Resultats de la cerca

El nucli de Boldú i el de la Fuliola es troben tan a prop que sembla que formin una sola població L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció i la festa major se celebra el quart diumenge de maig, pel Roser Boldú és esmentat ja en un document del 8 de gener de 1080, pel qual Ermengol IV atorgà el lloc a Ponç Dalmau, dins el comtat d’Urgell Hi ha documentats una sèrie de drets sobre el poble de Ramon de Montcada, el monestir de Santes Creus, el de Vallbona de les Monges, Pere de Boldú i altres, però la senyoria passà dels Dalmau a Arnau Cortit d’Agramunt, i aquest la vengué…

Neix als vessants occidentals de l’altiplà de la Segarra, al terme de Montoliu de Segarra Travessa els termes de Montornès de Segarra i Verdú, i continua pel pla d’Urgell dins una vall amplia fins a desguassar prop de Tàrrega

Les bones comunicacions, la proximitat a la vila i les fèrtils terres donen una gran vitalitat a la població, malgrat que es tracta d’una localitat petita Les edificacions més antigues s’enfilen en un turó coronat per l’església parroquial de Sant Llorenç, i el poble s’ha anat estenent vers el pla fins a la carretera, que avui és el carrer principal El canal travessa la carretera arran mateix de les cases i des del pont fins a la part antiga, sempre costa amunt, es troben la plaça i dues imponents cases pairals del segle XVII, cal Torres i cal Benet del Segarrenc Havia estat emmurallat La…

És un anticlinal d’origen diapíric que sobresurt de 100 a 150 m sobre la plana d’Urgell, la qual separa de la ribera del Sió Culmina al Pilar d’Almenara 459 m

La població s’anà configurant al voltant de l’antic castell de la Figuerosa, del qual resten alguns vestigis, de disposició quadrada L’emmurallament del poble devia seguir el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer de la Bassa i desaparegué al segle XIX, quan la població augmentà considerablement Aleshores s’obriren els ravals, es construïren cases a l’altra banda de la muralla i s’aixecà l’església actual Es poden veure encara avui una casa del 1601 i quatre més de la segona meitat del segle XVIII, totes al nucli antic També hi ha una mina datada el 1794 L’església…

Situació i presentació S'allarga de N a S Limita al N i a l’E amb el terme de Tàrrega, al S amb els de Verdú i Preixana i a l’W amb Bellpuig i Anglesola Es troba al sector central de la comarca, a ponent de Tàrrega, a la vall mitjana del riu d’Ondara, que travessa el territori de llevant a ponent poc després de rebre el seu afluent, el Cercavins El terme comprèn la vila de Vilagrassa, cap de municipi, els antics termes de Montalbà i de Montperler, despoblats, i el conegut Mas d’Estadella La principal via de comunicació és l’autovia A-2, de Barcelona a Lleida que travessa el terme de llevant a…

El poble, deshabitat des del 1980, el configuren cinc cases Cal Pont, Cal Palau, Cal Frare, Cal Cinca i Cal Vilafranca les quals junt amb l’església i altres dependències donen forma a una petita plaça, presidida per una antiga creu de terme Les esmentades cases pairals són construccions de la segona meitat del segle XVIII i l’església és del 1702 Històricament, l’indret fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell, el qual hagué d’encomanar-ne la repoblació a algun dels seus cavallers Un document del 1151 diu que l’església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona L’any 1754, Maria …

Situat en un petit relleu del terreny, amb una extensa plana als peus, el nucli urbà és format per un carrer i alguna altra casa escadussera Del conjunt es destaca el gran edifici que havia estat el castell de les Puelles Una bona part de les cases han estat adquirides per gent de l’àrea barcelonina com a lloc de segona residència La festa major se celebra l’1 d’agost El terme de les Puelles pertangué als senyors de Puigverd fins al 1315 i sembla que hi restà vinculat És molt possible que no existís com a nucli poblat fins a l’inici del segle XVIII Fou un enclavament 3,12 km 2 de l’antic…

L’església parroquial és dedicada a santa Cecília La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950 Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví La festa major s’escau el primer cap de setmana de juny El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era fill el…

Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional de la comarca El 1970 s’annexà el municipi de Rocallaura, que ja havia format part de Vallbona en 1920-30 Limita amb Sant Martí de Riucorb, Nalec i Ciutadilla N, amb Maldà i els Omells de na Gaia W, i des d’aquest punt amb una sèrie de municipis que formen el límit meridional i oriental, tots ells pertanyents a la comarca de la Conca de Barberà Senan, l’Espluga de Francolí, Blancafort, Solivella, i Passanant La capçalera de la riera del Maldanell, afluent del Riu Corb, s’estén pels vessants septentrionals de la serra del…