Resultats de la cerca

Es troba dalt un turó de 703 m alt envoltat per torrents que formen la capçalera de la riera de Maçana, afluent de la riera de Rajadell Prop de l’església de Sant Martí, que guarda elements romànics, si bé fou refeta al segle XVIII, hi hagué l’antic castell de Maçana, que originà la seva demarcació Tingué per sufragània l’església romànica de Santa Maria del Grauet, del municipi d’Aguilar de Segarra Bages Dels segles XV al XVIII tenia uns 12 masos o famílies

Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural

Rebé el nom d’un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987 passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de la Llacuna el posseïren fins al segle XIX El castell era el centre de l’extens terme de la Llacuna L’església de SantPere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l’única parroquial del terme, que a partir al segle XIV es repartí amb la Llacuna L’església de Sant…

Situació i presentació El terme municipal de Rubió, de 38,5 km 2 , limita amb els termes bagencs de Castellfollit del Boix NE i Aguilar de Segarra N i amb els de l’Anoia dels Prats de Rei NW, Copons W, Jorba S i Òdena S i E És situat al sector NE de la comarca, al límit amb el Bages La serra de Rubió forma, en direcció NE-SW, l’eix del territori i separava antigament les sotsvegueries d’Igualada i dels Prats de Rei alhora és la divisòria d’aigües entre les quals vessen a l’Anoia a través de la riera de Rubió i les que vessen al Cardener a través de la riera de Maçana afluent a la de Rajadell…

Situació i presentació El terme municipal de Castellolí, de 25,28 km 2 , limita amb els municipis del Bruc E, Piera SE, la Pobla de Claramunt SW, Òdena W i Castellfollit del Boix, ja al Bages N Es troba al sector de llevant de la Conca d’Òdena, en una vall excavada per una sèrie de torrents que davallen sobretot de les muntanyes del coll del Bruc, a l’E, i del puig de l’Aguilera 623 m, a l’W, que formen la riera de Castellolí, afluent de l’Anoia per l’esquerra entre Igualada i la Pobla de Claramunt També drena el terme la capçalera del torrent del Forn d’en Mouner, que aflueix a l’Anoia al…

Situació i presentació El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km 2 , un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà Limita amb Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà, al SW, a l’W amb Talavera de la Segarra, on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu NW, Sant Guim de Freixenet Segarra, Veciana N, Jorba E i Sant Martí de Tous SE El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel torrent del…

Situació i presentació El municipi de Jorba, d’una extensió de 30,91 km 2 , és situat a la conca d’Òdena, a la vall alta de l’Anoia, que travessa el terme de NW a SE El terme limita amb els municipis de Copons i Rubió N, Òdena i Igualada E, Santa Margarida de Montbui i Sant Martí de Tous S, Argençola W, i amb un enclavament de Veciana NW El municipi comprèn, a part del poble de Jorba, el poble de Sant Genís, el veïnat de Traver i els antics hostals del Ganxo i de Castellví Es creu que el topònim és d’origen preromà El territori és accidentat, a l’esquerra de l’Anoia, pel puig de la Guàrdia…

La geografia Cap de comarca, Igualada Havia estat anomenada, al segle XIX, Baixa Segarra i, en el seu espai central més restringit, conca d’Òdena L’actual comarca comprèn el sector central o conca d’Òdena, una gran fossa ovalada de 500 m de profunditat on és situada Igualada part de l’altiplà segarrenc, que ocupa el sector nord i occidental de la comarca i on es troba la vila de Calaf, i el sector de Capellades i Piera, encarat a la depressió del Penedès i que pertany al Sistema Mediterrani El fons de la cubeta central es troba a 300 m, mentre que la màxima altitud…

Situació i presentació El terme municipal de la Llacuna, de 52,25 km 2 , és un dels més extensos de la comarca després de Piera i és situat al límit amb l’Alt Penedès Mediona, a l’E, Font-rubí, al SE, Torrelles de Foix i Pontons al S i l’Alt Camp Querol, al SW-W dins l’Anoia limita, al N, amb Orpí i Santa Maria de Miralles Comprèn la vall de la riera de la Llacuna, solc obert a l’interior de la Serralada Prelitoral, drenat per torrenteres que originen la riera de Mediona o riu de Bitlles, afluent de l’Anoia en terres penedesenques, que descriu un arc de direcció S-NE entre la Plana d’Ancosa…

Situació i presentació El terme municipal de la Torre de Claramunt, de 15,01 km 2 , limita al S amb el municipi de Mediona, Alt Penedès, a l’W i al NW amb el de Carme, al N amb el de la Pobla de Claramunt i a l’E amb els de Capellades, Cabrera d’Anoia i, puntualment, amb Vallbona d’Anoia És situat als vessants SW de la riera de Carme, que forma en part el límit NW i que rep aquí el riu de Gost, que recull les aigües de la serra d’Espoia 513 m i del coll de Mata 511 m El sector oriental és travessat de N a S per l’Anoia, entre la Pobla de Claramunt i Capellades, vorejant la serra de Miramar…