Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Rubió, de 38,5 km 2 , limita amb els termes bagencs de Castellfollit del Boix NE i Aguilar de Segarra N i amb els de l’Anoia dels Prats de Rei NW, Copons W, Jorba S i Òdena S i E És situat al sector NE de la comarca, al límit amb el Bages La serra de Rubió forma, en direcció NE-SW, l’eix del territori i separava antigament les sotsvegueries d’Igualada i dels Prats de Rei alhora és la divisòria d’aigües entre les quals vessen a l’Anoia a través de la riera de Rubió i les que vessen al Cardener a través de la riera de Maçana afluent a la de Rajadell…

La capital és Boa Vista Al N forma part de l’escut paleozoic de la Guaiana amb la Sierra Pacaraíma al S pertany totalment a l’Amazònia La població és força escassa i es concentra principalment a les vores del riu Branco, subafluent de l’Amazones La vegetació és de sabana al N i selva equatorial al S L’economia es fonamenta sobretot en l’explotació forestal, l’agricultura de subsistència i la ramaderia Formà part de l’estat d’Amazones fins el 1943, que obtingué l’estatut de territori Anomenat Rio Branco fins l’any 1962, el 1990 esdevingué estat En una reserva del N hi viu el grup més nombrós d…

La seva església Santa Maria de la Roqueta de Fiol , és dependent de la parròquia de Fiol El castell de la Roqueta , situat prop de l’església, esmentat ja al s X, pertangué als Cervelló El 1229 Guillem de Cervelló el cedí a Santes Creus El 1330 l’abat cedí l’església al bisbe de Vic

La capital és Porto Velho 226 198 h 1996 Fisiogràficament forma part, al N, de l’Amazònia, i a l’E, de l’escut paleozoic brasiler Clima càlid i humit a l’Amazònia La població, molt escassa 5,6 h/km 2 est 1995, es concentra a les vores dels rius Madeira i Guaporé Produeix cautxú, arròs, canya de sucre i plàtans Des de mitjan anys setanta el govern brasiler promou la colonització d’aquest estat amb l’establiment d’explotacions agrícoles i mineres or, cosa que n'ha duplicat la població en vint anys i ha comportat una intensa desforestació que amenaça la supervivència de la població ameríndia…

Fou habitada durant el Paleolític i conté dos nivells l’inferior, amb indústries mosterianes Paleolític mitjà, i el superior, amb restes del Paleolític superior Descoberta per Amador Romaní 1909, que li donà el nom el tradicional és balma del Fossar Vell , fou excavada i publicada per L Marià Vidal 1911-12 posteriorment, E Ripoll hi dirigí noves excavacions L’any 1983 es reiniciaren les intervencions arqueològiques, dirigides per R Mora, E Carbonell, A Cebrià i J Martínez La investigació se centrà en els estudis de paleoambient, aprofitament de la biomassa per les comunitats de caçadors i…

La seva església parroquial Sant Jaume depenia de la de Bellmunt de Segarra