Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Santa Magdalena de Cambrils
Santuari
Santuari del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès), situat a la serra de Santa Magdalena o de Cambrils (1 547 m alt.), al S del terme, continuada vers l’W per la serra de Milany.
El santuari existia ja el 1326 i fou ampliat amb una hostatgeria al s XVII S'hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena
serra de Santa Magdalena
Serra
Serra dels municipis de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) i Vidrà (Osona).
Santa Magdalena de Perella
Ermita
Edifici històric del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Peralba
Vestigis del castell de Peralba
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), al vessant meridional del Montsec de Rúbies, a l’W del coll d’Orenga i al peu de la serra de Sant Mamet.
De la seva església parroquial Santa Magdalena depèn la de Rúbies La jurisdicció pertanyia al prior de Meià
Vilaró
Veïnat
Veïnat del municipi de Pardines (Ripollès), situat a l’esquerra de la vall de Pardines, a l’esquerra del Segadell, prop de la confluència d’aquest darrer amb el torrent de Vilaró.
Eclesiàsticament depenia de l’església de Santa Magdalena, ara en ruïnes, erigida el 1170 com a sufragània de Pardines i que forma un petit veïnat sobre el de Vilaró
Solanllong
Masia
Antiga masia del municipi de Gombrèn (Ripollès), de la parròquia de Sant Martí del Puigbò.
Els seus propietaris, els cavallers Solanllong, depenien dels senyors del castell de Mataplana, però a la vegada eren amos de la veïna quadra de Grats El 1376 Berenguera de Solanllong vengué la cavalleria de Solanllong a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i el lloc restà unit així a la baronia de Mataplana, del dit monestir Té a frec del mas la capella romànica de Santa Magdalena abans de Sant Esteve de Solanllong, d’on procedeix un frontal romànic avui en poder d’un colleccionista basc
serra de Milany
Serra
Serra situada al sector meridional del Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
Constitueix el sector occidental del sinclinal de direcció E-W continuat, des del coll de la Creu de l’Espinal, per la serra de Santa Magdalena de Cambrils i que limita pel S la vall de Vallfogona Els cims l’Obiols, 1 533 m alt són constituïts per pudingues calcàries dures, bartonianes, i formen una cresta, a causa d’un fenomen d’erosió diferencial del flanc del sinclinal Aquesta cresta constitueix el termenal dels municipis de Vallfogona de Ripollès, al N, i de la Parròquia de Ripoll i de Vidrà, al S El vessant meridional, el més suau, forma la capçalera del torrent de Milany…