Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
A Gudiña
Municipi
Municipi de la província de Ourense, Galícia, que limita al S amb Portugal.
L’economia es basa en l’agricultura cereals i patates i en la ramaderia boví, bestiar de llana i de cabrum També hi ha apicultura Manufactures de la fusta
colonització de Sierra Morena
Història
Colonització agrícola realitzada des del 1767 (regnant Carles III i amb els governs d’Aranda i de Campomanes) en l’eix determinat pel camí ral de Madrid a Andalusia, entre Despeñaperros i Bailèn.
El conjunt rebé el nom de Nuevas Poblaciones de Sierra Morena n'era el centre La Carolina altres pobles importants Navas de Tolosa, Guarromán, Santa Elena i Carboneros El nucli inicial de colons era format per bavaresos i suïssos catòlics posteriorment s’hi afegiren gallecs, murcians i també valencians i catalans Cada família rebé un lot de terra El finançament s’efectuà amb els béns de la Companyia de Jesús Malgrat les dificultats, el 1770 hi havia gairebé 7 000 colons en 15 pobles i 50 llogarets i uns inicis d’industrialització L’experiència s’acabà el 1775 El fur particular de…
Colmenar de Oreja
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, al límit amb la província de Toledo.
El Tajo drena el S del terme Agricultura i ramaderia L’explotació de pedreres de pedra blanca i la terrisseria han estat activitats tradicionals Hi destaquen la plaça major porxada i l’església goticorenaixentista de Santa María la Mayor
Verín
Municipi
Municipi de la província d’Ourense, Galícia, fronterer amb Portugal i drenat pel Támega.
Agricultura, ramaderia i mineria volframi i estany Hi és destacable la indústria alimentària, de materials per a la construcció i de la fusta Nucli conegut per les seves aigües medicinals Fontenova, Sousa i Cabreiroá El monument més característic n'és el castell dels comtes de Monterrei
Puerto Lumbreras
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, que delimita a l’W amb Andalusia.
Agricultura, ramaderia i indústries derivades S'hi conserven les restes del castell L’edifici de l’ajuntament es considera d’interès històric En el terme, hi destaca el nucli d’Esparragal
Salvaterra de Miño
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, fronterer amb Portugal i drenat pel riu Tea.
El cap del terme, de poblament disseminat, és Castelo S'hi elaboren vins d’anomenada
Favanella
Municipi
Municipi i vila de la comunitat autònoma de Múrcia, al límit amb el País Valencià.
Comprèn gairebé tota la conca de la rambla de Favanella , que es forma al vessant septentrional de la serra de les Salines, aigua amunt del Pinós Valls del Vinalopó, surt del País Valencià a l’Alguenya, deixa Favanella a l’esquerra, torna a entrar en territori valencià a Benferri Baix Segura, passa per Redovà és coneguda també com a rambla de Redovà i desemboca, pel Ramblar, al Segura, a l’oest d’Oriola El municipi de Favanella comprèn una part del territori murcià de llengua catalana de la zona del Carxe les Cases dels Frares, la Canyada de la Llenya, un raval de la Canyada del Trigo, la…
Tartessos
Ciutat
Ciutat i país que les referències dels autors grecs antics (Heròdot i d’altres) situen al litoral meridional de la península Ibèrica pels volts dels s. VI-V aC, i que generalment hom creu que enllacen amb les referències de la Bíblia al país de Tarsis.
La majoria d’autors situen Tartessos al baix Guadalquivir, però els esforços fets per localitzar aquesta ciutat han estat fins ara inútils Les confusions dels texts clàssics entre les referències a “ciutat” i “país” de Tartessos són constants La tradició literària el presenta com un país d’estructura monàrquica amb noms concrets de reis, com Argantoni, ric en metalls or i argent, amb una economia agrícola i sobretot ramadera bous, així com amb una alta civilització escriptura Els turdetans, coneguts en època de la conquesta romana, situats a la part…
Cantàbria
![](/sites/default/files/media/FOTO2/AU006_N1.jpg)
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol situada a la part central de la façana atlàntica septentrional de la península Ibèrica, que limita amb el País Basc, a l’E, Astúries a l’W i Castella i Lleó al S; la capital és Santander.
La geografia física El territori de Cantàbria s’assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents una plataforma litoral, les muntanyes de l’interior La Montaña , 1500-2000 m, i les terres de l’alt Ebre La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on…
la Fova de Terrantona
Sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca que, juntament amb les valls de Gistau i de Bielsa, havia pertangut des del s. XI al comtat de Ribagorça i des del s XIII al Principat de Catalunya.
Amb tot, a partir del 1310 restà exclosa del territori ribagorçà, bé que en la part que no depenia de l’abadia nullius de Sant Victorià d’Assan restà vinculat al bisbat de Lleida arxiprestat de la Fova fins a la creació del bisbat de Barbastre 1573 Des d’abans del 1970 la Fova cast La Fueva és el nom d’un nou municipi 218,9 km 2 626 h 1999
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina