Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
la Paeria de Lleida
© CIC-Moià
Història
Edifici del s XIII, bastit per Arnau de Sanaüja (1202-1260), senyor de les Borges Blanques.
La façana principal, d’elegants finestres coronelles, i el pati interior són d’estil romànic El 1383 fou adquirit per a casa municipal, funció que ha perdurat fins avui Cap al 1868 es construí la façana neoclàssica que dóna a la Banqueta Fou restaurat el 1930 per l’arquitecte Ramon Argilés i Bifet Retaule de la Paeria de Lleida © Fototecacat
Aeroport dels Pirineus-Alt Urgell
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació esportiva de Montferrer i Castellbò.
El 1975 Josep Betriu i Tàpies n’inicià les obres de construcció El 1982 s’inaugurà un vol d’Aviaco de Barcelona a la Seu d’Urgell, però el 1984, després de l’obertura del túnel del Cadí, es tancà l’aeroport per als vols comercials Des de llavors la seva utilització fou molt reduïda i l’operador principal és l’Aeroclub Barcelona-Sabadell El 2007 fou adquirit per la Generalitat de Catalunya, que el reobrí el 2010 per dinamitzar econòmicament la regió a través del turisme Es troba a 5 km de la Seu d’Urgell i té una superfície aeroportuària de 85,30 ha
Vilallonga
Castell
Antic castell i parròquia i actual santuari (Sant Valentí) del municipi de Sant Martí Sesgueioles (Anoia), al sector més oriental del terme.
L’església és un edifici del segle XVII que substituí l’antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques També hi ha les restes de l’antic castell de Vilallonga , esmentat des del segle XI Des del segle XV en foren senyors els Rajadell passà al segle XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga A mitjan segle XVIII la parròquia de Vilallonga desaparegué, i fou agregada a la de…
port del Fangar
© Fototeca.cat
Entrant de la mar al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, d’uns 6 km de llargada (a partir del riu Fondo) per 3 d’amplada màxima, fins a la base de l’anomenada punta Vella
, prop de mig quilòmetre a llevant de l’actual punta del Fangar
.
Correspon al litoral de l’illa de la Mar Abans de formar-se la península sorrenca del nord de l’illa, anomenada el Canalot , havia acollit potser un cert tràfic mariner a partir de la darreria del s XIII el port Fangós era conegut com un dels bons ports catalans però a la segona meitat del s XIX, havent adquirit ja la forma actual, el Fangar justificava el seu nom pel litoral fangós i, a més, pels baixos fons la isòbata de -5 m servia de límit exterior del port, del qual ha desaparegut la navegació Un banc de sorra va en camí de convertir-ne el terç sud-est en estany
Frontó Reina Elisenda
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota de Barcelona.
Situat al carrer de Pere II de Montcada, fou adquirit el 1948 pel pilotari i dirigent Manuel Balet Crous Es remodelà i es convertí en un frontó de 54 m, on, a partir dels primers anys cinquanta, s’hi practicà la cesta punta i altres modalitats El 1976 Manuel Balet fill el vengué a l’Ajuntament, el qual el cedí a la Federació Catalana de Pilota, que hi installà la seva escola de cesta punta i l’utilitzà com a pista d’entrenament dels seus equips oficials Posteriorment, es cobrí i s’hi allotjà el Club Atano El 1989, l’Ajuntament vengué els terrenys i el frontó, sota la promesa d’…
Velòdrom de Gràcia
Ciclisme
Velòdrom del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona.
Pista de ciclisme construïda al voltant del camp del Guinardó i inaugurada el 27 de maig de 1942, moment a partir del qual el recinte fou conegut com Velòdrom de Gràcia S’hi disputà el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista en la modalitat de fons 1951-53, velocitat 1952, 1953 i persecució 1951, el Campionat d’Espanya amateur de ciclisme en pista en la modalitat de fons 1951-52, velocitat 1951-53 i persecució 1952, així com diversos Campionats de Catalunya Al final de la dècada de 1950 fou adquirit pel ciclista Santiago Mostajo, que en renovà les installacions i al maig del…
Gimnàs Santanach
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1890, inicialment fou dirigit per Lluís Burés i prengué el nom d’Acadèmia de Gimnàstica Acrobàtica i Higiènica Tingué la seu al carrer de l’Arc del Teatre, es traslladà al carrer de Fontanella i més endavant, al carrer de Balmes El 1894 fou adquirit per Artur Santanach, que canvià el nom Practicava esports com la gimnàstica, l’atletisme, la lluita, la natació o el frontó, organitzava excursions a peu i en rem, i participava en festivals de gimnàstica higiènica El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola El 1899, creà l’equip de futbol conegut com Societat…
Aeròdrom Canudas
Esports aeris
Camp d’aviació del Prat de Llobregat.
Antecessor de l’Aeroport de Barcelona, fou construït el 1923 per iniciativa de l’Aeroclub de Catalunya Poc després fou arrendat per la Penya de l’Aire i finalment adquirit pel mateix Josep Canudas, principal divulgador de l’aviació civil a Catalunya Prengué el nom el 1926 perquè fins llavors s’havia anomenat Aeròdrom Civil del Prat El 1929 l’Aeroclub de Catalunya hi fundà l’Escola d’Aviació de Barcelona Dos anys després, el 1931, s’hi establí la secció de vol a vela de l’Aero Club de Barcelona i una sucursal de l’escola madrilenya Progreso, dirigida per Vicenç Vallès S’hi…
la Vinyanova
Antiga granja de Montserrat, als termes del Bruc (Anoia) i de Collbató (Baix Llobregat), el nucli inicial de la qual (mas Bernarda) fou adquirit el 1566.
Els monjos hi anaven periòdicament a descansar, i per això hi havia una gran casa —restaurada parcialment i adaptada com a restaurant— i una capella Segons l’anunci de subhasta fet per l’estat el 1821, tenia 150 jornals de sembrat plantat d’oliveres, 130 jornals de vinya i 50 de bosc
Palau Blaugrana
Esport general
Pavelló poliesportiu de Barcelona.
Propietat del Futbol Club Barcelona, és utilitzat per les seccions de basquetbol, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala Dissenyat pels arquitectes Francesc Cavaller i Josep Soteras, fou inaugurat el 23 d’octubre de 1971 Ha estat testimoni de la consecució de nombroses Lligues, Copes del Rei, Copes d’Europa i altres competicions internacionals de les seccions del club L’equip de basquetbol interrompé la seva presència entre els anys 1990 i 1992, període en què disputà els seus partits al Palau Sant Jordi Del sostre del Palau Blaugrana, en pengen com a homenatge les samarretes dels…