Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
baronia de la Conca d’Òdena
Història
Demarcació històrica centrada pel castell d’Òdena (Anoia), a la conca d’Òdena.
Comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous Igualada en restava exclosa —malgrat pertànyer-hi geogràficament— per tal com era carrer de Barcelona els cinc primers termes pertanyien als Cardona, els quals hi tenien un governador El 1385 passà a constituir la sotsvegueria d’Igualada, amb l’afegit d’algunes localitats de la vall de la riera de Carme Fins al segle XVII hi hagué litigis entre els sotsveguers d’Igualada i els senyors jurisdiccionals, ducs de Cardona
serra de Gallinera
Serra
Alineació muntanyosa entre la serra de la Safor, a l’W, i la de Mestalla, a l’E, al límit de la Safor i la Marina Alta, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera.
Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera , drenada per la rambla de Gallinera , que neix al coll de Benissili i desguassa a les marjals costaneres del terme d’Oliva Safor A l’extrem oriental de la serra, a 476 m d’altitud, s’alça el castell de Gallinera , un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I Jaume II donà el castell al primogènit, l’infant Pere, i fou posteriorment dels ducs de Gandia la jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual la Vall de…
Beniarjó
Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia, a la dreta del riu d’Alcoi, prop de la confluència amb el Vernissa.
El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia i de la séquia d’en Marc els conreus principals són els de tarongers i hortalisses, especialment tomàquets primerencs Les terres, molt repartides, són explotades predominantment pels propietaris Les activitats industrials són dependents de l’agricultura La població, que el 1910 comprenia 969 h, ha anat augmentant des d’aleshores fins a arribar a 1 634 h el 1965 El poble 1 464 h agl 2006, beniarjoters 44 m alt fou una alqueria islàmica lloc de moriscs, el 1609 tenia 160 famílies Centre del conreu…
castell de Queralt
masia vilalta (CC BY-NC 2.0)
Castell
Antic castell situat al cim de la serra de Queralt, dins el municipi de Bellprat (Anoia), al límit amb la Conca de Barberà (Santa Coloma de Queralt).
Fou restaurat en 970-987 En resten bona part dels murs perimetrals d’una gran estança El mur més ben conservat és el de tramuntana, on hi ha dues espitlleres a mitja altura i dues finestres a la part superior Aquesta estança engloba altres dependències, entre les quals sobresurt una arcada ogival de les estances interiors L’aparell dels paraments externs contrasta amb el dels paraments interns, fet de carreus ben treballats collocats en filades horitzontals Prop del mur de ponent hi ha restes d’una petita construcció rectangular que podria correspondre a una cisterna…
castell de Montesquiu
Castell
Antic castell termenat del municipi de Pujalt (Anoia), al límit amb la Segarra; comprenia el lloc de l’Astor.
A la fi del s XVII pertanyia als Meca
baronia de Benifairó
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benifairó de la Valldigna (Safor), concedida el 1238 a Berenguer Vives de Canyamars.
El títol ha continuat fins al s XX en la mateixa família
la Segarra
© Fototeca.cat
Altiplà
Nom donat tradicionalment a l’altiplà central que separa la conca del Segre de les de l’Anoia, del Gaià i del Francolí.
És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de Calaf, concretament als Prats de Rei, hom situa el municipi romà de Segarra ,…
baronia d’Almiserà
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el poble d’Almiserà, a la Safor, creada el 1482, en ésser adquirit aquest lloc pel cavaller de Gandia Joan Ros, que la comprà al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Reconeguda com a baronia, passà successivament a les famílies dels Ruiz de Alarcón, Cucaló de Montull i Manglano
Rebollet
Antic terme de la Safor, que vers el 1400 comprenia el SE de la comarca, amb la vila d’Oliva i les alqueries de la Font d’en Carròs, Potries, Rafelcofer, l’Alcudiola de Rafelcofer, Beniflà i Elca, a les quals s’agregà el nou nucli de l’Alqueria de la Comtessa.
N'era el centre històric el castell de Rebollet dins el terme de la Font d’En Carròs, d’origen islàmic, esmentat des dels terratrèmols del 1598, que Jaume I donà el 1240 al noble d’origen germànic Carròs Fou tercer senyor de la baronia de Rebollet el seu net l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles mort vers el 1339, que fou succeït pel seu fill Francesc mort el 1343, per la filla d’aquest, Joana morta després del 1350, casada amb Ramon de Boixadors De la filla d’aquest, Alemanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut que el 1368 refeu el castell, destruït pels castellans el 1344, durant…
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718