Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Ciudad Obregón
Ciutat
Ciutat de l’estat de Sonora, Mèxic, situada a la plana costanera i al costat del riu Yaqui.
Els projectes de regatge del Yaqui, realitzats a partir dels anys cinquanta, han convertit la ciutat en un important centre comercial, modernitzant el paisatge urbà És situada en les principals vies de comunicació de Mexicali i Nogales a Ciutat de Mèxic Té aeroport Centre d’ensenyament superior Instituto Tecnológico de Sonora, fundat el 1955
Sinaloa
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la costa del Pacífic, limitat al N per l’estat de Sonora, a l’E pel de Chihuahua i el de Durango, al S pel de Nayarit i a l’W pel Pacífic.
La capital és Culiacán És una franja allargassada, entre la Sierra Madre Occidental i la costa, constituïda per una plana alluvial quaternària Clima càlid temperatures mitjanes, de 20°C a 25°C Població de tipus rural, repartida molt desigualment, concentrada principalment a la vora dels rius i de la costa Conreus de cotó, civada, sucre, blat de moro, cacauets, blat Ramaderia bovina, porcina i cavallina La riquesa més important és la mineria, bé que poc explotada, per la manca de vies de comunicació Indústries derivades de l’agricultura Pesca
la Sucrera del Segre
Economia
Agronomia
Antiga sucrera del municipi de Menàrguens (Noguera), inaugurada el 1901.
La fàbrica, dedicada al processament de remolatxa, és dividida en tres naus i ocupa una superfície de més de 80000 m 2 A més de l’edifici principal, té edificis annexos que acollien diverses dependències, entre els quals hi ha la Casa Gran, d’estil noucentista L’any 1899 Manuel Bertrand i Salsas fundà la societat collectiva M Bertrand i Companyia, amb l’objectiu de produir, fabricar i vendre sucre de remolatxa, i comprà uns terrenys per a construir-hi la fàbrica a Menàrguens, al costat del Segre Com que mancaven vies de comunicació per al transport de les matèries primeres i del producte…
Querétaro
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la regió del Centre.
La capital és Querétaro Limita amb els estats de San Luis Potosí N, Hidalgo E, Mèxic E i S i Michoacán S i Guanajuato W La meitat sud-occidental correspon a l’extrem sud-est de l’altiplà Meridional, obert en diverses valls que permeten la comunicació amb altres regions La meitat nord-oriental pertany al domini de la Sierra Madre Occidental, molt retallada a causa de l’erosió regressiva Els rius principals, poc aprofitables, són el San Juan i el Lerma El clima és tropical temperat amb escassa pluviositat 450 mm anuals Hi ha poca producció agrícola cereals, canya de sucre, tabac, cafè, plàtans…
Ciutat de Mèxic
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital de Mèxic, situada al centre de l’altiplà d’Anàhuac, a 2.250 m d’alçada.
S'estén sobre terrenys actualment dessecats del llac de Texcoco Al llarg del segle XX ha experimentat un creixement demogràfic espectacular, que assolí el seu punt màxim al començament dels noranta del segle XX de 740000 h el 1920 passà a 9815795 el 1990, amb un lleuger descens els darrers anys de la mateixa dècada Fins al començament del segle XX el seu desenvolupament espacial s’efectuà, seguint el pla inicial, concèntricament Cap a la meitat del segle havia començat a allargar-se de nord a sud i després, seguint les principals vies de comunicació Cap al 1960 cresqué vers l’est i hi foren…
Algerri
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, al límit amb el Segrià.
Situació i presentació El municipi d’Algerri, de 54,32 km 2 d’extensió, és situat a ponent de Balaguer Limita amb els termes d’Ivars de Noguera NW, Os de Balaguer NE, Castelló de Farfanya E i Albesa SE, i amb els segrianencs d’Almenar SW i Alfarràs W El territori d’Algerri s’estén a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, que fa de límit ponentí Comprèn dos sectors separats per la Serra Llarga, que accidenta el terme de llevant a ponent, l’altitud de la qual oscilla entre els 382 m, a la part més propera a la Noguera, i els 450, a la zona central, més elevada, sobre el poble mateix d’Algerri…
Albesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi d’Albesa, d’una extensió de 37,61 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els municipis d’Algerri NW, Castelló de Farfanya NE, Menàrguens E i Torrelameu SE, i amb els termes segrianencs de Corbins al S, només per un punt, la Portella SW i W, Alguaire i Almenar ambdós a l’W El territori s’estén a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, riu que fa de límit al sector occidental, poc abans de la seva desembocadura al Segre El terme ocupa les terrasses fluvials quaternàries esglaonades al S de la Serra Llarga,…
la Baronia de Rialb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, a la riba dreta del Segre.
Situació i presentació El municipi de la Baronia de Rialb, de 145,03 km 2 , és el quart en extensió de la comarca, bé que un dels menys poblats de tota la Noguera Ocupa l’angle NE de la comarca i el seu terme fa un entrant vers les veïnes comarques del Pallars Jussà, amb la qual termeneja pel municipi d’Isona al sector de Benavent de la Conca, al NW, i l’Alt Urgell, amb la que confronta pel terme de Coll de Nargó, al NE, i pels de Peramola i Bassella a l’E Al S, el municipi de la Baronia de Rialb limita amb els termes noguerencs de Tiurana i Ponts, i a l’W amb Artesa de Segre, a través del…
la Noguera
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals serres de Sant Miquel, Mont-…
Ponts
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació És un dels municipis del Segre Mitjà i la vila de Ponts n’és una de les capitals, per tal com té mercat propi, al qual acudeixen molts pagesos de la rodalia Amb l’agregació el 1970 del municipi del Tossal, l’extensió del de Ponts es duplicà i actualment té 30,52 km 2 A migdia i a llevant el municipi és envoltat pel d’Oliola, en bona part pel sector que correspon a l’antic Terme Forà de Ponts, dit actualment Terme de Ponts, tot i ésser d’Oliola Al N limita amb la Baronia de Rialb i Tiurana, i a l’W amb Artesa de Segre L’antic terme municipal de Ponts centra l’anomenada…