Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km 2 Limita amb els termes de la Torre de Claramunt N i W, Cabrera d’Anoia S i Vallbona d’Anoia E Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se cap al Penedès El congost…

Fou habitada durant el Paleolític i conté dos nivells l’inferior, amb indústries mosterianes Paleolític mitjà, i el superior, amb restes del Paleolític superior Descoberta per Amador Romaní 1909, que li donà el nom el tradicional és balma del Fossar Vell , fou excavada i publicada per L Marià Vidal 1911-12 posteriorment, E Ripoll hi dirigí noves excavacions L’any 1983 es reiniciaren les intervencions arqueològiques, dirigides per R Mora, E Carbonell, A Cebrià i J Martínez La investigació se centrà en els estudis de paleoambient, aprofitament de la biomassa per les comunitats de caçadors i…

Damunt un turó, a 848 m d’altitud, hi ha l’antic castell de Boixadors i l'antiga església de SantPere, restaurats, centre de la baronia de Boixadors coneguda des del segle XV com a varvassoria de Boixadors, pertanyent a la família del mateix nom El 1425 passà als Foixà, el 1622 als Salvà, i el 1725 als Xatmar Al segle XIX es construí al pla, una nova església, també dedicada a SantPere, per a substituir la que es troba a tocar del castell

Les restes Els vestigis de la fortalesa, assentada al llarg d’un estret serrat, apareixen flanquejats per dues torres albarranes Es tracta d’un conjunt heterogeni construït en diverses etapes Sembla que la part més an­tiga correspon a la muralla, que pot ser anterior a la conquesta feudal, subsistent d’una antiga fortalesa andalusina Un mur d’uns 130 cm de gruix, que s’adapta a les formes irregulars del terreny, delimita l’àmbit del castell Ben visible al sector sud-est, la muralla descriu un sortint poligonal a manera de barbacana En aquest indret s’obre la porta d’accés a l’interior del…

La seva església parroquial de Sant Jaume depengué de la d’Albanells

La seva antiga església parroquial de Sant Joan depèn de la de l'Astor i antigament de la de Segur  És una capella romànica segle XII amb portal adovellat amb un sant lluitador amb llança sant Jordi o sant Miquel a la dovella central Consta de nau i absis rodó s’abandonà després del 1939

Situació i presentació El terme municipal de la Torre de Claramunt, de 15,01 km 2 , limita al S amb el municipi de Mediona, Alt Penedès, a l’W i al NW amb el de Carme, al N amb el de la Pobla de Claramunt i a l’E amb els de Capellades, Cabrera d’Anoia i, puntualment, amb Vallbona d’Anoia És situat als vessants SW de la riera de Carme, que forma en part el límit NW i que rep aquí el riu de Gost, que recull les aigües de la serra d’Espoia 513 m i del coll de Mata 511 m El sector oriental és travessat de N a S per l’Anoia, entre la Pobla de Claramunt i Capellades, vorejant la serra de Miramar…

Situació i presentació El terme municipal de Castellolí, de 25,28 km 2 , limita amb els municipis del Bruc E, Piera SE, la Pobla de Claramunt SW, Òdena W i Castellfollit del Boix, ja al Bages N Es troba al sector de llevant de la Conca d’Òdena, en una vall excavada per una sèrie de torrents que davallen sobretot de les muntanyes del coll del Bruc, a l’E, i del puig de l’Aguilera 623 m, a l’W, que formen la riera de Castellolí, afluent de l’Anoia per l’esquerra entre Igualada i la Pobla de Claramunt També drena el terme la capçalera del torrent del Forn d’en Mouner, que aflueix a l’Anoia al…

Situació i presentació El terme municipal de Montmaneu, de 13,62 km 2 , és a l’extrem de ponent de la comarca, ja al límit amb la Segarra Limita a l’E amb Argençola Anoia, al S amb Montfar, enclavat del terme de Ribera d’Ondara i Talavera, a l’W amb el municipi de Ribera d’Ondara i al N amb Sant Guim de Freixenet, tots aquests termes pertanyents a la comarca de la Segarra Centra el terme el coll de la Panadella, a 710 m d’altitud, al límit de la Depressió Central, que separa les conques del Llobregat i del Segre Drena un petit sector de la frontera occidental la capçalera del riu d’Ondara,…

El castell Les restes d’aquest castell del segle X s’alcen, ben visibles, vora l’església, al cim de la Tossa, des d’on obtenim una magnífica vista de tota la conca d’Òdena i les muntanyes que l’envolten La planta de la fortalesa és rectangular, amb els angles arrodonits Els murs tenen uns 2 m de gruix i han estat fets, en gran part, amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra només desbastats, units amb un morter de calç Es troben algunes filades d’ opus spicatum , i a la part superior unes filades més regulars, corresponents a una ampliació del segle XI L’interior del castell,…