de Galleuda i de Gavarra.
Per les diferents construccions que hi ha a l’indret, es pot veure que fou un lloc important Al costat N del mas hi ha la capella de Sant Joan Al mig dels corrals, la casa i l’església, s’alcen les restes d’una torre de pedra, de planta rodona, que pertanyen al castell de Carreu esmentat el 1046 com a límit del castell de Gavarra L’anomenat Corral de Carreu és situat al NE del mas, arran del torrent de Carreu, que, en aquest punt, acostuma a portar un cabal d’aigua permanent que es filtra uns 1 000 m més avall El lloc va pertànyer fins el 1969 a l’antic municipi de Gavarra
Vilanova de Banat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat damunt un altiplà, a 1 240 m d’altitud, que domina la vall del Segre just a l’indret que aquest riu deixa el pas engorjat pel Baridà.
L’església parroquial és dedicada a santa Cecília i la festa major se celebra a l’agost La població fou fundada devers el 1255, quan Galceran de Pinós traslladà l’antic castell de Banat, que era al lloc de Banat Sobirà documentat el 860 “ in villa que dicitur Banatte Subteriore ”, hi ha el Mas de Banat i l’església romànica de Sant Romà de Banat, amb absis semicircular, al puig de Calbell El baró de Pinós atorgà una carta de franqueses als pobladors d’aquesta vila nova, que aleshores era anomenada Calbell de Banat, però que ja el 1290 és documentada com a Vilanova de Banat Ambdós llocs, Banat…