Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
la Verneda de Sant Ponç
Masia
Antiga masia del municipi de Sant Sadurní d’Osormort (Osona), situada al vessant oriental del coll de Romegats, prop de l’església de Sant Ponç.
El mas, existent el 1240, fou renovat al principi del segle XX i convertit en una residència senyorial té al seu costat un oratori o capella dedicat igualment a sant Ponç
Puig-agut, santuari de
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (el Sagrat Cor i la Mare de Déu de Lurda) del municipi de Manlleu (Osona), situat en un petit turó (696 m alt.) cònic, termenal amb Torelló i Santa Maria del Corcó.
En 1883-86 fou bastit un petit temple expiatori hom ha dit que era el primer dedicat al Sagrat Cor, per iniciativa de Ramon Madiroles, el qual publicà el butlletí El Faro de Puig-agut , de primer mensualment i després d’una manera irregular 1886-1903
Arenys de Lledó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb la Terra Alta, de la qual és separat pel riu d’Algars; el barranc de Vallrovira forma el límit occidental del terme.
Hi ha 1020 ha d’erms, carrascars i brolla, i unes 1035 ha de pi blanc disseminat pel terme El secà és dedicat al conreu de cereals 268 ha, d’oliveres 746 ha, de vinya 208 ha i d’ametllers 114 ha, en recessió Unes 22 ha són de regadiu patates, llegums, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu i del subsol Les terres de conreu, ben repartides, són explotades el 77% pels propietaris i la resta per parcers Predomina el bestiar oví, cabrú i porcí Hom elabora oli i vi de 15 a 17° que són venuts als majoristes de la regió Una petita central hidroelèctrica aprofita l’energia del riu La…
Viacamp i Lliterà
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al qual fou annexat el 1962 el de Fet.
El terme antic és estès a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit oriental el sector meridional és accidentat per la serra de Montgai o el Montsec d’Estall, que en aquest indret forma la paret occidental de l’estret de Mont-rebei al sector septentrional, més planer i drenat pel barranc de les Ortogues, afluent de la Noguera, es localitza la major part de l’escassa població, en ràpid procés de despoblament, accentuat a partir de 1960, i els conreus ocupen tan sols el 6,4% del terme El regadiu ocupa només 2 ha conreus herbacis el 69% de la superfície llaurada és dedicat als…
Santa Maria del Barri
© Vincent van Zeijst
Santuari
Antiga església, convertida el 1904 en santuari de la Mare de Déu de Lurda, situada al S del puig del castell de Tona (Osona), prop de la població.
Existia el 1011 Fou renovada al segle XII i el seu interior, gòtic flamíger, es refeu entre el 1570 i el 1579 havia caigut l’antiga volta en el terratrèmol del 1427, si bé conserva l’absis romànic, on hi ha encastada una imposta preromànica amb un quadrúpede esculpit, i el campanar també romànic, bé que amb el coronament modificat, l’interior, de tres naus, i el portal corresponen a la reparació del segle XVI Les columnes lobulades, amb nervadures i claus de volta que fan que l’interior sembli el d’una petita catedral Aquesta església de Santa Maria del Barri tingué sempre un caràcter d’ajuda…
ermita de Sant Sebastià
© C.I.C.-Moià
Ermita
Ermita del municipi de Vic (Osona), al límit del terme de Gurb, situada sobre el cim de Sant Sebastià.
El conjunt està format per l’ermita i la casa annexa de la demarcació de Sant Joan de Galí, que depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer La capella, erigida amb motiu d’una pesta, és del 1520 La façana, que està orientada a migdia i presenta un gros portal amb dovelles, fou reformada al segle XVII A la part posterior dreta hi ha un campanar esvelt segle XVIII de planta quadrada que a la part superior forma una torre ortogonal amb quatre finestrals d'arc de mig punt i està cobert amb una terrassa La capella és de nau única, sense absis i sense cor A llevant, i en angle recte amb la…
Torrent de Cinca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, estès a la dreta del Cinca, al SE de l’extens terme de Fraga (plans de Cardell i Buriat, als Monegres), davant la confluència del riu amb el Segre.
Els conreus ocupen 1989 una superfície total de 2 629 ha, el 74% de la qual correspon al secà, dedicat gairebé exclusivament a l’ordi El regadiu és en expansió gràcies a la prolongació de l’antiga séquia o canal del Cinca, que permet accedir a la part plana del terme 67% de la superfície municipal Hom hi troba blat i ordi gairebé el 50% Els fruiters ocupen 599 ha predomina el presseguer, seguit de la pomera i la perera L’ametller i l’olivera són conreus residuals 94 ha en conjunt el 1989 Predomina el règim d’explotació directa 96,4% el 1989, i la terra és dividida en 108…
sepulcre de Favara
© Fototeca.cat
Història
Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l’oest de Favara de Matarranya (Matarranya), dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de Casa dels Moros
.
Probablement és obra del s II dC Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó a l’interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala
Sant Vicenç de Torelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Limita al NE amb Sant Pere de Torelló, al S amb Torelló i a l’W amb Orís Té una forma com de tascó entre els termes de Torelló i de Sant Pere de Torelló La base d’aquest tascó és al sector NW, i va des del puig dels Tres Batlles 825 m fins a sobre Borgonyà, a tocar del Ter Aquest és el sector més accidentat i menys poblat del terme, el qual limita amb l’antiga parròquia de Saderra, que al segle X formà també part del terme del castell de Torelló La seva punta, en canvi, es troba vers els masos Collfred i Calverons, on coincideix amb els altres dos termes torellonencs, a…
Rupit i Pruit
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És situat al centre de Collsacabra,a llevant de la serra de Cabrera Limita, al N, amb els termes de la Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles, tots tres pertanyents a la comarca de la Garrotxa, a l’E amb Susqueda, al S amb Sant Hilari Sacalm, ambdós municipis de la Selva, i a l’W limita amb les terres osonenques de Vilanova de Sau, Tavertet i Santa Maria de Corcó Aquest municipi es formà amb l’agregació de l’antic terme de Pruit a Rupit el 1978, tot i que a l’origen tots dos pertangueren a un mateix terme jurisdiccional, fins que en la divisió…