Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
l’Espona de Saderra
Masia
Masia del municipi d’Orís (Osona), sitada en un meandre de la riba esquerra del Ter.
L’actual edifici és un notable casal del s XVIII el lloc és esmentat ja el 997 Al s XV una pubilla del casal de Saderra aportà el patrimoni als Espona La família es cognomenà, a partir de mitjan s XVIII, Esteve i aviat Barnola, nom de l’actual propietari
pantà de Riudecanyes
Resclosa del pantà de Riudecanyes
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà del Baix Camp, dins el municipi de Riudecanyes
, al curs de la riera de Riudecanyes.
Fou bastit a partir del 1907 i començà a funcionar el 1919, amb una cubicació de 3,11 hectòmetres per al regatge dels termes de Reus, Riudoms i Montbrió Forneix aigua a Reus 1924, Riudoms 1948 i Vila-seca i Salou 1955 En 1934-51 fou ampliat pel canal de Siurana a través d’un canal-túnel que aporta les aigües sobrants del riu de Siurana La construcció del pantà de Siurana potencià el de Riudecanyes El 1991 hom n'amplià la capacitat en un 70%, fins a 5,32 hectòmetres
l’Esquerda

Vista general de l’Esquerda
© Osona Turisme
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat en una península formada per un dels meandres del Ter al seu pas per Roda de Ter (Osona).
Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…
Rupit i Pruit

Vista general de Rupit (Osona)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És situat al centre de Collsacabra,a llevant de la serra de Cabrera Limita, al N, amb els termes de la Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles, tots tres pertanyents a la comarca de la Garrotxa, a l’E amb Susqueda, al S amb Sant Hilari Sacalm, ambdós municipis de la Selva, i a l’W limita amb les terres osonenques de Vilanova de Sau, Tavertet i Santa Maria de Corcó Aquest municipi es formà amb l’agregació de l’antic terme de Pruit a Rupit el 1978, tot i que a l’origen tots dos pertangueren a un mateix terme jurisdiccional, fins que en la divisió…
Reus
El nucli antic de la ciutat de Reus presidit per l’església de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Camp, en una plana de sedimentació quaternària lleugerament inclinada cap a mar, sense accidents, tret de les rieres de la Quadra i de l’Abeurada, a l’E, i dels barrancs de l’Escorial i de Pedret, a l’W.
Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…
Vic
Pont romànic sobre el Mèder, a Vic
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, que centra la plana de Vic, a la confluència del Mèder i del Gurri.
Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la ciutat entre la línia fèrria i el traçat de la carretera de Puigcerdà, i els…