Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
la Segarra

Paisatge de la plana segarrenca amb el poble de Montfalcó al centre
© Fototeca.cat
Altiplà
Nom donat tradicionalment a l’altiplà central que separa la conca del Segre de les de l’Anoia, del Gaià i del Francolí.
És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de Calaf, concretament als Prats de Rei, hom situa el municipi romà de Segarra ,…
Ogaden
Divisió administrativa
Regió del SE d’Etiòpia, que limi- ta amb Somàlia.
És un altiplà estèpic regat per rius de poca importància té un clima molt càlid i sec 100-300 mm La població, somali, és nòmada Fou annexada a Etiòpia el 1908
Calaf
Calaf
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al sector septentrional de la comarca, comprès dins la calma, o altiplà, de Calaf.
Situació i presentació El municipi de Calaf, capital de la subcomarca de la Segarra Calafina o Alta Segarra, és el més petit del sector, després del de Sant Martí Sesgueioles, amb 9,22 km 2 , però s’hi concentra una part important de la població de la seva contrada No té pràcticament hàbitat dispers, bé que el seu àmbit s’ha anat estenent en una àrea molt àmplia fora del nucli format entorn de la vila medieval A més de la vila de Calaf, el terme comprèn la urbanització de la Pineda L’envolten pel N el gran terme de Calonge de Segarra, pel NE el de Sant Pere Sallavinera, i pel…
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada
Simen
Altiplà
Altiplà de terreny abrupte, al N d’Etiòpia.
S'hi troba el Ras Dashen, el pic més alt del país 4 620 m
Abissínia
Geografia històrica
País de l’Àfrica del NE, que comprèn en sentit estricte el quadrant nord-occidental d’Etiòpia (massís o altiplà d’Abissínia, actualment massís o altiplà d’Etiòpia).
El topònim, de significació etnopolítica ‘país dels abissinis’, ha designat un territori variable a través dels temps Una llegenda recollida pel Kebra Nagast , epopeia nacional de l’inici del segle XIV, confon Etiòpia, nom antic del país de Kuš o Núbia, amb Abissínia Confusió estatuïda oficialment el 1941 quan Abissínia, que havia incorporat noves regions, prengué el nom d' Etiòpia Abissínia, país cristianitzat a partir del segle IV, era coneguda dels europeus medievals com a Terra del Preste Joan
la Fortesa

Aspecte del poble de la Fortesa
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), a l’altiplà de Calaf, al NE d’aquesta vila.
El nucli és un petit conjunt de cases, amb carrerons i arcs de passatge coberts, molt evocadors dels petits nuclis agrupats de la vella Segarra Se'n destaca Can Ribalta, una gran casa refeta en part el 1760, ornada amb arcs de pedra i amb un gran escut portat de fora La seva església parroquial Sant Joan depenia de la de Boixadors, i amb aquest poble formà un municipi al segle XIXÉs un petit edifici rectangular amb sagristia i capella annexa al costat de migdia, i un doble campanar d’espadanya, refet al segle XVII i ha restaurat posteriorment És un lloc ric en aigües sota el qual neix el…
l’Anoia

Comarca
Comarca de Catalunya situada a l’extrem oriental de la Depressió Central Catalana.
La geografia Cap de comarca, Igualada Havia estat anomenada, al segle XIX, Baixa Segarra i, en el seu espai central més restringit, conca d’Òdena L’actual comarca comprèn el sector central o conca d’Òdena, una gran fossa ovalada de 500 m de profunditat on és situada Igualada part de l’altiplà segarrenc, que ocupa el sector nord i occidental de la comarca i on es troba la vila de Calaf, i el sector de Capellades i Piera, encarat a la depressió del Penedès i que pertany al Sistema Mediterrani El fons de la cubeta central es troba a 300 m, mentre que la màxima altitud de la comarca s’assoleix a…
Balsareny de Segarra
Masia
Masia i antiga quadra del terme municipal de Veciana (Anoia), al límit entre l’altiplà de Calaf i la ribera del Sió (Segarra).
Inclosa inicialment dins la província de Lleida, fou agregada a mitjan s XIX al municipi de Durban, de la de Barcelona Depèn de la parròquia de Vilamajor dels Prats
Tigre

Vall de Tigre
Rod Waddington (CC BY-SA 2.0)
Geografia històrica
Regió històrica i administrativa d’Etiòpia; limita al N amb Eritrea seguint el riu Mareb; a l’E amb la regió d’Afar (Etiòpia), al S amb la regió d’Amhara (Etiòpia) i a l’W amb el Sudan seguint el riu Takkaze.
La capital és Mekele 273459 h est 2012 Situada a l’altiplà etiòpic a uns 1500 m sobre el nivell del mar, té l’altitud màxima a Amba Alaji 3411 m El clima és àrid i la vegetació desèrtica o semidesèrtica La majoria de la població es dedica a l’agricultura i a la ramaderia Són també importants els dipòsits de sal i potassa, objecte d’exportació Poblada majoritàriament per pobles de llengua tigre i tigrinya, des del segle III aC la regió estigué centrada per la ciutat d’Axum, capital del regne axumita, que arribà a la màxima expansió al començament del segle VI, i on començà a la…