Resultats de la cerca

El 1784 l’església, romànica Sant Bartomeu de Bellmunt, formava part de l’arxiprestat d’Àger

L’església, d’origen romànic, i l’hostatgeria formen un sol edifici, de notables proporcions i d’aspecte de fortalesa El santuari té l’origen en el castell de Sarreganyada , esmentat ja el 1020 L’ermita de Bellmunt és documentada des al s XIII El 1587 fou iniciada la construcció d’un edifici nou, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936 Al cim veí de serra Grenyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades, on, segons…

És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paralleles alternants de materials sedimentaris conglomerats, gresos i margues que han facilitat l’acció erosiva dels rius Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent Les precipitacions són abundants i de règim regular uns 1 000 mm de mitjana anual Els alzinars fins a 800-900 m i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides fins a 700-800 m i les fagedes, les obagues L’explotació forestal,…

Situat en un terreny muntanyós, accidentat per la serra de Cirerals 929 m, és solcat per una sèrie de petits barrancs que formen la capçalera del riu de Mesquí Hi ha unes 2000 ha de pinedes, alzinars i pastures, explotades en règim comunitari amb el municipi de la Canyada de Beric L’agricultura és de secà, amb predomini d’oliveres i vinya hom conrea també cereals, patates i hortalisses Predomina l’explotació directa 63% de les terres conreades i la parceria 11% Hi ha jaciments d’argila refractària La ramaderia fou important actualment és gairebé inexistent La població ha minvat un 65% entre…

Hi hagué el castell de Sarreganyada , que li donà el nom, propietat de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, que el 1020 el llegà al seu fill Guillem I Del 1136 al 1310 pertangué a la família Montcada, i el 1356 el tenia Ramon de Gurb per Bernat III de Cabrera, comte d’Osona Després desapareix de la documentació Hom creu que el santuari de Bellmunt era en els seus inicis la capella del castell

L’església parroquial Sant Vicenç depenia de l’arxiprestat d’Àger Fou municipi independent fins el 1962 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Finestres i Montfalcó i els despoblats de Bellmunt i d'Espluga de Fet

És un gran plec anticlinal format per capes alternants de materials sedimentaris gresos, margues i, juntament amb el seu contrafort de la serra de Bescanó, forma la continuació de la serra de Bellmunt Disminueix vers l’W bruscament i s’extingeix més enllà de Sant Agustí de Lluçanès Vers el S en deriven les serres de Sant Salvador de Bellver i de Sobremunt