Resultats de la cerca

És l’estel més brillant del firmament i té una magnitud visual de -1,6 Pertany a la seqüència principal i és de color blau Pertany al tipus espectral A0, i la seva temperatura superficial és d’11000K El radi de Sírius és 1,8 vegades el del Sol, i la seva massa és 2,4 vegades la massa solar La seva lluminositat intrínseca supera en 26 vegades la del Sol Al voltant de Sírius gira un estel nan blanc anomenat Sírius B , la magnitud visual del qual és d’11,3, i la seva temperatura superficial és de 7500K és el primer cas que hom conegué d’estel nan blanc La massa de Sírius B és quasi la mateixa…

L’estel principal és un binari de magnitud 3

Conté 146 estels visibles a ull nu L’astre principal, α Monocerotis , és un estel gegant de magnitud visual 4,07, pertany al tipus espectral K0, i és situat a una distància de 180 anys llum L’Unicorn conté també, a poca distància de l’estel ε Monocerotis i cap a l’oest, una nebulosa d’emissió important, anomenada Rosetta i catalogada com a NGC 2237

Conté 72 estels visibles a ull nu, bé que són pocs els brillants L’astre principal, α Leporis , anomenat també Arneb , és un estel supergegant que pertany al tipus espectral F0, té una magnitud aparent visual 2,69 i és a una distància de 410 anys llum

Conté dos estels de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Puppis , és un estel groc de magnitud 2,76 que pertany al tipus espectral G5 i és situat a una distància de 142 anys llum La constellació conté també diversos cúmuls oberts Antigament, la constellació de la Popa era considerada com una part de la constellació d' Argo

Situació i presentació Confronta amb els termes de Castellví de Rosanes S, Martorell S i E, Abrera N, els Hostalets de Pierola i Masquefa de l’Anoia, al NW, i Sant Llorenç d’Hortons W i Gelida SW, ambdós de l’Alt Penedès Les terres són planes, amb lleugeres ondulacions, travessades per diversos torrents que desguassen a l’Anoia o al Llobregat Entre els darrers es destaca el torrent de Llops, que neix sota la Beguda Alta i en el qual desguassa el del Canals, amb el del Torres i el de Can Sitges, i el de Ca n’Estella El de Can Noguera fa de termenal septentrional amb el municipi d’…

Situació i presentació El Llobregat i la riera de Rubí formen el límit de ponent amb els termes de Pallejà i Castellbisbal del Vallès Occidental, respectivament A tramuntana, el termenal amb Valldoreix del municipi de Sant Cugat del Vallès passa per la serra de Roques Blanques 198 m d’altitud, pel cim de Puig Madrona 341 m, pel puig del Rossinyol 253 m i per la serra d’en Rabassa fins a l’Alzinar 288 m, a llevant, que és partió, a més, del municipi de Molins de Rei La línia divisòria de termes passa després pel coll de Ca n’Amigonet i, a migdia, pel Pi del Balç 115 m, turonet espadat proper…

Situació i presentació Limita amb els termes de Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana N, Canovelles NE, Granollers E, Llicà de Vall S i Palau-solità i Plegamans W, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Occidental  El terme s’estén pel curs mitjà de la riera de Tenes, entre la serra divisòria amb la conca del Congost i els municipis de Granollers i Canovelles, a llevant, i les terres més seques i costerudes que confronten amb Caldes de Montbui, a ponent El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà d’Amunt, el barri de Can Merlès, les caseries de Palaudàries, Santa…

Situació i presentació És separat del Llobregat pel terme de Martorell al N, i de Sant Andreu de la Barca, a llevant, la partió amb el qual passa per l’esperó dels Tres Termes divisòria també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, pel Pi Tallat 256 m i pel turó de les Ànimes 216 m El límit meridional amb el municipi de Corbera de Llobregat passa per la serra de Santa Magdalena on hi ha el puig de la Creu de l’Aragall, de 549 m, i pel coll de Canals entre altituds de 572 i 583 m A ponent, la divisòria amb Gelida de la comarca de l’Alt Penedès coincideix amb un antic camí que passa vora…