Resultats de la cerca

Situada a les ribes del Nil, té l’origen en una missió i un nus comercial Administrada pel Sudan angloegipci del 1900 al 1956, posteriorment fou un centre estratègic de la guerrilla del Sudan del Sud en la guerra civil contra els governs de Khartum El 2005 esdevingué la capital del territori autònom del Sudan del Sud, d’estatut provisional Després del referèndum d’autodeterminació, esdevingué capital de la República del Sudan del Sud, proclamada el 9 de juliol de 2011 Port fluvial Les comunicacions amb Kenya, Uganda i la República Democràtica del Congo foren molt malmeses durant els anys de…

La geografia física  El territori és recorregut de S a N pel Nil, al tram anomenat Nil Blanc, i a l’W, per un afluent seu, el Baḥr al-Ǧābal ‘riu de les muntanyes’, que forma una de les conques hidrogràfiques més extenses del Nil i els seus tributaris  L’orografia és progressivament més accidentada de N a S, en contrast amb la gran plana sudanesa del N, i ateny l’altitud màxima al Kinyeti 3178 m, a la serralada Imatong, prop de la frontera amb Uganda  El clima és tropical, i la pluviositat disminueix de S a N A Juba la precipitació anual mitjana és de 997 mm Les temperatures màximes i mínimes…

Havia estat granja del monestir de Santes Creus

És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia

Es forma per la unió del Baro, que neix al massís etiòpic, i el Pibōr, que uneix prop de la frontera amb Uganda

Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada