Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Collsacabra
Vista de Sant Julià de Cabrera, municipi de Santa Maria de Corcó, Osona, que es troba a l’altiplà de Collsacabra, al NE d’Osona. La fotografia mostra la construcció romànica de l’església parroquial d
© A. Bachs
Altiplà
Altiplà del nord-est d’Osona, conegut també sovint amb el nom d’el Cabrerès (tot i que, històricament, només el sector occidental de l’altiplà pertanyia al terme de Cabrera), que constitueix una unitat morfològica ben delimitada, a la zona de contacte entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes.
És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb…
plana de Vic

La plana de Vic, en un dia de boira
© Fototeca.cat
Sector central de la comarca d’ Osona
, al voltant de la ciutat de Vic, que constitueix una conca d’erosió excavada en els materials tous eocènics, estesa entre 400 i 600 m alt..
És envoltada, al NE, per l’altiplà de Collsacabra i la serra de Cabrera, a l’E per les Guilleries, al SE pel Montseny i el pla de la Calma, al SW pel pla de la Garga i pels cingles de Centelles, a l’W per la serra de Collsuspina i l’altiplà del Moianès i al NW pel Lluçanès i el massís dels Munts És una plana de notables condicions agrícoles, amb un gran nombre de masies i petits nuclis rurals, malgrat la rigor del clima encara que té una pluviositat pròxima als màxims de la Catalunya humida, i dóna bones collites de blat, patates i blat de moro la ramaderia, sobretot…
el Cercavins
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu d’Ondara, a l’Urgell; el cabal d’aigua, el curs essent de règim estacional, desapareix sota els al·luvions durant l’estiu.
Neix als vessants occidentals de l’altiplà de la Segarra, al terme de Montoliu de Segarra Travessa els termes de Montornès de Segarra i Verdú, i continua pel pla d’Urgell dins una vall amplia fins a desguassar prop de Tàrrega
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada
Serralada Transversal Catalana
Serralada
Serralada d’orientació NW-SE situada majoritàriament a la comarca de la Garrotxa, formada per un conjunt de muntanyes d’entre 900 m i 1.200 m d’altitud que fan de pont entre els Prepirineus i el sector septentrional de les serres prelitorals (les Guilleries).
S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià
regió de Vic
Regió del NE humit de Catalunya, repartida entre l’Altiplà Central (comarca d’Osona) i el Pirineu Oriental (Ripollès).
Osona engloba per llevant fragments del Sistema Transversal i de la Serralada Prelitoral Correspon a la conca alta del Ter i a la capçalera del Congost, de tendència continental, com tota la plana de Vic La població 143 182 h 1981 2 173,48 km 2 65,8 h/km 2 és la més feble de la Catalunya oriental, però la més densa de la Catalunya interior L’increment màxim del darrer segle 63% sobre la del 1877 és la del vicenni 1950-70, després del qual sembla haver-se estagnat la industrialització, relativament forta tèxtil, metallúrgica, de la construcció i la fusta sobretot a les ciutats de Vic 30 057…
la Devesa
Hostal
Veïnat
Veïnat i hostal del municipi de Rupit i Pruit (Osona), a la carretera de Vic a Olot, al sector oriental de l’altiplà de Collsacabra.
Ossó de Sió

Poble d’Ossó de Sió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Es troba a l’extrem NE de la comarca, en contacte amb la Segarra i la Noguera Limita a l’W amb el terme de Puigverd d’Agramunt, al S amb el de Tàrrega, a l’E amb els Plans de Sió i Torrefeta Segarra, i al N amb el d’Oliola Noguera La vall del Sió ocupa una tercera part del terme, al seu sector septentrional, i el territori restant és format per un altiplà que fa de partió entre les valls del Sió i del riu d’Ondara El Sió travessa el terme en direcció E-N i en una petita part n’és el límit septentrional a la banda esquerra, i parallela al curs del riu, s’alça una petita…
serra de Faigverd
Altiplà
Altiplà (1 187 m alt.) del massís de les Guilleries que separa les valls de les rieres d’Osor (Selva) i Major (Osona), al nord del pla de les Arenes.
el Bac de Collsacabra
Masia
Veïnat
Gran masia i veïnat del terme municipal de Pruit (Osona) a l’altiplà de Collsacabra, prop del coll de Bac (o coll Sacabra), entre el Montcau i el puig del Bac, per on passa la carretera de Vic a Olot.