Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
l’Anoia
Comarca
Comarca de Catalunya situada a l’extrem oriental de la Depressió Central Catalana.
La geografia Cap de comarca, Igualada Havia estat anomenada, al segle XIX, Baixa Segarra i, en el seu espai central més restringit, conca d’Òdena L’actual comarca comprèn el sector central o conca d’Òdena, una gran fossa ovalada de 500 m de profunditat on és situada Igualada part de l’altiplà segarrenc, que ocupa el sector nord i occidental de la comarca i on es troba la vila de Calaf, i el sector de Capellades i Piera, encarat a la depressió del Penedès i que pertany al Sistema Mediterrani El fons de la cubeta central es troba a 300 m, mentre que la màxima altitud de la comarca s’assoleix a…
sotsvegueria d’Igualada
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (5.148 h [1718]).
El 1233 consta com a sotsvegueria de la vegueria de Vilafranca Al segle XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a formar part de la vegueria de Barcelona El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d’Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l’escissió fou transitòria, així com la unió de Rubió, Jorba i Copons, a la sotsvegueria d’Igualada…
vescomtat de la Guàrdia
Geografia històrica
Denominació que prengué l’antic vescomtat de Barcelona —de manera molt efímera— a partir del vescomte Berenguer de Saguàrdia, almenys des del 1159, pel fet de senyorejar el castell de la Guàrdia del Bruc (o de Montserrat).
Albarells
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), situat a uns 610 m d’altitud dalt d’un tossal, a la dreta de la riera de Santa Maria i de la carretera de Barcelona a Lleida, englobat amb Porquerisses.
L’església de Sant Martí d’Albarells, existent ja al segle XI, fou renovada el 1615 té una nau i dues capelles laterals i el campanar s’alça al costat esquerre Havia estat església parroquial, però la parroquialitat va passar a Santa Maria del Camí Veciana Al final del segle XII hi havia un molí paperer, el més antic documentat a Catalunya 1113 Correspon al lloc de Brenneros esmentat el 1031, propietat del prior i després abat de Montserrat
castell de Cérvoles
Castell
Antic castell del municipi de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), al vessant septentrional de la serra la Llena.
Després de la conquesta cristiana del terme de Siurana, del qual formava part, en fou senyor Guillem de Cervera amb tot, per tal com era deshabitat només hi havia un grup d’eremites, fou donat el 1157 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Ramon de Vallbona per tal de fundar-hi un monestir El monestir de Poblet, però, aconseguí d’adquirir el lloc el 1163 i el convertí en granja la nova comunitat s’establí primer a Santa Maria del Montsant i després a Vallbona, a la serra del Tallat Dins el terme fou fundat, a més, al començament del s XIII, el nou nucli de la Pobla de Cérvoles és…
monestir dels Prats de Rei
Monestir
Petit monestir de l’orde del Sant Sepulcre creat dins el terme dels Prats de Rei (Anoia), a mig camí de la vila i la Manresana dels Prats, abans del 1222, pel monestir de Santa Anna de Barcelona.
Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel Nasqué després de resolta la discussió entre l’orde i la vila sobre l’antiga donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol avui en ruïnes feta a l’orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126 Tingué una petita comunitat tres o quatre membres regida per un comanador, i ja era en plena decadència a mitjan s XIV L’església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila
el Bruc de la Parròquia
Barri
Barri del Bruc (Anoia) situat a l’esquerra de la riera de can Dalmases, la qual el separa dels nuclis del Bruc de Baix i del Bruc del Mig, emplaçats al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida.
És format per un carrer que condueix a l’església parroquial de Santa Maria situada a 452 m alt, en part romànica s XIII El 1960 fou restaurat l’absis de la primitiva església, on hi ha unes pintures del s XIV conserva també el primitiu campanar romànic La parròquia del Bruc pertanyia a la senyoria del monestir de Montserrat
Castellfollit de Riubregós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la zona de contacte amb la Segarra; estès al fons de la vall que el Llobregós (o Riubregós) ha excavat en guixos, sorres i margues oligocèniques.
Situació i presentació El municipi de Castellfollit de Riubregós té 26,21 km 2 Limita al N amb Torà Segarra, a l’E amb l’enclavament d’Enfesta la Molsosa, Solsonès i amb Calonge de Segarra, al S amb Pujalt i a l’W amb Estaràs i amb Ivorra els dos també de la Segarra Dista uns 10 km de Calaf i uns 7 de Torà i es troba més ben relacionat amb les terres de la Segarra pròpiament dita, vers on van les aigües del Llobregós o Riubregós, que amb la Segarra Calafina, però el fet de pertànyer a la província de Barcelona, de la qual és el darrer poble, i de trobar més bons serveis a Calaf, decanten la…
Masquefa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, al límit amb l’Alt Penedès, ja dins de la depressió prelitoral del Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de Masquefa, de 17,06 km 2 , és a l’extrem sud-oriental de la comarca Limita pel costat de l’Anoia amb els termes de Piera W i els Hostalets de Pierola N i NE, i amb els de Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, a l’E i Sant Llorenç d’Hortons Alt Penedès, al S i E El torrent del Sastre i la riera de Masquefa escorren les barrancades al Llobregat i trenquen els alts de Masquefa el punt més elevat és el Serral de Margall, a 320 m, formats per estrats del miocè Comprèn el poble de Masquefa, cap de municipi, part del poble de la Beguda Alta i nombroses…
Bellprat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Bellprat, de 30,98 km 2 , a l’extrem SW de l’Anoia, limita amb els termes anoiencs de Sant Martí de Tous NE i Santa Maria de Miralles SE i amb els de Santa Coloma de Queralt NW, les Piles W i Pontils SW, tots tres de la Conca de Barberà S’estén pel sector d’altiplans de Santa Coloma de Queralt, i el territori és accidentat per la serra de Queralt, que culmina a 851 m d’altitud on s’alcen les restes del castell de Queralt, que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre les plataformes tabulars del bloc del Gaià i…